Llach anuncia els 12 primers noms del fòrum constituent: de Bea Talegón a Miquel Puig

Els exdiputats Àngels Martínez, Albano Dante, Gabriela Serra i Antonio Baños, l'economista Miquel Puig i la periodista Bea Talegón seran alguns dels integrants del Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.

Lluís Llach, que en serà el president, ha fet públics avui, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", els noms dels primers dotze vocals.

Abans de fer-ho ha assegurat que "he intentat que la gent que hi ha ocupés un ampli ventall i, sobretot, que hi hagués la part cívica, social i de debat constituent".

- Àngels Martínez, economista, exdiputada Catalunya Sí que es Pot
- Montserrat Palau, professora URV, doctora en Filologia Catalana, exdiputada JxSí
- Carmina Castellví, advocada, exdiputada JxSí
- Albano Dante Fachin, exsecretari general de Podem a Catalunya, exdiputat Catalunya Sí que es Pot
- Jaume López, doctor en Ciència Política
- Albert Noguera, professor de Dret Constitucional a la Universitat de València
- Jordi Domingo, advocat, impulsor de Constituïm
- Gabriela Serra, exdiputada CUP
- Miquel Puig, economista, expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
- Bea Talegón, exmilitant del PSOE, política, advocada i periodista
- Antonio Baños, periodista i polític, exdiputat CUP, integrant de Súmate
- Marta Rovira i Martínez, sociòloga, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Llach ha explicat que d'aquí vuit dies podrà dir "altra gent que s'hi incorporarà".

Aquest mateix divendres, el president Quim Torra ha signat aquests primers tretze nomenaments, i ha transcendit que la sociòloga Marta Rovira serà la vicepresidenta del Consell.

La sociòloga Marta Rovira, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, serà la vicepresidenta del Consell impulsor del Fòrum Constituent. El president Torra ha nomenat avui una dotzena de membres. pic.twitter.com/VdbW4EAoQE

— Jordi Corbalan (@jcorbalan) 26 d'octubre de 2018

Llach, que dimarts passat, al costat Torra, ja va voler deixar clar que el Consell no redactarà cap Constitució ni promourà cap procés constituent, ha insistit avui en aquest fet.

"Un procés constituent només el pot fer el Parlament i, per tant, nosaltres no podem pretendre iniciar un procés constituent. El que hem de fer és impulsar les entitats cíviques, les organitzacions socials perquè elles mateixes s'organitzin i comencem un debat sobre quin país volem i què volem ser i com volem ser."

Llach ha explicat que "volem estar oberts a la sensibilitat del 100 per cent de persones i de totes les ideologies", però que "treballarem amb aquella gent que almenys està pel dret a decidir, perquè, si no reconeixes això, quin procés de debat farem?"

Preguntat pels motius que l'han dut a acceptar la proposta del president Torra de presidir el Consell, Llach ha destacat que "aquest és un procés de pràctica ciutadana, d'empoderament ciutadà" que podria dur la gent a "tenir la veu de declarar quin país desitja".

"No tenim excusa per no repensar-nos"

Llach ha defensat la necessitat de la feina que farà el Consell Assessor que presideix, amb l'argument que, per exemple, si el país va cap a la independència s'ha d'avançar feina en aquest sentit, però si el país opta per una altra opció, també serà molt interessant "saber què pensa el país i cap a on vol anar".

Alhora, ha volgut deixar clar que "nosaltres impulsem, però no dirigim. No podem condicionar de què s'ha de discutir".

"Aquí, hi ha una gran quantitat de gent que està per repensar la democràcia. I que [pensa que] la democràcia tal com funciona ara a l'estat espanyol, no ens funciona. I, per tant, hem de repensar el nostre futur i què ens convé. I si al final surt que el que convé és el federalisme, o el que sigui, jo em sentiré fotut, però serà la voluntat de la gent. Per al que no tenim excusa és per no repensar-nos."

En aquest sentit, ha afegit que demana als polítics "que no ens facin passar més pena" i que siguin conscients que "tenen una gran sort: que malgrat els disbarats que s'han fet i que s'estan fent i que potser es faran, continuen tenint una massa crítica favorable".