Una dona rohingya detinguda en una comissaria després de ser interceptat un vaixell amb refugiats (Reuters)
Una dona rohingya detinguda en una comissaria després de ser interceptat un vaixell amb refugiats (Reuters)

L'ONU admet que va tenir "errades serioses" en la crisi dels rohingyes a Birmània

Un informe intern apunta que hi va haver una actuació "deficient" i "errades estructurals i sistèmiques" de l'organització

RedaccióActualitzat

L'ONU reconeix que s'ha equivocat en la seva actuació a Birmània amb la crisi dels rohingyes, una crisi que la mateixa organització qualifica de "genocidi intencional" de l'exèrcit birmà contra aquesta minoria musulmana. Les Nacions Unides fan autocrítica afirmant que la seva conducta al país asiàtic va ser "deficient" des del 2011 i que hi va haver "errades estructurals i sistèmiques" de la institució.

Això ho recull un informe elaborat arran de les acusacions d'inacció contra l'organització. El document relata les conseqüències de la divisió estratègica de les agències de les Nacions Unides i la seva incapacitat per conciliar els objectius de desenvolupament amb els de respecte als drets humans.

També admet que ni al més alt nivell hi havia dissenyada una estratègia comuna, però afegeix les dificultats que té l'ONU per imposar els seus principis en països que es defensen invocant la seva sobirania.
 

Les forces de seguretat vigilen un grup de rohingyes (Reuters) 


Durant la campanya militar a Birmània es van denunciar multitud d'abusos dels drets humans, amb assassinats, violacions i poblats sencers cremats. Tot plegat va obligar 700.000 rohingyes a fugir cap a Bangla Desh, on ara mateix hi ha el camp de refugiats més gran del món.

L'ONG Human Rights Watch ja ha lamentat l'informe. L'ha titllat de fiasco i d'autèntica decepció perquè no posa nom i cognoms als responsables de les errades a les quals es refereix el document, elaborat pel diplomàtic guatemalenc Gert Rosenthal. L'autor de l'informe destaca la "responsabilitat compartida" en l'àmbit de l'ONU i evita assenyalar persones o agències concretes.

Només es refereix a la coordinadora resident a Birmània, Renata Lok-Dessallien, que el 2017 van retirar del càrrec després que tragués importància als abusos contra la minoria musulmana. Rosenthal explica que es va començar a qüestionar el perfil de la coordinadora quan la preocupació pels drets humans anava augmentant.

 

 

ARXIVAT A:
Drets humansMigracionsRohingyesRefugiats
Anar al contingut