Entra en vigor la llei de l'eutanàsia: qui es pot acollir al dret a morir dignament
La llei despenalitza i converteix en una nova prestació l'assistència a la mort voluntària en cas de malaltia greu amb patiment intolerable
Entra en vigor la llei de l'eutanàsia: qui es pot acollir al dret a morir dignament
Tercer intent socialista per tirar endavant la llei de despenalització de l'eutanàsia
El Codi Penal castiga l'eutanàsia amb penes d'entre 2 i 10 anys de presó

Entra en vigor la llei de l'eutanàsia: qui es pot acollir al dret a morir dignament

La llei despenalitza i converteix en una nova prestació l'assistència a la mort voluntària en cas de malaltia greu amb patiment intolerable

Josep Maria Camps ColletActualitzat
TEMA:
Eutanàsia

Aquest divendres 25 de juny entra en vigor la llei de l'eutanàsia, de manera que les persones que vulguin acollir-s'hi ja podran demanar-ho oficialment.

Aquesta llei orgànica, aprovada definitivament pel Congrés dels Diputats el 24 de març, va fixar un termini de 3 mesos per començar a aplicar-la, termini que es compleix ara.


Una nova prestació

La llei comporta no només la despenalització de l'eutanàsia, sinó que també la converteix en una nova prestació de la sanitat pública, que ha de garantir-hi l'accés.

Des d'aquest divendres, doncs, les persones que vulguin acollir-s'hi ho hauran de demanar al seu metge de referència, que en farà una primera avaluació i començarà a tramitar-ho.


Qui la pot demanar i com es fa?

S'hi poden acollir les persones majors d'edat que pateixin una malaltia greu i incurable que els comporti un patiment físic o psíquic constant i intolerable.

En els casos en què s'aprovi, poden optar entre l'eutanàsia activa o el suïcidi assistit, i la defunció resultant es considerarà legalment una mort natural.

En el cas de l'eutanàsia activa, un professional sanitari els administrarà els fàrmacs per produir-li la mort, i en el suïcidi assistit, se'ls prendran elles mateixes.

També poden triar el lloc on fer-ho: al centre on estigui ingressades, sigui un hospital, un centre sociosanitari, una residència o també a casa seva.

Maria José Carrasco, Antoni Monguilod i Ramón Sanpedro, tres dels casos més coneguts de persones que han demanat la mort assistida
María José Carrasco, Antoni Monguilod i Ramón Sanpedro, tres dels casos més coneguts de persones que han demanat la mort assistida

Dues peticions en 15 dies

Per engegar el procediment el pacient ha de fer, de manera voluntària i per escrit, dues peticions al metge amb 15 dies de diferència, i aquest li haurà d'explicar totes les possibilitats que té.

També ho poden fer els representants legals dels pacients que hagin fet un document de voluntats anticipades i no puguin manifestar la seva voluntat de manera autònoma.

El metge ha de consultar el cas amb un segon facultatiu, l'anomenat metge consultor, i tots dos faran un informe favorable o desfavorable.

El cas passarà llavors a la Comissió de Garantia i Avaluació, que l'estudiarà i decidirà si hi dona el vistiplau o no.


45 dies de procediment

Si és favorable, la persona que ho hagi demanat haurà de tornar a confirmar la seva voluntat de morir. En tot el procediment pot fer-se enrere en qualsevol moment.

Segons Clara Pareja, subdirectora general d'Ordenació i Qualitat Sanitàries del Departament de Salut, tot el procediment hauria de durar un mes i mig:

"Està previst que des que s'inicia la sol·licitud fins que es pot dur a terme aquesta ajuda, si no hi ha aspectes específics, la mitjana seria d'uns 45 dies, no és un procés gaire llarg."

La subdirectora general d'Ordenació i Qualitat Sanitàries del Departament de Salut, Clara Pareja

De tota manera, els terminis es poden escurçar en els casos en què la situació del malalt ho requereixi, com per exemple, en cas de mort imminent.


Una comissió vetllarà per l'aplicació correcta

La nova llei obliga les comunitats autònomes a crear la Comissió de Garantia i Avaluació, i en el cas de Catalunya. el govern va aprovar aquest dimarts el decret de creació.

Segons Pareja, però, la selecció dels seus components ja està força avançada:

"Han participat en la selecció diferents grups d'experts i també els col·legis professionals i tot això passarà pel vistiplau del Comitè de Bioètica de Catalunya."

La llei fixa que aquestes comissions han de tenir un mínim de 7 membres que han de ser metges, infermeres i juristes, però en el cas de Catalunya s'ha ampliat el nombre i els perfils.

Seran entre 12 i 14 persones i també hi haurà psicòlegs, treballadors socials i representants de la societat civil.

Partidaris d'una mort digna en una concentració a favor de la llei de l'eutanàsia a Catalunya
Manifestants en una concentració a favor de la legalització de l'eutanàsia (ACN)

Un registre d'objectors

La llei també estableix la creació de registres autonòmics en què s'inclouran els professionals sanitaris que no vulguin practicar l'eutanàsia i objectin, en general o per un cas en concret.

Són registres secrets, i han de servir tant per poder garantir el dret d'objecció, com perquè els centres sanitaris organitzin l'atenció als pacients perquè puguin exercir en condicions el dret a l'eutanàsia.

La Generalitat ha aprovat la creació del registre català d'objecció de l'eutanàsia aquest dimarts, amb el mateix decret que ha creat la Comissió de Garantia i Avaluació.


"Un pas més en l'acompanyament del final de vida"

Segons Pareja, l'aplicació d'aquesta llei s'integrarà en els procediments que ja existeixen en l'atenció a les persones greument malaltes:

"Iniciem una etapa en què fem un pas més en l'acompanyament de final de vida, l'eutanàsia forma part de l'acte assistencial, i és un pas més en tot un procés en què a Catalunya tenim molta experiència."

Vox i el TC

D'altra banda, i a dos dies de l'entrada en vigor, el Tribunal Constitucional va rebutjar aquest dimecres suspendre cautelarment aquesta llei, tal com li havia demanat el partit d'extrema dreta Vox.

De tota manera, el TC sí que ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat per Vox, que al Congrés va votar en contra de l'aprovació, juntament amb el PP.

En paral·lel, aquest mateix dimecres l'associació Derecho a Vivir va portar 50.000 signatures al TC exigint-li que aturi l'aplicació de la llei.

Aquest dijous, al límit del termini legal per fer-ho, l'altre partit que va votar en contra de la llei, el PP, ha decidit també presentar un recurs al TC.

Ho ha anunciat el portaveu i alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que ha assegurat que hi ha "determinats aspectes que poden ser inconstitucionals".


4.200 eutanàsies l'any

Per la seva banda, l'associació Dret a Morir Dignament, que fa dècades que promovia aquesta llei, ha dit que calculen que es faran unes 4.200 eutanàsies anuals a Espanya.

Segons han explicat, aquests càlculs els fan projectant l'experiència dels països on ja és legal, com Bèlgica o els Països Baixos, on els primers anys d'aplicació eren al voltant d'un 1% de totes les morts registrades.

 

 

ARXIVAT A:
Eutanàsia

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut