Lisa Montgomery, la primera dona executada pel govern dels EUA en 70 anys

Els Estats Units han dut a terme aquesta matinada la primera execució federal d'una dona en gairebé 70 anys, el que és un dels darrers actes de Donald Trump a la presidència.

"Lisa Montgomery, de 52 anys, ha estat executada al centre penitenciari federal de Terre-Haute", a Indiana, segons el comunicat del Departament de Justícia, quan passava un minut de la una i mitja de la matinada, hora local. El Tribunal Suprem ha donat llum verda a l'execució a la nit en rebutjar els recursos finals dels advocats i malgrat el desacord de tres magistrats progressistes.

Dilluns al vespre, un jutge federal havia ordenat suspendre la seva execució per avaluar-ne l'estat mental. "La senyora Montgomery està tan allunyada de la realitat que no pot entendre racionalment els motius de l'Administració per execucar-la", va dir el jutge Patrick Hanlon. Un tribunal d'apel·lació, per un recurs del Departament de Justícia, va anul·lar aquesta decisió dimarts i el Tribunal Suprem, canviat per Donald Trump, va validar la seva decisió. Trump també ha ignorat una sol·licitud de clemència enviada pels partidaris de Lisa Montgomery.

Assassina d'una dona embarassada

El 2004, Lisa Montgomery va matar una dona embarassada de vuit mesos per robar-li el fetus. Incapaç de tenir un nou fill, va veure la seva víctima, Bobbie Jo Stinnett, una criadora de gossos de 23 anys, a internet i va anar a casa seva a Missouri amb el pretext de comprar-li un terrier. Allà, la va estrangular i va extreure-li el fetus. El bebè va sobreviure.

Alguns familiars de Stinnett han viatjat per presenciar l'execució, segons el Departament de Justícia. Abans de la injecció letal, una botxina li ha preguntat si tenia alguna darrera paraula. Montgomery ha respost amb una veu tranquil·la i apagada "No", segons un periodista, testimoni dels mitjans de comunicació.

Sense negar la gravetat del seu delicte, Kelley Henry, l'advocada de Montgomery, va qualificar l'execució "d'exercici viciós, il·legal i innecessari del poder autoritari".

"Ningú no pot discutir de forma creïble la malaltia mental debilitant de la senyora Montgomery, diagnosticada i tractada per primera vegada pels mateixos metges de l'Oficina de Presons."

Montgomery patia greus trastorns mentals, conseqüència d'una infància en què va ser maltractada i violada repetidament pel seu padrastre i els seus amics. Va ser condemnada a mort el 2007 a Missouri.

La Unió Americana per les Llibertats Civils i alguns legisladors liberals també es van oposar a l'execució de Montgomery, dient que la seva vida havia estat "embrutada per un trauma impensable que va provocar danys cerebrals i malalties mentals documentades".

Les darreres execucions federals de dones es remunten al 1953, la de Bonnie Brown Heady per segrest i assassinat i la d'Ethel Rosenberg el mateix any per espionatge.

Trump recupera les execucions

Les execucions han baixat al conjunt dels Estats Units i a tot el món en els últims anys. Les penes de mort federals havien estat suspeses des de fa 17 anys, només tres homes havien estat executats pel govern federal des del 1963. Fins que Trump, ferm defensor de la pena capital, com els seus votants més conservadors, va reprendre al juliol les execucions federals i des d'aleshores les ha encadenat a un ritme sense precedents.

Deu nord-americans han rebut injeccions letals a Terre-Haute des de l'estiu i l'administració Trump planeja, a més de la senyora Montgomery, executar dos homes negres, Corey Johnson i Dustin Higgs, les execucions dels quals s'han ajornat a causa de la Covid, però que estaven previstes per a aquest dijous i divendres, abans del final del mandat Trump.

Ajornades les últimes execucions per Covid

El Tribunal Federal de Washington va decidir dimarts ajornar la seva execució almenys fins al 16 de març, en considerar que estaven contaminats per Covid-19, per donar-los temps per recuperar-se.

Els seus advocats havien argumentat que la malaltia de la Covid 19, amb afectació als pulmons, provocaria que la injecció letal actués més ràpidament i això els provocaria una tortura suplementària. El jutge conclou a la seva resolució que l'esmena vuitena no garanteix una mort sense dolor, però sí que prohibeix un patiment innecessari, i per això endarrereix l'aplicació de la pena capital.

Els antics guàrdies de la presó, per la seva banda, han demanat al Ministeri de Justícia que ajorni aquestes execucions "fins que es vacuni el personal de la presó" contra aquest virus.

Entre els botxins, els guàrdies, els testimonis, els advocats, una execució mobilitza desenes de persones en un entorn tancat, propici per a la propagació del virus. Per aquest motiu, els estats nord-americans, inclòs el molt repressiu Texas, han suspès les execucions durant mesos.

Posar fi a les execucions federals

Contràriament, l'administració de Donald Trump ha mostrat la seva determinació a dur a terme el màxim nombre d'execucions abans d'abandonar el poder. El senador demòcrata Dick Durbin ho ha denunciat a la vegada que anunciava la introducció d'una llei per posar fi a les execucions federals.

"A les darreres hores de la presidència de Trump, hi ha una pressa esbojarrada per executar persones que han estat en el corredor de la mort durant anys o fins i tot dècades. És una bogeria."

Amb els demòcrates, que recuperen el control del Senat, hi ha la possibilitat que passi després que Joe Biden assumeixi el càrrec. El president electe, que serà investit el 20 de gener, és contrari a la pena capital i ha promès col·laborar amb el Congrés per prohibir-la a nivell federal.

Amb les 10 persones que el govern dels Estats Units va executar el 2020, per primera vegada el govern federal ha fet més execucions que tots els estats dels Estats Units junts, segons una base de dades compilada pel Centre d'Informació de la Pena de Mort. L'execució de Montgomery és la primera del 2021 duta a terme pel govern federal.