Lynn Margulis en una imatge d'arxiu

Lynn Margulis, la biòloga que va incorporar la cooperació a la teoria de l'evolució

Sis grans institucions culturals i científiques catalanes commemoren la biòloga que va demostrar que la cooperació permet fer salts evolutius

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto43

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat
TEMA:
Recerca científica

Va ser una biòloga nord-americana, molt vinculada a Catalunya, Lynn Margulis, la que va fer una contribució fonamental a la teoria de l'evolució: la cooperació explica els salts de l'evolució de la vida a la Terra. Aquesta teoria es va demostrar a finals dels anys setanta i és àmpliament acceptada per la comunitat científica, però encara poc coneguda pel conjunt de la societat.

Que la cooperació sigui una força evolutiva és un concepte rupturista, que canvia la forma de veure el món. Les seves implicacions porten a replantejar els valors i el model social, i a situar la cooperació -i no la competició- com a motor central de millora i evolució.


Lynn Margulis va expandir la teoria de l'evolució

Fins als anys 70 s'havia consolidat una teoria de l'evolució basada en dos principis: la selecció natural i la genètica. La selecció natural, de Darwin, explica que sobreviuen les espècies més ben adaptades. La genètica explica que les mutacions a l'atzar dels gens generen alternatives adaptatives. Amb aquests principis, la selecció i la genètica, es justificava la competició com a motor del comportament humà, fins que Lynn Margulis va incorporar la simbiosi com a força evolutiva fonamental.

Lynn Margulis (Imatge cedida per I. Fernández)

Margulis va desenvolupar la teoria de l'endosimbiosi, ja proposada des del segle XIX, com a origen de les cèl·lules eucariotes; les pròpies dels animals, els vegetals, els fongs, els protozous i les algues. Va demostrar que les cèl·lules eucariotes es van originar per associació de bacteris de diferents tipus que, junts, van generar formes de vida més complexes.


La cooperació explica els salts evolutius

La teoria de Lynn Margulis explica que un bacteri amant del sofre i de la calor es va fusionar amb un altre bacteri que sabia nedar, després se n'hi va incorporar un altre que respirava oxigen i, posteriorment, es van fusionar amb bacteris que feien la fotosíntesi. Aquesta fusió de quatre tipus de bacteris va generar un salt evolutiu, ja que junts podien fer més coses i, sumant les habilitats de cada un, s'adaptaven més bé a l'ambient.

La teoria de la simbiosi de Lynn Margulis explica per què l'evolució no és només lineal, progressiva, per mutacions, sinó que fa salts. La simbiosi explica els salts de l'evolució de la vida a la Terra.

"La simbiosi és una relació de dependència mútua i d'efectes positius per a les espècies que hi participen." Lynn Margulis


Qui era Lynn Margulis?

Va néixer a Chicago, el 1938, i va ser una persona lluitadora i precoç. Amb 19 anys, Lynn Margulis ja es va llicenciar a la universitat i es va casar, amb l'astrònom Carl Sagan. Als 21 anys va fer el primer treball que ja apuntava a la teoria de l'endosimbiosi, arran d'una investigació a la Universitat de Chicago: va descobrir que les cèl·lules eucariotes també tenen ADN fora del nucli, i que és un ADN diferent. Aquest descobriment ja apuntava a la simbiosi entre bacteris, que en algun moment van començar a viure junts.

Les cèl·lules vegetals, com aquesta, tenen orgànuls (petits i ovalats) amb ADN diferent de l'ADN del nucli (gran i rodó). (Science into Images / Rubén Duro)

Amb 29 anys, el 1967, Margulis va publicar, encara com a Lynn Sagan, el primer article sobre la seva teoria. Però una teoria tan revolucionària, documentada per una dona tan jove, no va ser acceptada inicialment per la comunitat científica, dominada encara per la idea que l'evolució era a través de la competició. A Margulis li va costar molt publicar aquell primer article: quinze revistes científiques el van rebutjar abans que l'acceptés el Journal of Theoretical Biology.

Ja el 1978 es va demostrar la major part de la teoria de Lynn Margulis i amb els anys es van anar acumulant investigacions que documentaven que la simbiosi és un fenomen habitual, que és arreu, i el 1983 Margulis va ser escollida membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.


La simbiosi transforma la comprensió de la vida

Una forma habitual de simbiosi, de cooperació entre espècies, és la que tenim els humans amb la nostra microbiota, els microbis que viuen associats en nosaltres i que ens ajuden a mantenir la salut. Ho experimentem quan prenem un antibiòtic i el tractament contra el patogen ens fa malbé la microbiota, que necessitem restablir prenent probiòtics.

De la microbiota, abans, se'n deia flora intestinal i se sabia que ajudava a mantenir el trànsit intestinal. Ara sabem que no és flora, sinó un gran nombre de bacteris i de microbis, i que no són només intestinals, sinó que en tenim per tot el cos: als intestins, als ulls, a la boca, a les aixelles, als genitals... Són microbis amics, associats a les cèl·lules humanes, imprescindibles per mantenir la nostra salut. No tenen ADN humà. Són molt petits, molt més que les cèl·lules humanes, però són la majoria, el 90% de les cèl·lules que tenim en el nostre cos, i en total pesen uns dos quilos i mig.


Ecosistemes arreu

La importància dels microbis en el funcionament de tots els éssers vius convida a pensar que, més que un individu, cadascú de nosaltres és una comunitat, un ecosistema.

També l'estudi de la dinàmica de la Terra ha permès descobrir que el planeta funciona, tot ell, com un ecosistema. Lynn Margulis també va contribuir a desenvolupar aquest coneixement, donant fonament biològic a la teoria de James Lovelock que la Terra funciona com a sistema autoregulat.

Lynn Margulis amb James Lovelock (dreta) i Ricard Guerrero (esquerra) (Arxiu personal Ricard Guerrero)

 

Implicacions socials de la simbiosi

"L'impacte complet de la visió simbiòtica de l'evolució encara no s'ha sentit." Lynn Margulis

La idea que la simbiosi, la cooperació, permet fer salts evolutius té moltes implicacions filosòfiques i socials.

Si la cooperació permet a la vida ser més resilient és evident que, especialment en temps de crisi climàtica i de pèrdua massiva de biodiversitat, urgeix integrar la cooperació als valors i a l'organització social.

La cooperació inspira a replantejar com ens hem d'organitzar, i a intentar fer un salt evolutiu per aconseguir viure de forma sostenible a la Terra.


Lynn Margulis a Catalunya

Lynn Margulis va estar molt vinculada a Catalunya, per les seves investigacions i perquè durant 28 anys, fins que va morir, va ser parella del microbiòleg Ricard Guerrero.

Margulis va impartir docència en diverses universitats catalanes i la seva contribució ha marcat generacions de biòlegs i d'estudiosos de la vida d'arreu del món. Va escriure gran quantitat d'articles científics i de llibres, i va rebre desenes de premis internacionals, entre ells la Medalla Nacional de la Ciència dels Estats Units, el 1999, de mans de Bill Clinton, i el de la NASA d'Astrobiologia, el 2010.

Lynn Margulis rep la Medalla Nacional de la Ciència dels Estats Units de mans de Bill Clinton el 1999

Lynn Margulis va morir el 22 de novembre del 2011, amb 73 anys.

Als deu anys de la seva mort el CCCB, el CosmoCaixa, l'Institut de Ciències del Mar–CSIC, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'Academia Europaea i la UAB, s'han unit "cooperativament" per donar a conèixer l'obra de Margulis, en les setmanes commemoratives: "La cooperació, força evolutiva. Lynn Margulis, 10 anys després" #CooperacióEvolució.

Durant vuit setmanes, del 13 d'octubre al 3 de desembre, especialistes en ciència, fliosofia i art reflxionaran sobre el tema, en una vintena de taules rodonoes, documentals i exposicions.

La vida i la obra de Lynn Margulis són part destacada del documental de TV3 "Associar-se a l'ecosistema Terra", del mateix autor d'aquest article:

ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica
Anar al contingut