L'onomatopeia de Trapero i l'enigma de De los Cobos, a l'arrencada del judici

L'onomatopeia de Trapero i l'enigma de De los Cobos, a l'arrencada del judici
Madrid

L'onomatopeia de Trapero i l'enigma de De los Cobos, a l'arrencada del judici

Fàtima Llambrich Actualitzat
TEMA:
Josep Lluís Trapero
El major Josep Lluís Trapero al banc dels acusats (EFE/Fernando Villar)
El major Josep Lluís Trapero al banc dels acusats (EFE/Fernando Villar)

El fiscal Miguel Ángel Carballo preguntava o feia una explicació o una valoració de mig minut -també n'hi va haver de molt més llargues- i en segon pla se sentia un "mmm". I continuava el fiscal i potser hi afegia una suposició, i mentre la pregunta no arribava, es tornava a sentir de fons un "mmm" del qui està a l'expectativa a veure per on li vindran.

És l'onomatopeia repetida esta setmana pel major Trapero en diverses ocasions; és l'expressió del qui espera que li facin la pregunta alhora que calibra la resposta. I temps per valorar i decidir en tenia, perquè el fiscal semblava que anava a preguntar i no, s'envalentia i deixava anar la seua visió dels fets i el Tribunal no l'interrompia.

Josep Lluís Trapero, el major, l'acusat, feia temps que tenia ganes d'explicar-se. Callat des de finals del 2017, quan l'Audiència Nacional el va imputar, només ha obert boca en sales judicials: a instrucció -durant la investigació- cada vegada que el citaven, i també com a testimoni en el judici del procés al Tribunal Suprem.

Va ser en aquell interrogatori on va apuntar maneres: no el va intimidar ni el to, ni les preguntes, ni les insinuacions d'un fiscal Zaragoza amb qui temps enrere havien compartit feina i brindis. Va ser allí on va explicar que tenia un pla, un pla per detenir el govern català si la justícia li ho hagués ordenat. En aquell moment va ser un revés per als que entenen "la nostra policia" a mercè d'uns ideals concrets. Però va ser, també, un punt a favor de la seua defensa.

I esta setmana a l'Audiència Nacional n'ha explicat algun detall més, d'este pla secret que no va quedar per escrit i que el fiscal Carballo va posar en dubte que fos real:

"Per què no ho va manifestar fins a la declaració al Tribunal Suprem?"

Li retreu Carballo per què no ho havia explicat quan se l'interrogava a l'Audiència Nacional en fase d'instrucció, i Trapero li engalta:

"L'hi he de dir perquè estem els dos, a mi no se'm donava gaire l'oportunitat d'explicar-me massa."

El fiscal, que no vol perdre el punt, li rebat:

"No calia que ells l'hi demanessin"; s'entén perquè l'advocada li hauria pogut preguntar.

I poc després que Trapero expliqués que s'havia ofert per detenir Puigdemont, per allò d'assumir les responsabilitats que comporten els galons; el fiscal va donar per acabat un interrogatori de més de deu hores on només va arrencar un titular als mitjans -que dubtava de l'existència del pla-; la resta de protagonisme va ser per a l'acusat.

En periodisme, quan les rodes de premsa són molt llargues i no queda clara quina és la notícia, a l'acabar es xiuxiueja que els que l'han convocada no sabien ni quin missatge havien de donar ni com expressar-lo, ni en quines dades avalar-lo. En una sala judicial és diferent.

El fiscal Carballo durant l'interrogatori a Trapero a l'Audiència Nacional
El fiscal Carballo durant l'interrogatori a Trapero a l'Audiència Nacional (EFE)


Les argúcies del fiscal Carballo

El tribunal, amb Concepción Espejel de Presidenta, no va parar les argúcies del fiscal, que Trapero -amb bagatge en interrogatoris- sí que va saber detectar i repel·lir:

Josep Lluís Trapero, acusat: "Vostè em diu constantment 'fa referència' i jo no faig referència."

Miguel Ángel Carballo, fiscal: "Bé, ho fa el cos dels Mossos."

 

Miguel Ángel Carballo, fiscal: "Quina preocupació era aquesta que el porta a vostè a plasmar aquesta frase i ressaltar-la?"

Josep Lluís Trapero, acusat: "Jo no plasmo res, senyoria. Jo no ho he escrit, això."

Miguel Ángel Carballo, fiscal: "No, no, ja ho sé, ja ho sé."

 

Ha estat constant en l'interrogatori, la voluntat del fiscal per atribuir a Trapero la responsabilitat de tot el que fes el cos dels Mossos. També hi introduïa el fiscal informacions que no eren certes i l'acusat, abans de respondre, feia constar que allò no es podia assumir com a bo:

Josep Lluís Trapero, acusat: "Dubto molt que en l'atestat posi que a les 09.34, com vostè diu, hi hagués 17 unitats d'ordre públic" (a la concentració del Departament d'Economia).

Miguel Ángel Carballo, fiscal: "Bé, al llarg del dia, bé. És l'informe de la Guàrdia Civil."

Josep Lluís Trapero, acusat: "És una mica diferent."

 

Les decisions dels Mossos el 20 de setembre davant d'Economia, la passivitat -segons la Fiscalia- de l'1 d'octubre, els papers de la incineradora -una causa contra els Mossos d'Esquadra que va quedar arxivada-, la vinculació de Trapero amb el govern i amb la causa independentista... el tinent fiscal de l'Audiència Nacional no es va deixar pràcticament res, però va tenir un moment "bochornoso", com es diu en castellà.

En la traducció que va fer d'un email del comissari Ferran López, Carballo va traduir el "ja" (l'adverbi de temps, que també pot expressar una acció immediata o la confiança que una cosa s'esdevindrà) com a "ha", per expressar burla, i així és com ho va llegir a sala, amb to de sarcasme que l'acusat li va corregir. A la sala de premsa va ser gairebé unànime la sensació de perplexitat.


Les confusions

La Fiscalia va anomenar Jordi Pujol a Jordi Cuixart i va confondre entre si els exconsellers Baget i Jané i l'exdirector general de la Policia Albert Batlle, que va precedir Pere Soler en el càrrec.

Mig aclarit qui era qui, va continuar l'interrogatori a Pere Soler, basat en gran part amb els tuits que va fer mentre estava en el càrrec i abans de ser nomenat. Una pràctica a les xarxes socials que Trapero li va demanar que deixés.

Cèsar Puig va arrencar la declaració deixant clar que, a diferència del que posa en la investigació feta per la Guàrdia Civil i en l'acusació de la Fiscalia, el seu càrrec de secretari general d'Interior no l'equiparava al superior jeràrquic del director general de la Policia, que en l'organigrama és diferent que el del Ministeri de l'Interior. Va insistir que això era important, tant que podria tombar l'acusació.

La intendenta Laplana també es va esmerçar a explicar que ella no podia donar ordres als antiavalots, que no era la cap de l'operatiu policial aquell 20 de setembre, ni cap altre dia, perquè el seu càrrec era un altre, el de cap de l'ABP de l'Eixample. I el major no recordava el nom de l'actual director general de la Policia:

"Pere, Pere... "

"Ferrer?"; l'ajuda l'advocat de Pere Soler, Cristóbal Martell.

"Sí, Pere Ferrer"; verbalitza finalment Trapero.

I amb esta anècdota es dibuixa que Trapero no és, dins dels Mossos, el Trapero que era.

Ferran López en la declaració davant el Tribunal Suprem (Arxiu)


L'acarament entre De los Cobos i Ferran López

Es tornarà a demanar l'acarament? Es tornarà a presentar l'ocasió? En els judicis, l'habitual són els interrogatoris individuals, però en situacions excepcionals en què dos testimonis -obligats tots dos a no mentir- aporten informacions contradictòries, les parts poden demanar un cara a cara.

I així va passar en el judici del procés. L'advocat Xavier Melero, que defensava a l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, va demanar l'acarament entre Diego Pérez de los Cobos -coordinador de l'operatiu policial de l'1 d'octubre- i Ferran López, comissari dels Mossos d'Esquadra.

El tinent coronel va declarar que desconeixia el dispositiu de Mossos d'Esquadra abans de l'1 d'octubre, que no en va tenir constància fins al dia 9, i el comissari Ferran López declara que De los Cobos sí que en tenia constància i que, a més, va validar que el desplegament fos el que va ser i no se centrés, per exemple, en uns centres de votacions en detriment d'altres.

De los Cobos no aporta cap prova que validi la seva declaració, el comissari Ferran López va testificar que quan va conèixer la declaració del tinent coronel va anar a la Secretaria d'Estat a explicar que ell declararia la veritat, que estava sota jurament i que esta veritat era contrària a les paraules de De los Cobos.

I això passava quan Ferran López era el cap dels Mossos arran del 155. Esta setmana declaren tots dos, de fet, són els dos únics que declaren. Moltes preguntes deu tenir la Fiscalia i les parts perquè estava previst que tinguessin sessions d'un dia i s'ha duplicat la previsió a dos dies d'interrogatori per cap.

La declaració de De los Cobos és un enigma, i és que en alguns aspectes ha declarat diferent segons si estava en instrucció a l'Audiència Nacional o en instrucció al Tribunal Suprem o en el judici del Suprem.

I, molt probablement, haurà de tornar a explicar "el concepte càrregues policials" de Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia 1 d'octubre i quants col·legis van tancar -que en una declaració va reconèixer que sabia que cap i després en una altra declaració va dir que cent i escaig- i si van fer ús de la violència, com ja va dir el febrer del 2018 a l'Audiència Nacional:

"Mmm, no en tots es va fer servir la força, a veure... El concepte 'força' és molt ampli... Però en la immensa majoria, sí."

I este "mmm" no és de qui està a l'expectativa, sinó que és l'onomatopeia del qui necessita temps perquè sap que l'estan endinsant en un jardí de cactus.

ARXIVAT A:
Josep Lluís Trapero Judici procés Judici Trapero Mossos d'Esquadra

VÍDEOS RELACIONATS