Lluitant contra Putin des del 2014: "El front de guerra és un infern però he sobreviscut"

"Hola, Sergi. El front de guerra a Bakhmut és un infern, però he sobreviscut." El missatge que m'arribava al mòbil fa uns dies és d'un dels primers ucraïnesos que vaig conèixer el 2014 a la plaça Maidan de Kíiv. Llavors era un "simple" civil. Ara aquí la gent el considera un heroi. Nou anys després, tothom és important per defensar-se de l'agressió russa. Ara amb prou feines queden homes --ni dones-- sense algun tipus d'implicació amb l'exèrcit o amb tasques que acaben servint a la causa ucraïnesa d'una manera o altra. Funeral a Kiiv per a Pavlo, de 31 anys, mort aquest febrer al Donbass (Catalunya Ràdio/Sergi Roca) Ara ha lluitat a primera línia del front del Donbass, en un lloc on l'exèrcit ucraïnès diu que han matat més de 50.000 russos, sobretot dels reclutats pel Grup Wagner. De les baixes ucraïneses en aquesta batalla, cap dada oficial. Però tothom que torna d'allà ha perdut companys. "Si no guanyes, no tornis" Un home que s'escalfava mans, cos i esperit amb un bol de borsx em deia, aquell hivern de fa 9 anys, que la seva dona no el deixava tornar a casa si l'Euromaidan no triomfava. L'embrió d'aquell moviment va ser una petita concentració pro-UE a la principal plaça de Kíiv. Hi va assistir poquíssima gent, però la sensació creixent que el president Víktor Ianukóvitx era un titella de Rússia i allunyava els ucraïnesos de qualsevol aspiració europeista va donar ales a l'Euromaidan. Milers i milers d'homes i dones van ocupar el centre de la capital durant més de dos mesos, resistint temperatures de fins a ben bé 28 graus sota zero. De les catapultes als tancs El 22 de gener del 2014 hi va haver els primers morts per les protestes de l'Euromaidan. El Museu d'Art de Kíev vol conservar aquesta catapulta, una arma convertida en un dels símbols de la revolta pic.twitter.com/5qDKKLYr4m Sergi Roca Puntí (@sergirocap) February 24, 2014 El vessament de sang ja va activar els primers grups anomenats d'autodefensa. Cascos, armilles, pals, escuts amb senyals de trànsit arrencats del carrer, murs fets de llambordes i sacs de sorra i, sí, catapultes. Estris de l'edat mitjana contra els Berkut, la policia antiavalots de Ianukóvitx, tan temuda com odiada. Un mes després, arribaria una autèntica matança que suposaria l'inici de la fi del seu govern. 19 de febrer del 2014. Avui fa 9 anys d'aquesta foto i d'aquest vídeo gravat des de l'Hotel Ukraine. Van morir desenes de persones del moviment Euromaidan. El president Ianukóvitx acabaria fugint a Rússia. I després vindria Crimea, el Donbass... i fins avui. pic.twitter.com/SSW5yfvLrX Sergi Roca Puntí (@sergirocap) February 19, 2023 "Rússia és al darrere de tot això. L'FSB és per aquí". Va ser la primera vegada que m'esmentaven la mà de Vladímir Putin i dels seus serveis secrets, l'antiga KGB, tan clarament en la repressió dels manifestants. També corrien versions contràries, tot s'ha de dir: que si els interessos de l'extrema dreta (Pravi Sektor), que si els interessos de la CIA. Vehicle blindat calcinat a la carretera entre Khàrkiv i el Donbass (Catalunya Ràdio/Sergi Roca) De les catapultes es passarien als tancs i als moviments de tropes prorusses a Crimea, al Donbass i, finalment, milers de morts després, a la invasió a gran escala de fa un any. Però per què protestaven els ucraïnesos el 2014? "Lluito pel futur dels meus fills. Amb Ianukóvitx no en tenim, de futur", em deia un treballador de 59 anys que es concentrava a la Maidan. La protesta, tot i el caràcter europeista inicial, va anar agafant aires de lluita contra la corrupció. "Neteja!", es llegia en algun cartell penjat davant de la Rada Suprema, fins i tot quan el president ja havia caigut. A Ucraïna, encara ara, anys després d'aquells fets, la corrupció continua enquistada i es desconfia tant dels oligarques com de la classe política. I un altre cop es mira cap a Rússia, a qui s'acusa d'estar atiant aquest joc brut per impedir que la Unió Europea accepti un nou soci. Units contra un enemic comú que els ha destruït la casa Fa un any, però, va ser un punt d'inflexió. L'agressió que aquí ben pocs s'esperaven ha unit gairebé tot el país contra Putin. El dolor infligit a poblacions com Butxa, Irpín, Txerníhiv, Izium o tants llocs del Donbass, no l'oblidarà mai ningú. Izium és el poble que ha rebut més bombes de l'aviació russa des de l'inici de la guerra (Catalunya Ràdio/Sergi Roca) Segurament, Ucraïna continua lluny de la neteja que se li reclamava a l'Euromaidan, però malgrat estar exhaustos, la gran majoria dels que ara formen part de l'exèrcit i els que els ajuden des de darrere estan determinats a passar pels inferns que calgui per impedir que Putin se surti amb la seva.

Lluitant contra Putin des del 2014: "El front de guerra és un infern però he sobreviscut"

Molts dels que ara són al front van secundar les protestes de l'Euromaidan, fa 9 anys, que van fer caure un govern i van encendre la ira de Putin