Llistes de Confluència

Clarificadora setmana. Alguns ja ho veuen des de fa mesos i han entès, des de les eleccions andaluses de manera més evident potser, que cares desconegudes i marques sense rastres de passat ajuden a conformar grups de votants disposats a donar-los suport. Podem ha fet una opa hostil a l'extrema esquerra tradicional i ja els ha dit que no vol saber res de velles banderes roges, vells noms nascuts del comunisme ranci, ni marques velles que emmascaren només sigles amb més de cent anys d'història. Hem descobert que tenir història en la "nova política", com va insinuar Albert Rivera el maig passat, és un llast, més que un avantatge.

Deu ser per això, o no, que els "indis" s'han adonat finalment que les noves idees no poden ser abanderades per partits del passat. I hi ha hagut els primers moviments cap a la tan temuda i innombrable llista unitària i han tornat a demostrar –ara en una consulta interna de l'ANC- que volen unitat, més enllà de sigles. Es materialitzarà o no aquesta setmana, però almenys s'han adonat, com diu Junqueras, que el futur dels polítics és irrellevant, i el que realment importa és la comunitat. Fins i tot la tímida felicitat de Francesc Homs era tot una notícia per a l'independentisme, tan faltat últimament.

I en ple debat, els càrrecs intermedis, els buròcrates de l'aparell, s'han espantat, atemorits davant la possibilitat que els seus partits (qualsevol de l'arc parlamentari) participin d'alguna d'aquestes diverses llistes "sense partits". Alguns funcionaris del bipartidisme fins i tot defensen que ells mateixos, els polítics, són "societat civil", en una argúcia dialèctica més digna d'altres debats.

I encara hi ha qui es pregunta com es poden conformar llistes polítiques sense polítics professionals. Si més no, qui es pregunta això ja ha fet un pas cap a la resposta.