Lliçó de català al Suprem per la mala traducció de "s'ha de celebrar el referèndum"

Dos pèrits mèdics certifiquen que només 33 dels 101 policies lesionats l'1-O van ser agredits
Lliçó de català al Suprem per la mala traducció de "s'ha de celebrar el referèndum"
Madrid

Lliçó de català al Suprem per la mala traducció de "s'ha de celebrar el referèndum"

Dos pèrits mèdics certifiquen que només 33 dels 101 policies lesionats l'1-O van ser agredits
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Gemma Rigau, la filòloga que ha il·lustrat el Suprem sobre la llengua catalana

Gemma Rigau, la filòloga que ha il·lustrat el Suprem sobre la llengua catalana

Després de l'enrenou amb els dos guàrdies civils proposats com a pèrits per la Fiscalia, el Suprem ha acabat la fase pericial del judici del procés amb la declaració de més experts. Entre ells, una especialista en Filologia Catalana i Hispànica que ha exposat al tribunal una lliçó de llengua, arran de la traducció al castellà d'un informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, amb data 28 de setembre del 2017.

La primera frase del document, originàriament en català, era "El dia 1 d'octubre de 2017 s'ha de celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya". Una oració que la Guàrdia Civil va traduir al castellà com "El 1 de octubre se ha de celebrar el referéndum de autodeterminación de Catalunya".

El tribunal escolta les explicacions de la filòloga de l'IEC Gemma Rigau


Gemma Rigau, cap de la Comissió de Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, ha explicat al tribunal que la segona frase era "correcta, possible i real" en castellà, però que no era una bona traducció al castellà perquè imprimia a la frase un sentit d'obligació que no tenia el text original. Rigau ha dit que es tractava del que es coneix com a "fals amic":

"Com a traducció no és adequada ni des del punt de vista discursiu, pel tipus de text en què apareix, que projecta els possibles escenaris que poden donar-se l'1-O, si es fa el referèndum, ni tampoc pragmàticament, perquè en espanyol aquesta construcció pot tenir un sentit obligatori, quan, en realitat, això és un informe de la Comissaria d'Informació del cos dels Mossos adreçat a superiors seus. Per tant, tampoc s'entén que pugui ser una ordre, un mandat. És una traducció literal. La ideal seria: 'El 1 de octubre se va a celebrar el referéndum o se celebrará'."

Aquest és un fragment de l'explicació que ha fet:


Rigau ha comparegut a proposta de la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

33 policies "refereixen lesions per agressions" l'1-O

Abans de la filòloga, i a petició de la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, el tribunal ha escoltat dos metges, Xavier Crusi, director del Servei de Cirurgia Ortopèdia i Traumatologia de l'Hospital de Sant Pau, i Ferran Caballero, cap clínic d'urgències quirúrgiques del mateix hospital.

Els dos metges que han comparegut com a pèrits en el judici


Tots dos van analitzar 101 informes mèdics de policies lesionats que consten als escrits de la Fiscalia. I han pogut "objectivar" l'existència de lesions en 60. No hi ha cap lesió greu perquè ningú va haver d'estar hospitalitzat. "En 32 dels casos no es va necessitar cap tractament; en 5, mesures locals; en 12, tractament simptomàtic i només en 11 la immobilització dels dits de la mà", ha explicat Crusi.

Els experts també es van fixar en l'origen de les lesions. Els informes mèdics parlen en la "pràctica totalitat" de "contusions i erosions" i només en 33 casos "es refereixen a agressions". Els pèrits han remarcat que una contusió pot ser causada per una "multitud de causes infinites". Crusi n'ha posat un exemple:  

"Per exemple, hi ha una declaració en un informe mèdic en què el funcionari declara que té una contusió al peu perquè li ha caigut una porta metàl·lica al rebentar-la. Això no és una agressió. Hi ha altres casos en què rep una contusió al trencar el vidre d'un vehicle o una porta."

Davant aquesta explicació, el fiscal Javier Zaragoza ha preguntat als metges: "Una contusió prové d'una agressió?" I un dels pèrits ha argumentat que "no necessàriament", perquè pot venir "d'anar pel carrer mirant el mòbil i entrebancar-se amb un arbre". Zaragoza ha enumerat llavors possibles causes de contusions, com "una coça, un cop o una caiguda per un forcejament", i en aquest cas la resposta dels metges ha estat afirmativa.

 

Els últims pèrits a passar pel judici del procés han estat dos experts informàtics, José Navarro i Rubèn Pujol, que han manifestat que la Guàrdia Civil va cometre un "error d'interpretació" a l'hora de vincular Òmnium Cultural i el CTTI. La confusió va venir per l'ús d'una IP d'un proveïdor de serveis d'internet, l'empresa CDMon, que prestava servei tant a l'entitat cultural com a l'organisme dependent de la Generalitat.

Amb la seva declaració s'ha acabat la prova pericial. El judici continuarà dilluns, amb la prova documental.

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS