L'oportunitat de la indústria tèxtil catalana post-Covid: estocs més petits i sostenibles

La pandèmia i la directriu europea que a partir del 2025 obligarà les marques a pagar pels residus tèxtils que posin al mercat, claus del canvi

Esther OrtegaActualitzat

La indústria tèxtil catalana podria prendre un nou impuls en temps de pandèmia. Amb la crisi de la Covid-19, les costures del sector s'han tibat, almenys, per dues bandes. D'entrada, les cadenes de subministrament van patir quan els proveïdors xinesos van frenar la producció amb els confinaments inicials. Al mateix temps, aquí, les restriccions en horaris i aforament dels comerços han limitat les vendes, i moltes marques s'han quedat amb estocs sense vendre.

Les marques que fabriquen aquí poden adequar les tirades en funció de la demanda, i tenir-les enllestides més de pressa, a diferència de la producció provinent d'Àsia. A més, s'hi afegeix un altre criteri que anirà a més a partir d'ara: la sostenibilitat.

Angelo Ruggieri, director general de System Action:

"Estem produint a llocs com Igualada, Sabadell, Badalona, Mataró, Vic o Ripollet."


Quan produeixes localment només necessites un mes per tenir la roba a punt, i pots anar modelant la producció segons les necessitats. És més car que fer-ho a Àsia, però allà has d'encarregar sèries molt llargues, amb molta antelació, i s'acostuma a generar un estoc al qual després és difícil donar sortida.

"Si no tens estoc, no has d'incrementar descomptes, ni la durada de la promoció", segueix Ruggieri.

També parla amb TV3 sobre la qüestió Antonio Egea, de Tex 51:

"Nosaltres podem posar al mercat un producte en tres setmanes, un mes després d'haver-lo pensat. Això et dona facilitat per canviar d'article, canviar el producte, i enviar a les botigues el més venut. Quan un article es deixa de vendre, el deixem de fabricar. I pots seguir explotant l'èxit del producte que sí que es ven, fins a les rebaixes".


El tancament de botigues durant la pandèmia ha deixat moltes marques amb estocs difícils de gestionar, i la lògica de fabricar a prop de casa, que ja es començava a recuperar, ha anat agafant força. I hi ha fàbriques que ja ho noten.

"Estem rebent consultes des del nord d'Europa i encàrrecs que fa un any es fabricaven del tot a la Xina. Han baixat les vendes i les sèries, i al productor xinès no li interessa acceptar comandes si no són molt àmplies", explica Egea.

Com ja va passar amb la crisi del 2008, sembla que l'aposta per la producció local està agafant embranzida. Aquesta vegada, però, també hi pot ajudar una tendència de fons que fa anys que s'està gestant: la necessitat de les marques de ser cada cop més sostenibles.

Producció més sostenible

Una embranzida que surt d'un consumidor cada cop més conscienciat i disposat a pagar per eliminar la petjada ecològica, però també d'una directriu europea que, a partir del 2025, obligarà les marques a pagar pels residus tèxtils que posin al mercat.

"Això és imparable. Totes les marques necessitaran l'etiqueta d'economia circular. I han de produir en local el que es ven a prop", argumenta Antonio Egea.

David Garcia, director de Modacc, Clúster Català de la Moda, també opina sobre el futur del tèxtil català:

"Això implicarà taxes per a les empreses que posen el producte al mercat, siguin marques o distribuïdors, i bonificacions en aquestes taxes en funció de la petjada de CO2, les matèries primeres amb què estiguin fets aquells productes o les estratègies de disseny, per exemple, l'eco-disseny."

 

"Què passa? Que hi ha sobreproducció. I per què es fan comandes tan grans? Per aconseguir un preu molt baix", afegeix Egea per il·lustrar les raons del model que ha imperat fins ara.

"Catalunya té la gran oportunitat dins d'aquesta nova política europea de ser un territori líder per al desenvolupament d'aquesta moda sostenible i per a aquesta nova economia circular aplicada al sector de la moda", diu Garcia.

Un al·licient més per augmentar la producció local, que el sector veu com una oportunitat per a Catalunya amb el triangle Igualada-Mataró-Terrassa-Sabadell, per rellançar una indústria que, malgrat la competència asiàtica, continua sent puntera a Europa.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19XinaUnió Europea
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut