Localitzen la primera tomba de Cristòfor Colom sota un cèntric carrer de Valladolid

Un equip d'investigadors ha confirmat el lloc exacte de la primera tomba de Cristòfor Colom, al subsol de l'actual carrer Constitución de Valladolid.

L'equip liderat pel professor Marcial Castro, llicenciat en Història Moderna per la universitat de la ciutat, ho ha pogut confirmar gràcies a un georadar que ha estat clau per a aquesta localització de la capella on van reposar les restes mortals de Cristòfor Colom abans d'emprendre el primer viatge, que va acabar, finalment, a la catedral de Sevilla.

Els investigadors diuen que l'han pogut situar amb una precisió de només un metre de marge d'error. D'aquesta manera, han pogut saber que aproximadament un terç de la capella de l'antic convent de Sant Francesc es troba actualment sota una sucursal bancària.

La resta és sota l'asfalt de l'actual carrer Constitución, a prop d'on un equip de l'Ajuntament de Valladolid va descobrir el 2019, amb motiu de la recerca de les restes òssies d'un antic príncep rebel irlandès, un mur d'una de les capelles del convent.

A més de Colom, a les més de 33 capelles d'enterrament que va arribar a tenir el convent de Sant Francesc de Valladolid també hi van reposar personatges il·lustres de l'època com l'escriptor Antonio de Guevara, l'organista Hernando de Cabezón o l'historiador dels Reis Catòlics Hernando de Pulgar.

Georadar i documents

Dos documents i un georadar han estat la clau per descobrir la planta d'aquest convent: un plànol del 1810, que es va copiar el 1835 segurament amb la finalitat de vendre l'immoble, i unes cròniques in situ d'un frare que va viure al convent.

Precisament són aquestes notes escrites pel monjo franciscà Matías de Sobremonte les que han servit de guia per traçar al mapa actual de l'urbs les línies del que va ser el convent de Sant Francesc i que han servit de guia per conduir el georadar.

La capella va desaparèixer completament fa 168 anys. De moment, Castro i el seu equip s'han reunit amb els responsables de turisme de la localitat per continuar amb aquest projecte, encara que expliquen que "sempre hi ha el problema econòmic".

"La idea és que això serveixi per als estudiants, per exemple, amb un projecte d'ulleres virtuals amb què puguin tenir una sensació immersiva", ha apuntat.

Què hi feia, a Valladolid?

L'investigador ha justificat el fet que la tomba sigui en aquesta ciutat pel fet que Colom "anava darrere de la cort" per reclamar els seus drets.

"Ell anava darrere de la cort demanant que s'atenguessin les seves reclamacions per l'arribada a Amèrica, però la mort el va sorprendre", ha explicat, per després avançar que aquest descobriment també desmenteix la versió que el mariner va morir en la pobresa.

"S'aposentava en una casa digna, perquè era un personatge molt important", explica l'especialista, que assegura que en aquella època Colom estava "envoltat com a mínim de vuit criats". "Potser sí que va ser enterrat d'una manera no legal, amb desconeixement dels propietaris de la capella, aprofitant que portava mig abandonada més de 30 anys", ha apuntat.

A Colom el van enterrar el 20 de maig del 1506 a la capella propietat del noble Luis de la Cerda.