L'ONU vol jutjar l'exèrcit de Birmània per "genocidi intencional" dels rohingyes
Un informe acusa la cúpula militar del país de crims contra la humanitat contra aquesta minoria musulmana
Un tribunal internacional ha de jutjar el cap de l'exèrcit de Birmània, Min Aung Hlaing, i cinc comandaments militars més per "genocidi intencional" contra la minoria rohingya a l'estat de Rakhine, i també als del Kachin i Shan.
És la conclusió de l'informe, fet públic aquest dilluns, de la Missió Internacional Independent creada el març del 2017 pel Consell de Drets Humans de l'ONU:
"Els crims comesos a l'estat de Rakhine, i la manera que van ser perpetrats són similars, en la seva naturalesa, gravetat i abast, als que han permès establir un genocidi intencional en altres contextos."
"Hi ha prou informació per investigar i processar alts funcionaris en la cadena de comandament de les forces armades, de manera que un tribunal competent pugui determinar la seva responsabilitat pel crim de genocidi."
Els autors de l'informe reclamen al Consell de Seguretat de l'ONU que el cas es jutgi a la Cort Penal Internacional o que es creï un tribunal penal especial.
També demanen un embargament d'armes a Birmània, i que es creï un mecanisme independent per analitzar a fons les proves reunides.
Notícia relacionada: Birmània humilia de manera sistemàtica els rohingyes, segons Amnistia
L'informe l'han fet sense poder entrar a Birmània -el govern del país no ho ha permès-, i després d'haver interrogat més de 850 víctimes i testimonis, a més d'analitzar altres proves, com imatges de satèl·lit.
Més de 700.000 desplaçats
Entre setembre i desembre del 2017, més de 700.000 musulmans rohingyes van fugir de casa seva a Birmània i des de llavors són en camps de refugiats a la veïna Bangladesh.
El detonant va ser l'atac de grups guerrillers rohingyes a posicions militars birmanes a finals d'agost. En els atacs van morir un centenar de persones, la majoria guerrillers, i la campanya militar posterior va ser la que va provocar la fugida en massa dels rohingyes.
Segons l'informe de l'ONU, la campanya s'hauria fet a partir de "tàctiques desproporcionades":
"La necessitat militar no justifica mai els assassinats indiscriminats, la violació grupal de dones, l'agressió a nens i la crema de localitats senceres."
Almenys 10.000 morts
Segons càlculs aportats per Metges sense Fronteres, considerats "prudents" per l'informe, en la campanya haurien mort més de 10.000 rohingyes.
L'ONU ho qualifica de crims contra la humanitat, entre els quals, a més dels assassinats i les violacions, hi hauria desaparicions forçoses, esclavitud, sobretot sexual, persecucions i tortures.
La responsabilitat seria atribuïble directament al cap de l'exèrcit, Min Aung Hlaing, que hauria utilitzat "la retòrica de l'odi" contra els rohingyes, i i que va afirmar en plena ofensiva que encara era "una feina per acabar".
Aung San Suu Kyi i Facebook
També s'acusa el seu número 2 al capdavant de l'exèrcit, Soe Win, a més de 4 alts càrrecs més. Pel que fa a les autoritats civils, amb la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi com a cap d'estat "de facto", l'informe considera que no van intervenir en la campanya.
De tota manera, acusen Aung San Suu Kyi de no haver utilitzat el càrrec ni "la seva autoritat moral" per prevenir ni aturar la neteja ètnica de rohingyes. L'informe també recull la responsabilitat de Facebook, que va afavorir la difusió de l'odi contra els rohingyes.
Segons els autors de l'informe, la resposta dels responsables de la xarxa social per evitar-ho va ser "lenta i ineficaç", malgrat que asseguren que els últims mesos ha millorat.
- ARXIVAT A:
- RohingyesDrets humansMigracionsRefugiats
