L'ús del català a Barcelona és "lleugerament superior" al de l'àrea metropolitana

La majoria de la població de 15 anys o més de la ciutat de Barcelona declara que entén i sap parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions "lleument superiors" al conjunt de l'àmbit metropolità, i menors que a la mitjana de Catalunya. Són dades que es desprenen de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població que s'ha presentat aquest divendres i que recull dades des de l'any 2003 fins al 2018.

Des de l'edició anterior de l'enquesta, els percentatges de població amb coneixements de català augmenten a la major part del territori. El català, a Barcelona, l'entén el 93,4% de la població; el sap parlar el 78,7% i el sap llegir el 85,3%. Disminueix considerablement, fins al 60,6%, el percentatge de persones que asseguren que el saben escriure. Unes proporcions que, en l'àmbit metropolità, són del 93,8%, 78,4%, 83,6% i 61,8%, respectivament.

Segons l'enquesta, més de mig milió de persones manifesten la voluntat de millorar o aprendre el català.

Més ús diari del castellà

Al llarg d'un dia qualsevol, el 74% de la població adulta de la ciutat de Barcelona fa servir el català. El castellà l'utilitza el 97,9% de la població adulta. El 23% de la població fa ús d'alguna altra llengua. Aquests percentatges són similars en el conjunt de l'àmbit metropolità.

Les demarcacions territorials amb població amb uns coneixements més alts de català (per sobre del 84% de saber-lo parlar i 69% de saber-lo escriure) són l'Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals, les Terres de l'Ebre, les comarques gironines, el Penedès i Ponent.

Més població nascuda a l'estranger

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que en aquesta quarta edició de l'enquesta per primer cop s'analitzen les zones amb més pressió demogràfica de Catalunya, amb la desagregació de l'àmbit metropolità, on viu el 63,8% de la població catalana. Assegura que el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d'adopció, i que moltes "són nascudes fora de Catalunya".

En l'àmbit metropolità, la població nascuda a l'estranger ha passat del 9,5% del total l'any 2003, al 18,4% l'any 2018, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l'Estat ha caigut del 27,4% al 18,9%.

A la ciutat de Barcelona, el 2003 la població nascuda a l'estranger era el 12,5% i l'any 2018 s'havia incrementat fins al 24,2%, mentre que la població nascuda a la resta de l'Estat ha passat del 24,1% al 17,1%.

El català a les administracions

L'enquesta recull que tant a les administracions locals com a la Generalitat s'usen de forma similar el català i el castellà. El 33,8% dels enquestats asseguren que només hi fan servir el català, i el 33,7% que s'hi comuniquen només en castellà. La resta hi fan servir les dues llengües.

A les botigues i els petits comerços, el català és la llengua d'ús exclusiu per al 13,1% dels enquestats. En canvi, en aquest mateix àmbit, un 37,3% només fa servir el castellà.

A l'administració de l'Estat, la presència del català (comptant l'ús exclusiu, el predominant, tots dos i el minoritari) no arriba al 50%. L'ús exclusiu del castellà és el més freqüent (44,6%).