L'ús i la gestió del bitcoin contaminen igual que una ciutat com Las Vegas
Investigadors alemanys calculen l'energia consumida i les emissions generades per la gestió informàtica que certifica la validesa i assegura les transaccions de la moneda virtual
El bitcoin és una moneda virtual, però els seus efectes sobre el clima són ben reals. Un equip d'investigadors alemanys ha calculat que les emissions de diòxid de carboni causades per la gestió i ús de bitcoins equivalen a les que d'emeten en una ciutat com Las Vegas. L'estudi es publica a la revista "Joule".
Estudis anteriors havien intentar calcular l'anomenada empremta de carboni del bitcoin, és a dir, la seva contribució a les emissions que provoquen el canvi climàtic. Però es basaven sempre en aproximacions.
Ara, l'equip dirigit per Christian Stoll, de la Universitat Politècnica de Munic, ha utilitzat dades més concretes per arribar a les seves conclusions. El bitcoin necessita una complexa gestió que certifiqui la seva validesa i asseguri les transaccions. Això es coneix com a mineria de bitcoin i hi pot participar qualsevol informàtic amb prou coneixements. Molts ho fan atrets per les compensacions econòmiques que reben. I els ordinadors consumeixen energia.
Els investigadors han arribat a la conclusió que l'ús de bitcoins a tot el món va fer consumir, el 2018, 46 terawatts/hora. Això equival a mil milions de quilowatts/hora. Els autors també han estimat que això va significar l'emissió d'uns 22 milions de tones de CO2, comparable a les de ciutats com Hamburg, Viena o Las Vegas.
Estudiant les fonts de contaminació
L'estudi va començar calculant l'energia consumida per tota la xarxa d'ordinadors que participen en la gestió i control dels bitcoins. Actualment s'utilitzen sistemes anomenats ASIC i només tres fabricants controlen la major part d'aquest mercat. Els autors van calcular quina part del mercat ha aconseguit atraure cada empresa.
Després van estimar si la mineria la feien bàsicament informàtics que treballen des dels seus propis ordinadors o bé en centres de càlcul on la gestió es fa a gran escala. En aquest segon cas, el gran nombre d'ordinadors i servidors obliga a gastar energia en sistemes de refrigeració.
Tot això els va servir per calcular l'energia consumida. Però per estimar l'equivalència en emissions havien de saber des de quins llocs del món es fa aquesta mineria, perquè l'electricitat prové de fonts diferents. Van esbrinar que el 68% dels ordinadors que fan la mineria es troben a l'Àsia, el 17% a Europa i el 15% a Nord-amèrica.
Per als investigadors, si bé hi ha moltes altres activitats que contribueixen molt més al canvi climàtic, les xifres són prou elevades per estudiar formes de reduir aquestes emissions.
Una possibilitat seria evitar que la gestió del bitcoin la facin informàtics que treballen a països on la generació d'electricitat genera moltes emissions. Una altra possibilitat seria fer-la majoritàriament des de grans centres alimentats bàsicament per energies renovables.
