Cas únic al món de curació funcional de la sida, una pacient de l'Hospital Clínic

Es tracta d'una dona d'edat avançada que, després de participar en un assaig clínic, ja porta 15 anys sense prendre cap medicació i amb el virus controlat

Mònica Bertran BrancósActualitzat

Una dona d'edat avançada amb VIH, pacient de l'Hospital Clínic de Barcelona, centra l'interès de la 24a Conferència Internacional de la Sida, que es fa a Mont-real. És un cas clínic singular, perquè fa més de 15 anys que controla el virus sense medicar-se.

Aquesta és la seva història: té una reacció greu en el moment de la infecció que l'obliga a ingressar a l'hospital. Entra en un assaig clínic d'un antiretroviral, juntament amb diverses intervencions amb un immunosupressor, que dura nou mesos. Passat aquest temps, seguint el protocol, deixa de prendre la medicació.

Amb el temps, en 9 dels 10 participants en l'estudi rebrota el virus, però en ella no. D'això ja en fa 15 anys. Un cas del tot insòlit.

De fet, cap al 0,5% dels infectats són capaços de controlar el virus per ells mateixos, sense fàrmacs, però tots tenen un factor genètic que ho explica o el virus presenta algun problema. No és el cas d'aquesta pacient.

La sida està causada del virus del VIH (NDLA)

Tampoc és comparable al cas conegut com a pacient de Berlín, la primera persona al món que va aconseguir eliminar el virus del seu cos gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare que li van fer per tractar una leucèmia que també tenia. Aquest tractament no es pot replicar, perquè té un altíssim risc de mortalitat.

El que fa excepcional el cas de la dona de Barcelona --que vol mantenir l'anonimat-- és un control molt eficient i molt perllongat del virus, explica Juan Ambrosioni, metge de la Unitat de VIH de l'Hospital Clínic i investigador del grup de Sida i Infecció per VIH de l'IDIBAPS. I també la manera com està fent aquest control.

Núria Climent, investigadora del grup Sida i Infecció per VIH de l'IDIBAPS, diu que l'explicació l'han trobat en dos tipus de cèl·lules: les natural killer, que formen part del sistema immunitari innat i constitueixen la primera línia de defensa contra diferents patògens, i els limfòcits T CD8+, que juguen un paper clau en la defensa de les cèl·lules contra virus i bacteris.

Tots en tenim, però aquesta pacient en té més i li funcionen millor. El que els investigadors no saben del cert és per què.

Ambrosioni pensa que "ella, per si mateixa, té unes característiques una mica diferents d'aquestes cèl·lules que estan controlant el virus i, potser, alguna de les intervencions que se li van fer durant l'assaig clínic les ha potenciat una mica més."

Explica, però, que va ser un protocol molt complex i ara és difícil de saber quina de les intervencions podria haver induït aquest tipus de resposta. Es tracta del que els experts anomenen "curació funcional" del VIH.

Una investigadora amb una pipeta en el laboratori
Els investigadors consideren que la investigació en VIH és el gran motor del coneixement del sistema immunitari

Ambrosioni remarca que el virus no ha desaparegut, hi és, tant en sang com en teixit, i si s'estimula són capaços de demostrar que és viable i es pot reproduir. Però la pacient l'està controlant, impedint que es repliqui.

Climent considera que això "obre la possibilitat que puguem intentar emular en altres persones infectades pel VIH el tipus de cèl·lules que està desenvolupant aquesta dona".

Que la dona sigui d'edat avançada ho fa encara més especial, segons Ambrosioni, perquè "les persones, amb l'edat, són menys capaces de controlar les infeccions víriques, perquè perden cert control immunitari com a part normal de l'envelliment". 

"La investigació en VIH és el gran motor del coneixement del sistema immunitari", assegura Climent: "molts dels coneixements del VIH han afavorit el coneixement en moltes altres disciplines, amb altres virus o el càncer".

Tot i que al món occidental el VIH ja no és una sentència de mort com abans, Ambrosioni recorda que encara té un cost personal i econòmic molt important: "Implica una despesa enorme per al sistema sanitari, un estigma molt important, perquè es necessita un tractament que és per a la resta de la vida, i potencials toxicitats".

A tall d'exemple, afegeix: "És cert que els tractaments cada cop són més segurs, però si et diagnostiquen als 30 anys, en tens uns 50 al davant amb tractament antiretroviral."

Per això, trobar una manera perquè aquests pacients no s'hagin de medicar de per vida és un objectiu de metges i investigadors. Encara sembla lluny, però a poc a poc es van obrint portes, esperant que alguna ens hi porti.

 

ARXIVAT A:
SalutSida
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut