L'ús de mòbils i tauletes fa créixer un bony al crani dels joves

Als joves els està sortint una prominència òssia a la part posterior del crani, fins ara típica d'edats avançades. I n'és la causa l'ús de mòbils i tauletes amb el cap orientat cap a la pantalla, amb el coll flexionat cap endavant. Així ho assenyala un estudi publicat a la revista "Scientific Advances".

L'anomenada exostosi és el creixement anormal, però sovint benigne, d'un os que es produeix generalment en la zona on aquest s'uneix a lligaments i tendons. Pot generar-se a causa d'un trauma o fins i tot per causes genètiques, però també pot ser la resposta a un augment de la tensió. Per això, l'anomenada protuberància occipital externa, que es dona a la part posterior del crani, és usual en edats avançades i sobretot en homes, que solen tenir un crani més pesant.

Així era fins ara, perquè David Shahar i Mark G. L. Sayers, de la Facultat de Ciències de la Salut i de l'Esport de la Universitat de la Sunshine Coast a Queensland (Austràlia) van fer un estudi retrospectiu amb radiografies de 1.200 persones d'entre 18 i 86 anys. I van observar que, si bé aquesta protuberància era més usual en els individus de més de 60 anys -en un 34,5% de les persones estudiades. Però encara és superior en els joves adults d'entre 18 i 30 anys, amb un 41%. Entre els 30 i els 60, la freqüència era la normal vista fins ara.

Shanan i Sayers ho atribueixen a la postura incorrecta a l'hora de mirar el mòbil o la tauleta. En l'article discuteixen explicacions alternatives, com ara que es podria donar a practicar ciclisme amb manillar baix o a estirar-se al llit o al sofà amb el cap lleugerament incorporat. Però afirmen que aquestes coses fa anys que es donen i fins ara no havien deixat empremta.
 

Més usual en homes

En canvi, consideren que les proves donen suport a la idea que la causa és del cap inclinat cap al mòbil. Diuen que és molt més usual en joves -i per això hi veuen més incidència fins als 30 anys-. I també han vist que és més usual en homes, cosa que justifiquen perquè els nois, diuen, solen estar més estona amb la pantalla, amb videojocs, per exemple, i les noies les utilitzen més esporàdicament com a eina de relació social. Els nois tenen un risc 5,48 vegades superior al de les noies.
 

Com que hi ha estudis anteriors semblants, els autors afirmen que la longitud mitjana de la protuberància, 26 mil·límetres, és superior a la que s'observava fa vint anys, abans de la revolució digital.

També aporten altres dades que ho corroborarien. Un estudi entre professors i estudiants universitaris revela que els participants passen una mitjana de 4,65 hores diàries amb un dispositiu mòbil i que el 68% dels estudiants reconeixen tenir dolor a la part posterior del coll, una de les possibles conseqüències de la protuberància.
 

Un estudi de fa més d'un any

Abans de continuar, cal donar una dada: l'article es va publicar al febrer del 2018. Fa, doncs, més d'un any. Per què se n'ha parlat tant, ara? 

Tot comença per un reportatge de la BBC en què s'explica què alguns ossos del cos humà varien degut als canvis en els hàbits. Això és evident des de fa molts anys, perquè els estudis d'esquelets d'altres èpoques mostren deformacions o característiques que s'expliquen pels condicionants de cada època i població: més esforç físic, postures més forçades, etc.

Entre els exemples que citen hi ha una major fragilitat en els esquelets dels nens i les nenes alemanys, perquè caminen molt menys -l'exercici no només potencia els músculs, sinó també els ossos que envolten-. O bé els canvis en les mandíbules degut a les variacions en el tipus de menjar en cada època i si cal mastegar-lo amb més o menys força.

En l'article també es citava l'estudi dels dos investigadors australians. I un d'ells, David Shahar ho comentava així:

"He estat clínic durant 20 anys i només en la darrera dècada he estat descobrint en els meus pacients aquest creixement del crani".

Mitjans que parlen de banyes

A partir d'aquí, d'altres mitjans se'n van fer ressò, sense explicar que era un estudi publicat fa 16 mesos. I, a més, amb titulars que tergiversaven les conclusions, si bé eren més cridaners. Així, el diari "Washington Post" afirmava: "Estan creixent banyes en els cranis dels joves". I afegia que la culpa podia ser dels mòbils, segons suggerien uns científics.

Des d'aquí, la banya que estaria sortint als joves es va escampar per altres mitjans. I una protuberància d'uns dos o tres centímetres es transformava en una mena de canvi evolutiu que convertia els nostres joves en peculiars unicorns, amb la banya darrera del cap i no al davant.

La part bona és que això ha donat visibilitat a un estudi que no n'havia tingut gaire. I també que ha provocat un debat. Així, la revista "Forbes" se'n feia ressò, amb un article titulat "No, el malvat mòbil dels vostres nens no els farà sortir una banya".  Hi citava altres científics que qüestionaven l'estudi. Entre les crítiques es troben haver ignorat recerques fetes les darreres dècades sobre canvis en els esquelets, ús de dades incorrectes o mala interpretació dels resultats.

Tornant a l'article de Shahar i Sayers, ells creuen que els seus resultats reforcen la idea que cal insistir en l'educació postural dels joves. I si en pocs anys s'estan produint aquests efectes, es pregunten això:

"Quin futur hi ha per a la població d'adults joves en el nostre estudi, quan el desenvolupament d'un procés degeneratiu és evident en un estadi tan inicial de les seves vides?"

A banda del necessari debat sobre l'estudi, per refermar-lo, refutar-lo o matisar-lo, no sembla dolent insistir que inclinar massa el cap per mirar el mòbil no és bo. Ara, sense parlar exageradament de banyes.