L'orina conté plàstic: un estudi troba vint substàncies presents en envasos d'aliments
La Fundació Rezero denuncia que no hi ha lleis fermes per evitar els efectes nocius dels envasos de plàstic en la salut de les persones
L'orina conté plàstic: un estudi troba vint substàncies presents en envasos d'aliments

L'orina conté plàstic: un estudi troba vint substàncies presents en envasos d'aliments

La Fundació Rezero denuncia que no hi ha lleis fermes per evitar els efectes nocius dels envasos de plàstic en la salut de les persones

Cori Calero López Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Imatges de la campanya "Salut de plàstic" de la Fundació Rezero

Hem vist en mitjans, o amb els nostres propis ulls, els estralls que causen els plàstics en el medi ambient. Però sabem com ens afecten la salut els plàstics que embolcallen els aliments que ingerim? Sabem quines malalties ens pot afavorir, per exemple, prendre, cafès calents en gots de plàstic?

Rezero, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, s'ha proposat divulgar els problemes de salut que causen els envasos de plàstic, un pas més en la guerra declarada contra la cultura de l'usar i llençar i dels plàstics d'un sol ús.

Per fer-ho, s'ha fet un estudi per al qual ha demanat la col·laboració de vint personalitats del món de la cultura, la ciència o l'ecologisme a Catalunya i les Balears, vuit dones i dotze homes d'entre 22 i 74 anys, com el meteoròleg Francesc Mauri o l'actriu Sílvia Abril, entre altres.

 

 

A tots els voluntaris els han demanat si els podien fer una anàlisi d'orina. Els potets s'han enviat al laboratori de l'Institut Noruec de Salut Pública i hi han buscat aquells components més freqüents en els envasos de plàstic: 15 compostos anomenats ftalats (que s'utilitzen, per exemple, perquè el plàstic guanyi flexibilitat) i 12 fenols (com el bisfenol A, el Metilparabè o el Propilparabè, entre altres).

L'estudi revela que tots i cadascun dels voluntaris ha donat positiu i ens tots hi han trobat els 15 ftalats i 5 dels 12 fenols. I en una proporció més alta de l'esperada.


Els components dels envasos migren als aliments

"Tots tenim plàstic en el nostre organisme", sentencia el doctor Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública i investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM.

 

Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública i investigador IMIM

 

Diversos estudis demostren que els components dels envasos de plàstic migren als aliments i "ens poden provocar alteracions en el sistema endocrí, immunològic i fins i tot afavorir alguns tipus de càncer".

Porta, que, a més, és coordinador de la Unitat de Recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer, afegeix:

"Hi ha moltes coses que no les sabem perquè no es dona suport a més investigacions al respecte, però ja sabem que tenen un efecte proinflamatori. I també sabem que el càncer el facilitem si hi ha un procés inflamatori en els teixits del cos."

"També sabem que algunes d'aquestes substàncies, com el bisfenol A, alteren el funcionament dels gens. I sabem que molts problemes ginecològics i d'infertilitat es deuen a aquestes substàncies. Per tant, és cert que no ho sabem tot, però també que hi ha tantes evidències i coneixement científic com perquè fa temps que s'hi haguessin posat mesures com, per exemple, una legislació que protegeixi al consumidor, que ens tregui els plàstics de la nostra dieta."


Els plàstics en els envasos dels aliments poden afavorir alguns tipus de càncer

L'equip del doctor Porta ha coordinat els resultats de les analítiques de la campanya "Salut de plàstic". Denuncien que no hi hagi una legislació ferma que eviti el sobreenvàs de plàstic i, per tant, que protegeixi al consumidor d'una contaminació que és invisible.

"Els components del plàstic tenen un risc més gran de migrar a l'aliment quan l'envàs s'escalfa o està sota radiació solar. Encara que intentem no escalfar aliments al microones, de vegades posem aliments calents en recipients de plàstic o, en el restaurant on anem o a l'escola, s'escalfen aliments amb plàstic, i ho estem ingerint sense adonar-nos-en."


Una de les voluntàries d'aquest estudi pioner és Elena Carreras, investigadora i doctora en Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Com les altres 19 persones que han format part de l'estudi ha donat positiu en l'analítica: en la seva orina, s'hi han trobat gairebé tots els components del plàstic que es buscaven, els que es troben als envasos.

"M'he sorprès molt perquè jo ja vigilo en el meu dia a dia, perquè ja sé quins són alguns dels efectes que té en la salut, i pensava que el resultat seria negatiu. Les autoritats haurien de tenir present el principi de precaució. Si a les meves pacients gestants jo els dic que zero tabac, zero alcohol i zero drogues, també els hauré de dir que zero plàstics."


Des de la Fundació Rezero també es mostren sorpresos pels resultats de les analítiques. Admeten que esperaven que els resultats donessin positiu en molts casos, però no en un nivell tan alt, i més tenint en compte que molts dels voluntaris ja estan molt conscienciats.

Per això volen que es creï un marc legal que protegeixi el consumidor.

"Volem evidenciar que els efectes d'aquest model de consum van més enllà del medi ambient, afecten la nostra salut" diu Rosa Garcia, directora de Rezero, biòloga i doctora en Sostenibilitat."

"El problema d'aquest tipus de contaminació és que no la veiem, no veiem els plàstics que ens mengem. És un perill per a la salut que és invisible i molt greu."

 

Rosa Garcia, directora de Rezero

 

"Demanem més lleis per protegir la nostra salut, però també que desplastifiquin la nostra dieta. Perquè no es penalitzen les marques que fan un sobreenvasat? És impossible viure sense plàstics avui dia, per culpa d'aquest sistema de consum. Ingerim plàstics cada dia. Per això demanem més inversions en investigació, més dades per saber com afecta aquesta contaminació invisible, dades que serveixin per legislar".


En aquesta mateixa línia, el doctor Porta deixa una qüestió a l'aire: "Constantment ens estan culpabilitzant perquè no fem bé el reciclatge i, mentrestant, els qui generen aquests plàstics no fan res."

ARXIVAT A:
Medi ambient Salut Crisi climàtica
Anar al contingut