L'OMS simplifica els noms de les variants del coronavirus per evitar estigmes
Les variants passen a rebre el nom d'una lletra de l'alfabet grec, tot i que els investigadors continuaran fent servir els noms científics
L'OMS simplifica els noms de les variants del coronavirus per evitar estigmes
L'OMS simplifica els noms de les variants del coronavirus per evitar estigmes
Una dona en una unitat mòbil de tests a Shiremoor, al Regne Unit, on la variant delta està guanyant terreny (Reuters/Lee Smith)

L'OMS simplifica els noms de les variants del coronavirus per evitar estigmes

Les variants passen a rebre el nom d'una lletra de l'alfabet grec, tot i que els investigadors continuaran fent servir els noms científics

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Covid-19

L'OMS ha assignat nous noms a les variants del coronavirus SARS-CoV-2. A partir d'ara, cadascuna tindrà assignada una lletra de l'alfabet grec. D'aquesta manera, l'OMS supleix una nomenclatura que era "difícil de pronunciar i de recordar i propensa a una informació incorrecta":

"Com a resultat, la gent sovint recorria a anomenar les variants o els llocs on s'havien detectat, cosa que estigmatitza i discrimina. Per evitar-ho, i per simplificar la comunicació pública, l'OMS encoratja les autoritats estatals, els mitjans i la resta a adoptar aquestes noves etiquetes."

Els noms nous de les variants, que es poden consultar en aquesta pàgina web, s'obtenen assignant-los de manera correlativa les lletres de l'alfabet grec. D'aquesta manera, la variant B.1.1.7, detectada per primer cop al Regne Unit i coneguda també com a "variant britànica", ara s'anomena alfa. La que es va identificar per primer cop a Sud-àfrica és la beta; la que es va conèixer primer al Brasil és la gamma i la que es va detectar per primer cop a l'Índia és la delta.

La nomenclatura només s'aplicarà a les variants "de preocupació" ("of concern"), com les anteriors, o a les variants d'interès. Les variants de preocupació són les que s'escampen amb molta més rapidesa, causen una Covid més greu o resisteixen fàrmacs o vacunes. Les d'interès són les que causen transmissió comunitària, s'escampen per diversos països o tenen altres característiques significatives. D'aquestes segones n'hi ha, de moment, sis: èpsilon, zeta, eta, theta, iota i kappa. Corresponent a variants detectades des de començaments de març d'aquest any a diversos països, com els Estats Units, el Brasil, les Filipines o l'Índia.
 

La identificació geogràfica, incorrecta

En un fil de Twitter on explicava les raons de la nova nomenclatura, Maria van Kerkhove, directora tècnica per a la Covid-19 de l'OMS, assenyalava que "cap país hauria de ser estigmatitzat pel fet de detectar i informar sobre noves variants".

 

A més a més, que un país sigui el primer a identificar i anunciar una nova variant no vol dir que aquesta hagi sorgit allà, sinó que l'ha descobert gràcies a la seqüenciació del genoma de virus procedents de diversos malalts. Per tant, l'adscripció geogràfica no només pot ser estigmatitzant, sinó també donar una falsa idea de l'origen geogràfic. I en alguns països ja hi ha sorgit més d'una variant que caldria diferenciar.


D'on surten els noms científics?

La decisió de l'OMS s'ha pres després de consultar experts en nomenclatura d'organismes biològics, investigadors i autoritats de divesos països. Ha subratllat que en l'àmbit científic no substituirà la nomenclatura actual, que proporciona molta informació. Però, d'on sorgeixen aquestes denominacions científiques llargues i difícils de recordar, com ara B.1.1.7 o B.1.617.1? Surten de la nomenclatura PANGO o PANGOLIN, (acrònim en anglès d'assignació filogenètica de llinatges de brots globals anomenats).

Des de la seva primera detecció a Wuhan, el SARS-CoV-2 va començar a evolucionar amb diverses mutacions. PANGO va començar la seva feina amb les dues versions que se n'havien detectat a la ciutat xinesa mateix, a finals del 2019 i a començament del 2020. Una es va anomenar A, i l'altra, B. Totes dues van començar a mutar i aleshores, un cop identificada la variant, se li donava un nom segons l'origen, com ara A.1, A.2 o B.1.
 

Però cadascuna de les variants continuava evolucionant, tot i que moltes no eren importants ni significatives. Aleshores, els investigadors hi afegien més xifres, separades per punts. Així, la B.1 va donar lloc a la B.1.1 i aquesta a diverses variants, entre elles la B.1.1.7, detectada primer al Regne Unit –concretament, al comtat de Kent- i ara anomenada alfa.

El sistema es complicava per la contínua evolució el virus. Era com un arbre, semblant als que mostren la classificació de les espècies, on cada branca podia donar lloc a una altra branca o a més d'una, que se subdividien. Es tractava d'afegir un nombre al final de cada variant per indicar una nova branca, que al seu torn es podia ramificar. Però això podia conduir a noms molts llargs. Per evitar-ho, PANGO va començar a incloure algunes substitucions. Així, la variant B.1.1.1 es va convertir en la C.1, on la C substituïa la primera part, B.1.1.

Si no, els noms haurien estat difícils de gestionar, perquè des de les dues variants inicials n'han sorgit més de 1.200 de noves. Les mutacions continuen i l'arbre es va omplint de branques noves.

Les unitats mòbils per fer tests ajuden a identificar la progressió de les variants (Reuters/Lee Smith)

Aquesta nomenclatura dona molta informació als científics, perquè explica des de quines variants inicials han sorgit, per mutació, les noves. Però com diu l'OMS, per al públic general és molt més difícil de comprendre i de recordar. Per això se solia parlar de variant britànica, índia, brasilera o sud-africana, amb la imprecisió i la identificació incorrecta que això significa.

Ara, alfa, beta, gamma i delta són noms més asèptics i, segons els experts, evitaran que un país sigui reticenta anunciar una nova variant per por que s'identifiqui amb el seu nom. Una altra cosa és a quin ritme es faran habituals aquestes denominacions i tindrem clar què significa dir, per exemple, que l'alfa és predominant a molts països europeus, però que la delta està guanyant terreny al Regne Unit, en comptes de dir que la variant britànica s'ha escampat per Europa però que la variant índia té una presència cada cop més significativa a la Gran Bretanya.

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus
Anar al contingut