L'oposició tomba el projecte de funerària pública a Barcelona

El ple municipal de Barcelona ha tombat la proposta del govern d'Ada Colau de crear una funerària pública. El projecte plantejava, a llarg termini, la construcció de tres tanatoris nous amb una vintena de sales de vetlla.

Només hi han donat suport els grups de Barcelona en Comú i la CUP i els regidors no adscrits Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy. Esquerra Republicana s'ha abstingut.

L'oposició ha acusat Colau de populista i oportunista i l'alcaldessa ha lamentat que les altres forces d'esquerres no hagin votat a favor de la mesura, que buscava abaratir els preus dels enterraments. El regidor de Presidència, Eloi Badia, també ha criticat el resultat de la votació:

"Som la ciutat on morir-se és més car. Volem una funerària pública que ofereixi un servei de qualitat amb presus assequibles. No esperarem al proper mandat".

Pagar el doble, de mitjana

El govern volia que aquesta funerària pública cobrés la meitat que les privades. Ara, els preus de les dues funeràries privades que hi ha a Barcelona són d'uns 7.000 euros. Els de la municipal s'havien de situar al voltant de 3.500 euros, que és el que costa de mitjana a Espanya.

El projecte presentat fa vora dos anys establia tres tarifes: l'estàndard, uns 2.400 euros, per la qual es calculava que optaria un 40% de la demanda; mitjana, uns 3.500 euros, també per a un 40% de la demanda que hi hagués; i superior, uns 4.700 euros, a la qual es calculava que hi optaria un 20%.

El govern municipal ja va retirar la proposta de funerària pública de ple l'abril del 2017 per la falta de suports de la resta de grups.

Auditoria a serveis funeraris

El debat ha estat enterbolit per l'anunci fet ahir pel govern municipal, que ha encarregat una auditoria, per presumptes irregularitats, a l'empresa de serveis funeraris, on té un 15% de les accions. La proposta de venda d'aquest percentatge també ha estat tombada. En aquest cas, el regidor no adscrit Ardanuy hi ha votat en contra.