El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha demanat perdó a les víctimes

L'OMS admet abusos sexuals de 21 empleats seus durant el brot d'Ebola al Congo

L'informe del comitè nomenat per la mateixa organització conclou que hi ha haver 84 incidents d'abusos sexuals a dones i homes d'entre 13 i 43 anys

Actualitzat
TEMA:
Àfrica

"Fins i tot em van exigir relacions sexuals per aconseguir una pica d'aigua per rentar-me al camp base on ens allotjàvem", explica una dona que va treballar com a arxivista a Beni, al nord-est de la República Democràtica del Congo. És un dels testimonis inclosos en la investigació dels abusos sexuals que haurien comès treballadors de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Com a mínim 21 empleats de l'OMS són sospitosos d'haver comès abusos sexuals contra dones i nenes durant la resposta la brot d'Ebola en aquest país africà entre 2018 i 2020, segons les conclusions d'un comitè nomenat per la mateixa organització que aquest dimarts ha presentat els resultats d'un any d'investigació.

A algunes de les víctimes se'ls van prometre llocs de treball a canvi de relacions sexuals. També s'han rebut denúncies de nou possibles violacions i d'extorsions a dones que van ser obligades a avortar després de patir agressions sexuals.

El comitè ha detectat almenys 84 incidents d'abusos sexuals a càrrec de 21 empleats de l'OMS. També hi hauria 62 homes més relacionats amb els fets, de diverses nacionalitats.

Entre les víctimes que han denunciat els fets hi ha 63 dones i 12 homes, amb edats d'entre 13 i 43 anys. L'informe recull el testimoni d'una nena de 13 anys que assegura que va ser violada per un conductor de l'OMS, que la va deixar embarassada. El mateix hauria passat amb 28 dones més.

"La majoria de les presumptes víctimes es trobaven en una situació econòmica i social molt precària", explica un dels investigadors, Malick Coulibaly, exministre de Justícia de Mali.

Per exemple, expliquen el cas d'un dels reclutadors de l'OMS que, durant un procés de formació, li va dir a una noia que si volia assegurar-se el lloc de treball havia de tenir relacions sexuals amb ell. En aquell moment, ella estava guanyant uns 40 dòlars i va assegurar als investigadors que va acceptar perquè "realment necessitava els diners".

Els abusos es van produir en "hotels i cases llogades" pels abusadors, diu la investigació, i, en molts casos, les víctimes no van aconseguir les feines que els havien promès a canvi de les relacions sexuals. Altres van denunciar assetjament repetit per mantenir la feina o acomiadament per negar-se a tenir relacions.

Alguns d'aquests abusos sexuals es van cometre sense mètodes anticonceptius per imposició de l'agressor i van acabar en embarassos no desitjats, parts prematurs i avortaments, segons la investigació preliminar.

Els investigadors han identificat 83 dels presumptes abusadors, entre els quals hi ha personal local i estranger. Tanmateix, només han pogut interrogar-ne 8. D'aquests, sis han negat els fets assegurant que les relacions van ser "consentides".


L'OMS n'estava al cas

Els investigadors consideren que dos alts càrrecs de l'organització estaven al corrent dels incidents a principis de maig del 2019 i no a mitjans de juny d'aquell any, tal com van informar posteriorment.

Es tracta d'Andreas Mlitzke, director de l'Oficina de Compliment, Gestió de Riscos i Ètica, i David Webb, director de l'Oficina de Serveis de Supervisió Interna de l'OMS.

En canvi, el comitè independent no ha pogut determinar si el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va ser notificat dels abusos abans que apareguessin a la premsa.

El màxim responsable de l'OMS ha demanat perdó a les víctimes, s'ha declarat responsable dels "errors del sistema" que aquest cas ha posat sobre la taula i ha promès reformes en l'organització per evitar que fets com aquests tornin a passar.

El brot d'Ebola al Congo, que va tenir lloc entre l'agost de 2018 i el juny de 2020, va ser el pitjor brot de la història d'aquesta malaltia i va contagiar 3.400 persones, de les quals 2.300 van morir.

Tasques logístiques de l'OMS al Congo el gener de 2020 (Europa Press)


Persecució per la via penal

Les dades d'aquesta investigació les presentaran a les autoritats de la República Democràtica del Congo i d'alguns països d'origen dels acusats per protegir les investigacions per la via penal.

Quatre sospitosos han estat acomiadats i es prendran mesures perquè els 21 presumptes agressors no puguin tornar a treballar per a l'OMS i altres agències de les Nacions Unides.

També es podrien aplicar mesures disciplinàries contra el personal que no va informar els incidents o que va cometre errors en el reclutament de personal.

"Hi va haver errors estructurals clars i una preparació insuficient per respondre als incidents d'abús sexual, així com negligència individual", ha dit Coulibaly. El responsable de l'OMS ha dit que milloraran la inspecció de candidatures a llocs de responsabilitat.

 

La premsa va revelar els abusos

La comissió investigadora la van crear l'octubre del 2020, després que el diari "The New Humanitarian" i la Fundació Thompson Reuters publiquessin un reportatge sobre possibles abusos contra personal no qualificat, com treballadores comunitàries, cuineres i netejadores.

Les denúncies també apuntaven a treballadors del Ministeri de Salut congolès i d'ONG que participaven en la lluita contra l'Ebola, en el brot que hi va haver entre l'agost de 2018 i el juny de 2020, el pitjor de la història d'aquesta malaltia, que va contagiar 3.400 persones, de les quals 2.300 van morir.

Les agressions, com el mateix brot d'Ebola, van tenir lloc a les províncies nord-orientals de Kivu del Nord, Kivu del Sud i Ituri, una zona immersa en un conflicte oblidat des de fa més de dues dècades en el qual participen milícies de la veïna Ruanda. Segons les organitzacions humanitàries, les violacions sistemàtiques de dones són un dels delictes que més cometen les milícies d'aquest conflicte.

ARXIVAT A:
Àfrica OMS
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut