Una dona es talla els cabells en una manifestació en solidaritat amb les dones iranianes (Reuters/Henry Nicholls)

L'Iran anuncia que suprimeix la policia de la moral que va detenir Jina Mahsa Amini

El fiscal general iranià ha comunicat la mesura després de setmanes de protestes per la mort d'Amini quan estava detinguda
Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Iran

"Aquells que van crear la policia de la moral són els mateixos que l'han desmantellat."

Així ha anunciat el fiscal general de l'Iran, Mohammad Jafar Montazari, segons ha recollit l'agència iraniana ISNA, la supressió d'aquest cos policial fundat el 2005 per vetllar pel compliment del codi de vestir, que en els últims anys havia estat acusat de fer detencions violentes de dones amb l'argument que duien el vel mal posat.

L'últim cas havia estat el de la jove kurda iraniana Jina Mahsa Amini, que va morir després de ser detinguda per la policia de la moral a Teheran.

La seva mort, el 16 de setembre, ha fet la volta al món i ha desfermat protestes arreu de l'Iran, qüestionant el règim dels aiatol·làs, que han estat durament reprimides.


Centenars de morts i milers de ferits

Aquest dissabte el Ministeri de l'Interior ha reconegut que des de l'inici de les manifestacions han mort més de 200 persones, inclosos integrants de les forces de seguretat i dels grups armats que el règim considera antirevolucionaris.

L'últim balanç fet públic pel general Amirali Hajizadeh, dels Guardians de la Revolució Islàmica, en canvi, l'augmenta fins a més de 300 víctimes mortals.

Des d'organitzacions com l'ONG Iran Human Rights, amb seu a Oslo, parlen d'encara més morts, i xifren en 448 el nombre persones mortes per la repressió policial de les protestes.

L'agència de notícies sobre drets humans HRANA diu que han mort 470 manifestants, 64 dels quals eren menors, i 61 integrants de les forces de seguretat.

Una iraniana exhibeix una samarreta de la selecció de futbol amb el nom de Mahsa Amini i el número 22, l'edat que tenia (Reuters/Dylan Martinez)

A més, es té constància que almenys 2.000 persones han estat detingudes i acusades de diversos delictes per haver participat en les manifestacions, sis de les quals han estat condemnades a mort

HRANA, per la seva banda, multiplica per nou aquest nombre i parla de 18.210 manifestants detinguts.

Entre les persones detingudes per protestar hi ha, fins i tot, Farideh Moradkhani, neboda de l'aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l'Iran, que va denunciar la repressió en un vídeo publicat a les xarxes socials.

Més enllà de les manifestacions, les protestes també s'han traduït en gestos quotidians, com el que fan cada vegada més dones que decideixen sortir al carrer sense el vel. Dones joves, sobretot. 


Els joves i els adolescents també desafien el règim, tant a la universitat, on uns estudiants van tombar la separació imposada entre nois i noies, com als instituts, on una adolescent hauria mort per no cantar un himne.

Les xarxes, d'altra banda, s'han omplert, des de fa setmanes, de gestos solidaris amb les dones iranianes

La policia de la moral va ser fundada per l'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad, que va presidir l'Iran entre el 2005 i el 2013, per "difondre la cultura de la decència i el hijab".


Reforma legal sobre el vel

Cal veure en què es traduirà, a la pràctica, la desaparició de la policia de la moral, perquè Montazari ha remarcat que aquest cos no depenia del sistema judicial, que continuarà vigilant el comportament públic de les dones

L'anunci del fiscal general, d'altra banda, ha arribat l'endemà que el president iranià, Ebrahim Raisi, declarés a la televisió que "els mètodes per implementar la Constitució poden ser flexibles".

El fiscal general també ha informat que el Parlament i un organisme presidit per Raisi estan treballant en una modificació de la llei sobre l'obligatorietat del vel islàmic.

Sense donar-ne més detalls, Montazari ha dit que el resultat de la reforma es comunicarà d'aquí dues setmanes.

Es dona la circumstància que al juliol, Raisi va fer una crida a "totes les institucions per reforçar la llei sobre el vel", amb l'argument que "els enemics de l'Iran i de l'islam volen soscavar els valors culturals i religiosos de la societat". 

Pancarta amb el lema "Dones, vida, llibertat" en una protesta a Frankfurt, Alemanya, per la mort de Mahsa Amini (Reuters/Tilman Blasshofer)

La llei sobre l'obligatorietat del vel islàmic per a les dones quan estan en públic va ser promulgada el 1983, quatre anys després de la Revolució Islàmica.

És, tanmateix, una qüestió que divideix la societat iraniana: mentre els sectors conservadors defensen que el vel ha de ser obligatori, els progressistes són partidaris que les dones puguin triar si volen portar-lo o no.


Crides a manifestar-se i fer vaga

La supressió de la policia de la moral pot interpretar-se com una concessió per mitigar l'onada de protestes i contestació al règim iranià, però, de moment, les xarxes socials es continuen fent ressò de diverses crides, d'activistes i de grups diversos, a fer tres dies de manifestacions i vagues, entre aquest dilluns i dimecres.

Algunes de les crides, fins i tot, animen a armar-se i atacar centres del poder.

El tercer dia de mobilització, dimecres, coincideix amb la celebració a l'Iran del Dia de l'Estudiant, motiu pel qual el president Raisi té previst visitar la Universitat de Teheran.

 

ARXIVAT A:
Violència masclista Drets humans Iran
NOTÍCIES RELACIONADES
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut