Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'ONU conclou que a Baltasar Garzón el va inhabilitar un tribunal "arbitrari i parcial"

És la primera vegada que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides "es pronuncia i condemna un estat per l'ús del dret penal contra un jutge"

Redacció Actualitzat
TEMA:
Tribunal Suprem

Segons el Comitè de Drets Humans de l'ONU, el jutge Baltasar Garzón va ser inhabilitat per un tribunal, el Suprem, que va ser arbitrari i parcial.

El dictamen d'aquest organisme sobre el cas afirma que el tribunal que el va condemnar a 11 anys d'inhabilitació per prevaricació no va complir amb "els principis d'independència i imparcialitat."

Aquest dictamen, que s'ha sabut aquest dijous, exigeix a Espanya que garanteixi "una reparació efectiva" a Garzón i li dona 180 dies perquè li comuniqui quines mesures ha pres.


"Nova jurisprudència"

Segons un comunicat de l'oficina de l'alt comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, mai s'havia condemnat un estat per un cas com aquest:

"És la primera vegada que el Comitè es pronuncia i condemna un estat per l'ús del dret penal contra un jutge en el marc de les seves funcions, i estableix així nova jurisprudència."

La condemna a Garzón va ser per la instrucció del cas Gürtel contra dirigents del PP, i el Suprem va fonamentar-la dient que havia prevaricat encarregant escoltes telefòniques als acusats i els seus advocats a la presó.


La condemna penal, injustificada

El dictamen del Comitè considera que tot i que podria haver estat una decisió "errònia", en cap cas va comportar "una conducta o incompetència greu que pogués justificar la seva condemna penal."

Ha analitzat els dos judicis als quals es va sotmetre Garzón, el del cas Franquisme, del qual va ser absolt, i del cas Gürtel, pel qual el van condemnar, i la conclusió és clara:

"El Comitè no pot concloure que Garzón va tenir accés a un tribunal independent i imparcial en els processos seguits en contra seu en el marc dels casos Franquisme i Gürtel."

"En conseqüència, el Comitè considera que es van violar els drets de Garzón basats en l'article 14, paràgraf 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics."


El màxim garant dels drets civils i polítics

El Comitè de Drets Humans de l'ONU és el garant que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics es compleixi adequadament.

L'article 14 paràgraf 1 estableix que "totes les persones són iguals davant els jutjats i els tribunals de justícia", i continua dient:

"Cada persona té el dret a ser escoltada públicament i amb les degudes garanties, per un tribunal competent, independent i imparcial..."

És un pacte que va ser aprovat a Nova York el 1966 per l'Assemblea General de l'ONU, que va entrar en vigor el 1976 i ha estat ratificat per més de 170 països.


Dictàmens no vinculants

Els dictàmens del Comitè de Drets Humans en principi no són vinculants, però aquest organisme manté oberts els casos mentre considera que els estats condemnats no li estan fent cas.

Està compost per 18 membres amb una trajectòria reconeguda sobre els drets humans, proposats pels estats,, però que exerceixen a títol personal.

Són nomenats cada 4 anys, poden ser reelegits i se'n renova la meitat cada dos anys. Es reuneixen anualment en 3 sessions d'un mes cada una a les seus de Ginebra o Nova York.

El setembre del 2020 va incorporar-s'hi el jutge Carlos Gómez Martínez, el primer espanyol que en forma part i que fins llavors era jutge al TSJ de les Balears.

 

Baltasar Garzón en la presentació d'un llibre (EFE)

 

ARXIVAT A:
Judicial Tribunal Suprem Gürtel

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut