La nova mesa del Parlament
La nova mesa del Parlament

La presència de dones en les esferes de poder, molt lluny de la paritat

Joan RaventósActualitzat

L'any 1980, al Parlament de Catalunya hi havia un 5% de diputades (7 de 135). Avui, n'hi ha 58, el 42%. És la mateixa proporció que al Congrés dels Diputats, on del 5% de dones de la primera legislatura s'ha pujat fins al 41% actual.

La diferència entre les dues cambres és a la mesa, perquè al Congrés dues terceres parts són dones, i al Parlament només n'hi ha una, al costat de sis homes.

Les institucions polítiques, per la seva projecció pública, han mostrat certa sensibilitat a la presència femenina, i es pot dir que han potenciat polítiques per garantir la paritat. De fet, en 148 països de tot el món s'han introduït canvis constitucionals per afavorir les polítiques d'igualtat; però en només 52, aquestes polítiques s'han dut a terme de manera real.

La realitat és que no sempre s'ha aconseguit, perquè des del 50% d'homes i dones en època de Zapatero ja mai s'ha repetit aquella igualtat.

I on flaqueja més la voluntat de fer visible les dones en política és en els llocs de més poder. A Catalunya i a Espanya, mai no hi ha hagut cap presidenta del govern, i al món hi ha molt camí per recórrer encara.

 

 

Dels 193 països que hi ha al planeta, només hi ha 22 caps d'estat o de govern que siguin dones. Això és l'11%, i diumenge que ve seran 21, perquè Michelle Bachelet abandona el càrrec en favor de Sebastián Piñera a Xile.

La implicació política de la dona és creixent, però lluny, molt lluny encara, de la partiat. A tot el món, les dones són el 29% de les diputades i ministres.

La feina i la dona

Les esferes de poder es resisteixen a la presència de la dona també en l'àmbit de les empreses. Els òrgans de direcció estan formats molt majoritàriament per homes, i només el 15% dels seus membres són dones.

Són entorns que semblen gairebé blindats a la presència femenina, de la mateixa manera que passa en determinats sectors laborals, com ara el tecnològic. Una dada en aquest sentit: de les gairebé 110.000 persones que porta a Barcelona el Mobile World Congress, només el 24% són dones.

O en el sector científic: les investigadores representen només el 28% dels professionals de laboratori. I a tot arreu cobren menys.

La bretxa salarial no és patrimoni de Catalunya i Espanya. A tot el món, les dones cobren un 22% menys que els homes.

El poder de la lluita

Les millores aconseguides deuen una bona part de l'èxit a la reivindicació de la dona al carrer. Des de la famosa aturada de dones que l'any 1975 va portar milers d'islandeses a reclamar millors condicions per a elles, la consciència reivindicativa de la meitat de la població s'ha mantingut latent.

Aquest 2018 fa la sensació que la implicació s'intensifica, arrossegada per un seguit d'accions que han assolit notorietat. Des de la marxa de dones als Estats Units, passant pel moviment #MeToo contra l'assetjament i les grans manifestacions convocades per commemorar el 8 de març, es fa evident que l'activisme encara s'erigeix com una eina essencial per fer visible la desigualtat.

Aquest 8 de març no es parla gairebé de res més, en una demostració que la perseverança de l'activisme ha posat la realitat de la dona al damunt de la taula. És l'evidència que en el camí cap a l'empoderament de la dona, el poder de la lluita encara és clau.

 

ARXIVAT A:
8MFeminismeBretxa salarial
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut