"Lluito per tu": la història de la Laura i el seu germà Àlex, que té paràlisi cerebral

L'Àlex va néixer amb paràlisi cerebral, però des del principi ha tingut la seva germana Laura al costat. I la Laura ha escrit un conte, "Lluito per tu", dedicat al seu germà, que explica com és conviure amb ell. Amb un títol que és tota una declaració expressa de la complicitat i fortalesa de la seva relació amb l'Àlex.

La Laura tenia 11 anys quan va néixer el seu germà, i els seus pares li van explicar què li passava a l'Àlex. Aleshores ella de seguida va saber què havia de fer.

"La meva mare em va dir que l'Àlex no podria parlar ni caminar. Canvia tot per complet, però sobretot bolcar-s'hi molt perquè et necessita el teu germà, i sempre estar per ell i animar-lo, i ell t'ho dona tot amb un somriure."

I amb aquesta complicitat i fortalesa han anat creixent junts. Però encara més: la Laura li ha dedicat un llibre, "Lluito per tu", que explica als germans i a familiars com és conviure amb aquesta lesió a casa. Una història de donar molt, però de rebre molt més.

"L'Àlex és un nen que a mi m'ho dona tot amb una mirada, i quan em veu entrar em somriu així i t'omple."

La Laura i els seus pares s'han bolcat en l'Àlex. I des que va néixer el que han fet és lluitar per fer-li més fàcil la vida. Carina Peradeda, la seva mare, va fer una promesa al seu fill.

"Fins als dos anys no sabíem les seqüeles totals que tindria, però ja ens ho podíem imaginar; tot apuntava que el nen no caminaria, els braços els tenia molt afectats... però jo li vaig donar aquest missatge que nosaltres seríem la seva veu, els seus braços i les seves cames, i que hauríem de lluitar per ell, i això és el que hem fet fins ara, lluitar."

Però aquesta família de Llagostera no només ha lluitat pel seu fill i germà, sinó que ha creat una associació per a infants i joves amb pluridiscapacitat i afectacions motrius per assessorar i ajudar les famílies. Manel Reina, el pare de l'Àlex, sap que no sempre és fàcil saber on acudir.

"Hi ha pares que arriben a anar a Madrid, a Galícia, a portar els seus fills a teràpia quan aquí, a Girona, es pot fer tot el que es fa en aquests llocs i moltes vegades trobes gent que se n'aprofita d'això i a través de l'associació el que fem és assessorar i posar una mà a l'esquena, que això nosaltres ho vam trobar a faltar."

La paràlisi cerebral demana moltes atencions i despesa econòmica, tant en medicaments com en adaptacions a casa. Però, tot i les dificultats, les famílies que conviuen amb la paràlisi cerebral el que necessiten és el suport i la força que aquesta família transmet.

"Que hi posin tota la força, que lluitin i que facin el que hem fet nosaltres: lluitar."