Llums i ombres de la protecció dels d'edificis històrics a Barcelona
El projecte urbanístic que afecta les casetes centenàries del carrer Encarnació ha tornat a posar sobre la taula la qüestió del patrimoni. L'Ajuntament de Barcelona prepara, a tota la ciutat, una nova revisió del catàleg, amb nous criteris. Durant molts anys, les pressions per no protegir immobles van ser constants.
Encara que avui costi de creure, l'edifici de Can Serra, de Puig i Cadafalch, a la cantonada de Rambla Catalunya i Diagonal, va estar a punt de ser enderrocat. Va ser als anys 70. Barcelona havia estat pionera a l'estat en la redacció d'un catàleg per protegir el patrimoni, però la febre constructiva de l'època el convertia en paper mullat.
Tot era susceptible de ser descatalogat, en benefici de la piqueta. La mobilització d'una ciutadania que començava a conscienciar-se va salvar Can Serra, que va acabar acollint la Diputació de Barcelona. Avui, l'edifici es considera un símbol de la lluita per salvar el patrimoni de la ciutat.
La primera revisió del catàleg va arribar el 1979. Però la dècada següent, amb els Jocs Olímpics a l'horitzó, no es va caracteritzar, precisament, per una sensibilitat cap a la protecció d'edificis. Ens ho explica el Jordi Rogent, que va ser el cap de Patrimoni a l'Ajuntament de Barcelona durant 20 anys, entre el 1993 i el 2013:
"Durant tot el període olímpic, el que interessa és no parlar gaire de revisons del catàleg, no fos cas que algun dels edificis que volem tirar a terra per fer la Vila Olímpica no el puguem tirar. Després de pensar que potser ens havíem passat arrasant absolutament el barri d'Icària, es vol tenir més cura"
Rogent dirigeix la segona i fins ara última revisió del catàleg, l'any 2000, que ja protegeix molta arquitectura industrial, sobretot al Poblenou. A Barcelona hi ha, avui, uns 4.000 edificis que no es poden enderrocar pel seu valor historicoartístic. Són els que tenen el nivell A (Bé Cultural d'Interès Nacional), B (Bé Cultural d'Interès Local), o C (Bé d'Interès Urbanístic). Però podrien ser molts més, si no hagués estat per les pressions que hi havia, segons Rogent:
"Pels polítics el patrimoni era un problema, i, com menys problemes tinguessin, millor. Els feia molta por aprovar segons quines coses. El primer tinent d'alcalde sempre em preguntava quants edificis protegia, no quins edificis protegia. I això em sembla bastant significatiu. A més, algunes immobiliàries i empreses hoteleres, que en aquella època estaven en expansió, pressionaven perquè determinat edifici no es catalogués. Potser sí que, o bé aquesta pressió directa, o bé el saber que hi hauria pressions, va fer que alguna cosa no la protegíssim"
El gran problema del patrimoni, precisament, són els drets edificatoris que tenen els propietaris. És a dir, les expectatives, lícites, de negoci, que topen amb la protecció. Ho admet l'actual director d'Arquitectura i Patrimon i de l'Ajuntament, Marc Aureli Santos:
"Si tinc un edifici catalogat que fa 2.000 metres quadrats, però el planejament urbanístic em permet fer-ne 4.000, aquests 2.000 són un conflicte. Es pot resoldre amb permutes i altres alternatives. Fins fa poc, la protecció es considerava una rèmora, m'han catalogat l'edifici i ara no el puc tocar, pensava la gent. Ara comença a veure's com una oportunitat"
Ara, 20 anys després, l'Ajuntament de Barcelona treballa en una nova revisió del catàleg, però també dels criteris. Com s'acaba de fer a Gràcia, es vol protegir el paisatge quotidià de la gent i els elements col·lectius, des del mil·lenari Rec Comtal fins a una caseta característica de Torre Baró:
"Tots aquells temes d'identitat, de memòria, de paisatge urbà, que ara mateix no són al catàleg, són elements que s'han de posar en valor, i de cara a la revisió els plantejarem. Perquè hem de ser sensibles a tots aquells elements que defineixen barris."
