Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Llei mordassa: improvisar manifestacions o aturar desnonaments ja no seria delicte

Busca garantir millor el dret de protesta, però es queda curta segons els defensors de la llibertat d'informació, i els cossos policials la consideren "un despropòsit"

Redacció Actualitzat
TEMA:
Llibertat d'expressió

Els dos partits que formen el govern espanyol, el PSOE i Unides Podem, han presentat aquest dimecres les seves propostes de reforma de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa.

Proposen un redactat de la llei més suau que l'actual, per protegir els ciutadans que es manifesten i així evitar els abusos policials que, segons les organitzacions de drets humans, hi ha hagut des que el govern de Mariano Rajoy la va proposar i el Congrés la va aprovar el 2014 amb només els vots del PP.


Menys temps per identificar detinguts i multes progressives

Les esmenes inclouen reduir el temps màxim de detenció per identificar els detinguts a 2 hores. Fins ara la policia tenia fins a 6 hores per fer aquest tràmit des del moment de la detenció.

Un altre canvi que pot ser important és la reducció del cost de les multes per a les persones amb ingressos baixos, reducció que serà en funció de la renda de cadascú o si és menor d'edat.


No serà obligatori comunicar les manifestacions

El nou redactat proposat també elimina l'obligació de comunicar una manifestació per poder exercir aquest dret, cosa que a partir de la reforma del PP si no hi havia comunicació es considerava un delicte.

Això convertirà en permeses les manifestacions improvisades, per exemple, quan es vol intentar aturar un desnonament o protestar per algun fet que acabi de passar.


Proporcionalitat i drets humans

A més, al llarg de tot el text s'insisteix en la necessitat de la proporcionalitat i el respecte dels drets humans per part dels policies, uns elements que en el redactat actual de la llei no apareixen i que poden servir de base legal per als ciutadans que decideixin denunciar abusos policials.

Càrrega i detenció de la Policia Nacional en un desnonament, aquest setembre a Pamplona (Europa Press)

Control dels vídeos policials

En concret, les dues forces polítiques han presentat un document conjunt de 66 pàgines d'esmenes, mentre Unides Podem n'ha presentat un altre en solitari amb esmenes pròpies.

En aquestes proposta, per exemple, s'hi inclou que els atestats policials detallin els vídeos que s'han gravat en les accions policials, i que aquests estiguin a disposició dels jutges.

L'aplicació de la llei ha penalitzat força la resistència pacífica al carrer, per exemple, per impedir desnonaments, i també ha permès a les policies decidir quan alguna manifestació pertorbava la seguretat.

Queixes de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil

Aquesta reforma ha estat durament criticada pel sindicats i associacions d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que l'han qualificada de "despropòsit inadmissible".

Ho ha dit el sindicat majoritari de la Policia Nacional, Jupol, que ha assegurat que amb la reforma proposada els agents patiran "inseguretat jurídica" que pot comportar "inseguretat operativa".

Per la seva banda, el Sindicat Unificat de Policies ha ironitzat sobre la reducció a 2 hores per identificar els detinguts, i ha afirmat que el nou text els obligarà a fer de "taxistes" per retornar-los des de la comissaria:

"Es tracta d'una sèrie de propostes irracionals, algunes impossibles de complir, que coarten l'operativitat de la policia i posen en risc els agents."

L'associació Jucil de guàrdies civils, per la seva banda, ha afirmat que permetre gravar els agents i poder qüestionar la veracitat dels atestats són "aberracions jurídiques".

Es queda curta, segons la PLI

En canvi, la Plataforma per la Llibertat d'Informació, la PLI, creada per periodistes el 2014 i que ha fet un seguiment de l'aplicació de la llei, assegura que la reforma tindrà un abast "molt limitat".

Segons aquesta plataforma, no resol l'"amenaça" a la llibertat d'expressió i d'informació, i critica que es mantinguin conceptes com "desobediència a l'autoritat" i "manca de respecte" als agents.

La PLI assegura que la majoria de multes posades des del 2015 han estat per aquests conceptes: per exemple, 18.687 per un total de 2.813.790 euros per "manca de respecte".

En general, aquesta plataforma afirma que la "derogació parcial" de PSOE i Unides Podem "manté els articles més lesius per a la llibertat d'expressió", i en reclama "una derogació àmplia":

 

 

ARXIVAT A:
Llibertat d'expressió
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut