Lula da Silva: auge, caiguda i retorn

Va perdre tres cops la cursa per la presidència fins que la va aconseguir finalment el 2002. Quan la va deixar, el 2011, després de dos mandats, ell superava el 80% de popularitat. El país havia passat de la tretzena a la setena potència econòmica mundial, trenta milions de brasilers havien sortit de la pobresa, havia guanyat l'organització del Mundial de Futbol i dels Jocs Olímpics i ell passava el relleu a la seva mà dreta, Dilma Rousseff.

Tenia reservat un lloc d'honor a l'Olimp dels polítics més prestigiosos del segle XXI, però les coses es van començar a tòrcer. La crisi financera i la caiguda de la demanda de matèries primeres van punxar del miracle econòmic brasiler alhora que afloraven escàndols de corrupció sistèmics i gegants que implicaven molts col·laboradors de Lula i van acabar amb l'impeachment i destitució de Rousseff.

L'expresident també en va sortir esquitxat i no només per la brutícia generalitzada del seu entorn. En el seu cas, se'l va investigar i jutjar per haver acceptat un suborn d'una constructora que li va remodelar una gran mansió a prop de Sao Paulo.

El van declarar culpable dos cops i condemnar a 22 anys de presó. El jutge al capdavant del cas era el poderós Sergio Moro un magistrat anticorrupció amb animadversió coneguda cap a Lula.

Culpable o víctima de la conspiració?

L'expresident no va parar de denunciar una conspiració en contra seva, també des de dins de la presó, on es va passar 580 dies. A l'abril del 2019 va dir a un grup de periodistes que el va anar a entrevistar entre reixes:

"El meu lloc és aquest. Estic obsessionat a desemmascarar Sergio Moro, el fiscal Deltan Dallangol  i els qui m'han condemnat. Encara que m'hagi d'estar empresonat, no renunciaré a la meva dignitat per aconseguir la llibertat. Vull denunciar aquesta farsa."

El temps li acabaria donant la raó. Una investigació periodística va destapar que el polèmic jutge Moro, llavors flamant ministre de Justícia de Bolsonaro, havia assessorat els fiscals durant el judici a Lula i que hi havia hagut irregularitats en el procés.

Les apel·lacions van arribar fins al Tribunal Suprem, que fa un any no el va exonerar del suborn, però li va anul·lar la condemna perquè no va tenir un judici just i va quedar net per tornar a la política.

La resurrecció exprés i la pugna amb Bolsonaro

Llavors va començar la resurrecció exprés destinada que la història, i els brasilers, el redimissin. L'objectiu: reflotar la maquinària del Partit dels Treballadors i concórrer a les eleccions del cap d'un any amb el missatge que era l'únic líder capaç de vèncer Bolsonaro i retornar la decència, la concòrdia i el progrés més igualitari al Brasil.

A favor, tenia el vot anti-Bolsonaro. Molta gent estava disposada a votar l'expresident no perquè els entusiasmés sinó per posar fi a la deriva autoritària i antidemocràtica de Bolsonaro, molt castigat per la mala gestió que va fer de la pandèmia. Lula també va aconseguir ampliar la seva base electoral amb aliances a dreta i esquerra i així va arribar a la segona volta electoral com a favorit.

Al final, s'ha imposat per la mínima, només 1,8 punts de diferència, però aquest antic líder sindical ha aconseguit seduir de nou una majoria de brasilers.

Amb 77 anys, té al davant una tasca presidencial ingent, un Congrés sense majoria afí i una última oportunitat de netejar del tot el seu nom als llibres d'història.

En el seu discurs de victòria va dir: "Em considero un ciutadà que he sofert un procés de reconstrucció de la política brasilera. Perquè els rivals en van enterrar viu… i aquí estic. Aquí estic per governar el país en una situació molt difícil."