L'Iran hauria amenaçat els jugadors amb tortures a familiars abans del partit del Mundial amb EUA

Vint-i-quatre anys després del seu últim enfrontament futbolístic, al Mundial de França, l'Iran i els Estats Units es tornen a trobar en un terreny de joc aquest dimarts al vespre.

Tal com va passar l'any 1998, i més enllà dels aspectes estrictament esportius, el partit té una forta transcendència geopolítica que, en aquest cas, ve precedit per una polèmica entre les dues federacions. I és que la Federació Iraniana de Futbol ha protestat enèrgicament contra la Federació Americana, que a les xarxes va retirar l'emblema islàmic de la bandera iraniana.

Els nord-americans ho justificaven:

"Ha estat un gest puntual per mostrar la nostra solidaritat amb les dones a l'Iran".

By posting a distorted image of the flag of the Islamic Republic of #Iran on its official account, the #US football team breached the @FIFAcom charter, for which a 10-game suspension is the appropriate penalty.
Team #USA should be kicked out of the #WorldCup2022 pic.twitter.com/c8I4i4z3Tv

— Tasnim News Agency (@Tasnimnews_EN) November 27, 2022

Però el règim iranià no accepta les crítiques, i per boca de l'agència de notícies progovernamental iraniana, Tasmin, la selecció dels Estats Units "hauria de ser expulsada del Mundial".

La FIFA encara no ha reaccionat oficialment a aquesta polèmica.

Amenaces a les famílies dels jugadors

Això en un ambient ja força tens provocat per les mostres de suport a la revolta que han fet els futbolistes de la selecció iraniana. Segons informa la cadena nord-americana CNN, el règim teocràtic iranià hauria proferit amenaces d'empresonament i tortura als parents dels jugadors que facin alguna mena de protesta política.

En aquest clima, ara els jugadors iranians estan a l'ull de l'huracà per haver donat mostres de simpatia als ciutadans crítics amb el règim. En el partit inaugural del Mundial no van cantar l'himne del país en senyal de protesta, i al final del partit el seu capità va declarar que els jugadors "estaven amb el poble".

Intercanvi de flors i banderins l'any 1998

El partit d'aquest dimarts serà, doncs, sensiblement més tens que l'anterior enfrontament, el 21 de juny de l'any 1998. En aquella ocasió, tot i que els dos països ja no tenien relacions diplomàtiques --trencades des de la revolució iraniana del 1979-- el partit va ser vist com una oportunitat per a la pau i l'acostament entre els dos països.

El president nord-americà d'aleshores, Bill Clinton, va dir:

"Espero que el partit d'avui sigui un pas més cap a la fi de l'allunyament entre les nostres nacions."

Les imatges prèvies a l'inici dels 90 minuts de joc parlen per si soles. Després dels himnes nacionals, els futbolistes nord-americans van donar la mà als seus oponents i els van oferir banderins. Cadascun d'ells havia rebut un ram de roses blanques a canvi. Fins i tot després d'això, els jugadors de tots dos equips es van fer una foto junts, fora del protocol oficial.

L'avant match est l'occasion de mettre en place une cérémonie savamment chorégraphiée.

La fédération iranienne de football donnent à leurs joueurs des roses blanches, symbole de paix, afin qu'ils les offrent à leurs adversaires américains.🕊️ pic.twitter.com/tgG81Cfk8B

— FC Geopolitics (@FCGeopolitics) January 8, 2020

El règim iranià reconeix 300 morts

D'altra banda, per primera vegada les autoritats iranianes han reconegut més de 300 morts en les protestes que fa setmanes que duren, entre els quals --diuen-- "desenes de membres de les forces policials".

La mort a mans de la policia de Jina Mahsa Amini, fa més de dos mesos, per portar el vel mal posat ha desencadenat una onada de manifestacions a tot el país, reprimides amb una gran duresa. Milers de persones han estat detingudes, entre elles una quarantena d'estrangers, i ja hi ha 6 condemnes a la pena capital. La principal organització de defensa dels drets humans a l'Iran parla d'almenys 416 víctimes mortals.