L'oceà Antàrtic pot deixar de tenir el seu important paper de regulador del clima

L'oceà Austral, el que capta més diòxid de carboni de tots, podria perdre aquest paper com ha passat en altres moments recents de la història del planeta. Un equip d'investigadors publica a la revista "Nature Geoscience" un estudi que demostra les variacions experimentades en aquesta captació en els darrers 25.000 anys.

A l'estudi hi han participat Eva Calvo i Carles Pelejero, de l'Institut de Ciències del Mar, juntament amb col·legues d'Austràlia, el Regne Unit i Alemanya. Els autors han estudiat les variacions de l'acidesa de l'oceà Austral a partir de l'anàlisi de microfòssils.

Els microfòssils es trobaven en un testimoni de sediments obtingut a l'oceà al sud de Tasmània. Amb aquestes dades i la reconstrucció de la temperatura marina a través de compostos orgànics s'ha pogut estimar la concentració de CO₂ dissolt a l'aigua de mar des de la darrera època glacial fins a l'actualitat.

De ser captador a ser emissor

Durant aquest període de transició climàtica, la concentració de CO₂ de l'atmosfera va passar de 180 ppm (parts per milió) a 280 ppm. S'ha pogut determinar que l'oceà Austral va funcionar com una esponja, absorbint diòxid de carboni, des de fa 25.000 anys fins a fa 12.000 anys. En els següents 6.000 anys la situació va canviar i l'oceà va passar a ser emissor de CO₂.

Actualment, la concentració de diòxid de carboni és de 410 ppm. I si no és superior és pel paper dels ecosistemes que en capten. L'oceà Austral és el que capta més CO₂ de tots -pràcticament la meitat de tot el que absorbeixen els oceans. Si, com en el passat, es produeixen canvis que redueixen aquesta captació o fins i tot l'oceà passa a ser emissor de CO₂, això pot tenir un greu impacte en el clima.

Segons els investigadors, un dels factors determinants dels canvis en aquest paper regulador és la productivitat primària, és a dir la producció de matèria orgànica que realitzen els organismes que s'alimenten només amb matèria inorgànica. Un altre factor és la intensitat dels corrents marins. L'article permet entendre aquesta variabilitat i alerta sobre la possibilitat de grans canvis en la capacitat d'aquest oceà per continuar absorbint diòxid de carboni.

Actualment no es poden fer prediccions

Tot i així, Pelejero, que també és investigador de la ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), explica que amb les seves dades no poden fer extrapolacions sobre el futur:

"Pel que fa a dades modernes, als anys 90 ja hi va haver una certa alarma perquè es va veure que l'oceà Austral estava atrapant menys CO₂, però després, als anys 2000, es va recuperar. Els models actuals encara no són capaços de predir el que pot passar en el futur".

Sobre la productivitat primària, Pelejero comenta que si bé a escala global sembla que disminuirà, "a l'oceà Austral els models més aviat mostren un augment, que seria bo de cara a la captació de CO₂". Però encara hi ha molta incertesa sobre això, conclou.