"L'ull més gran del món al cel": així és l'immens telescopi que Europa construeix a Xile

Telescopi Europeu Extremadament Gran. Aquest és l'explícit nom d'un telescopi que s'està construint en un punt remot del desert d'Atacama, a Xile, i que quan s'acabi serà el més gran del món.

Malgrat alçar-se a Sud-amèrica, el projecte l'impulsa l'Observatori Europeu Austral, dirigit pel català Xavier Barcons. La institució aplega 16 països, entre ells França, Alemanya, Polònia, el Regne Unit o Espanya, que aquest dimarts ha acordat aportar més de 40 milions a l'equipament.

Es tracta, sens dubte, d'un dels reptes científics europeus més importants en molts anys, i es preveu que es pugui posar en funcionament a finals d'aquesta dècada.

Conegut per les sigles ELT, el telescopi d'Atacama serà capaç de multiplicar les possibilitats d'observació actuals.

Gràcies a 789 miralls hexagonals, que formaran una paràbola de 39,3 metres de diàmetre, podrà recollir més llum que els telescopis òptics existents i proporcionar imatges 15 vegades més nítides que les que ofereixen instruments com el telescopi espacial Hubble.

Els telescopis òptics més grans tenen diàmetres de fins a deu metres i, per tant, el diàmetre de l'ELT serà quatre cops més gran.

"Serà l'ull més gran del món cap al cel", asseguren els responsables, que diuen que "permetrà una exploració més profunda de l'Univers i donarà una visió més nítida que mai dels objectes còsmics".

"El salt endavant amb l'ELT pot provocar un canvi de paradigma en la nostra percepció de l'Univers, com ho va fer el telescopi de Galileu fa 400 anys", consideren.

El nou instrument rastrejarà planetes semblants a la Terra al voltant d'altres estrelles, i els promotors pensen que es podria convertir en el primer telescopi que trobi proves de vida fora del nostre sistema solar.

Una construcció col·lossal

L'estructura de formigó d'aquesta "meravella de l'enginyeria moderna" va començar a prendre forma el gener de l'any passat. Tan sols per als fonaments han fet falta 9.000 metres cúbics de formigó.

Aquesta base és la que suportarà la cúpula d'acer de 85 metres d'alçada i els 36 mecanismes que permetran la rotació de 360° de l'estructura, de 6.100 tones.

Diversos dispositius permetran refredar el telescopi durant el dia per tal que, quan caigui la nit, estigui a la mateixa temperatura que l'entorn. Això, expliquen, és clau per minimitzar la turbulència a l'interior de la cúpula i les deformacions tèrmiques del telescopi.

L'estructura principal, que acollirà el telescopi i els seus instruments dins la cúpula, tindrà un pes total de 4.600 tones. Aquesta és una de les recreacions animades que permet fer-se una idea de com serà, un cop enllestit:

Espanya aprova aportar-hi 37 milions

En total, els promotors preveuen que el cost de construcció de l'ELT serà de 1.300 milions d'euros. Aquest dimarts, el govern espanyol ha aprovat invertir-n'hi 37 entre els anys 2024 i 2029 a través del Ministeri de Ciència i Innovació, i el 2023 també hi aportarà 7,3 milions addicionals.

D'aquesta manera, Espanya podrà accedir "en millors condicions" al futur ús del telescopi, segons el Ministeri. La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha assegurat que aquesta contribució també permetrà la participació d'empreses espanyoles als contractes per a la construcció del telescopi.

Morant ha subratllat que la inversió "impulsarà l'obertura de nous mercats a Espanya" i la capacitació de la indústria espanyola "en altes tecnologies en els camps de l'òptica, la mecànica i el sector aeroespacial".

Abans de decantar-se per Atacama, l'Observatori Europeu Austral també havia sospesat l'opció de fer el nou telescopi a l'observatori canari del Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma.