L'OTAN acorda, sense el suport de França, un pla preventiu per defensar Turquia

L'acord definitiu, sense el suport de França, s'ha aconseguit després d'unes llarguíssimes negociacions. Bèlgica ha aixecat les seves reserves, que mantenia durant tota la jornada, i ha donat la seva aprovació a les mesures per defensar Turquia en cas d'un hipotètic conflicte militar a l'Iraq. LA PROPOSTA DE ROBERTSON El secretari general de l'OTAN, George Robertson, havia elaborat per aconseguir el consens un acord de mínims en què només es feia referència a una defensa preventiva i en cap cas a una implicació militar de l'OTAN en un possible atac contra el règim de Bagdad. Es tractaria d'acceptar una sola de les demandes de Washington: el desplegament sobre territori turc dels avions AWACS de vigilància electrònica. La resta de peticions de suport logístic -que França, Alemanya i Bèlgica van rebutjar perquè feien la impressió d'un atac imminent contra l'Iraq- les podria subscriure Turquia, de manera bilateral, amb alguns països membres de l'Aliança. LES CONDICIONS DE BÈLGICA Bèlgica condicionava el seu si a l'aprovació de tres esmenes. El govern de Brussel·les exigeix que les mesures que aprovi l'OTAN només afectin la protecció de Turquia, que es mencioni explícitament que aquestes mesures no són una porta oberta a una intervenció militar de l'Aliança contra l'Iraq i, finalment, que la posada en marxa de qualsevol acció militar a la zona es decideixi si l'ONU aprova una segona resolució autoritzant l'ús de la força. És precisament aquesta última esmena la que ha provocat més discussió. Els Estats Units creuen que això podria afeblir la independència de l'OTAN respecte a l'ONU i proposen que la intervenció militar de l'Aliança Atlàntica s'activi "de facto", com preveu l'article V del Tractat de l'OTAN si algun país membre, com Turquia, és atacat.