L'Institut Amatller d'Art Hispànic celebra el 75è aniversari encarant el repte de la digitalització

ACN Barcelona.-L'Institut Amatller d'Art Hispànic celebra el 75è aniversari encarant el repte de la digitalització dels més de 360 mil negatius que té en el seu arxiu i que documenten la història de l'art del país. Unes imatges que, segons el director de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, Santiago Alcolea, són d'una importància "cabdal". En l'arxiu de la Casa Amatller hi ha negatius que mostren "el modernisme sortit del forn", les pintures del Monestir de Sixena -mig any abans que fos incendiat durant la Guerra Civil espanyola- o el Museu del Prado fotografiat als anys 40, "amb imatges que serveixen al mateix museu per a la restauració de les seves peces", ha explicat Alcolea.

"És un patrimoni importantíssim per a la cultura, que volem, no només conservar, sinó deixar-lo a l'abast de la gent", ha emfatitzat el director de la Fundació. Tot i això, l'obertura de tota aquesta informació a través de la xarxa és molt costosa, ja que, a més de la feina de digitalització, hi ha la tasca d'indexació i documentació de totes aquestes imatges. "Només la digitalització duraria 50 anys, si una única persona hi treballés vuit hores al dia", ha informat Alcolea.Un altre projecte de futur de la Casa Amatller és recuperar part del pati de 800 metres quadrats, que va llogar al servei Estació en un moment de necessitat econòmica. Servei Estació hi va construir un magatzem de tres plantes, però que en l'actualitat ja no s'utilitza. "Ens agradaria reconstruir el patí i que fos part del museu", ha dit Santiago Alcolea.Els inicis de la Fundació Institut Amatller d'Art HispànicTeresa Amatller l'1 de març de 1943 va constituir la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, de la qual el seu amic, arquitecte i historiador de l'art espanyol, Josep Gudiol Ricart (1904-1985), va ser-ne el director. Les finalitats de la institució eren, d'una banda, la conservació i difusió de la Casa Amatller i les seves col·leccions, i, d'altra banda, la propulsió de la recerca de la història de l'art hispànic. Aquests objectius seguien la voluntat d'Antoni Amatller, pare de Teresa Amatller i que al seu testament va deixar escrit que volia que es fes el Museu Amatller a la primera planta de l'edifici.La Casa Amatller, 'alma matter' de la Història de l'Art a CatalunyaEn l'actualitat la Casa Amatller és coneguda sobretot com a monument modernista de l'arquitecte Puig i Cadafalch, però des de la Fundació no volen que s'oblidi que també és la seu de l'Institut Amatller d'Art hispànic, que continua existint i funcionant. "Ha estat durant tots aquests l''alma matter' de la Història de l'Art del nostre país", ha expressat el president de la Fundació, Francesc Fontbona."En aquesta casa va sorgir l'actual panorama de la historiografia artística i es va gestar el departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona", ha afegit Fontbona. En efecte, el primer catedràtic d'aquest estudi a Catalunya va ser Santiago Alcolea, que va fundar el primer departament d'Història de l'Art a una universitat catalana. Ell era la mà dreta de Josep Gudiol i membre de la Fundació, i també és el pare de l'actual director.La Casa Amatller actualment acull a la planta principal el museu, amb el mobiliari original, que es va restaurar el 2009 recuperant l'estat que tenia el 1900. A les altres plantes hi ha l'arxiu fotogràfic, la biblioteca -amb 30.000 volums- i la fototeca. Les visites al museu superen els 20.000 visitants l'any, però Alcolea ha explicat que "uns 70.000 seria l'òptim", dada que representa el 10% de l'afluència de la veïna Casa Batlló.La celebració del 75è aniversariAmb motiu de la celebració de 75è aniversari de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, volen "obrir la Casa Amatller a tota la ciutadania", ha dit l'encarregada de Comunicació, Isabel Vallès. Per això, han organitzat aquest divendres a les 19 hores un concert del Cor de Jazz i Música Llatina de l'Escola Superior de Música de Catalunya, que cantaran des del balcó principal de l'edifici. També, la periodista cultural Carolina Rosich relatarà "tots els secrets amagats de la façana, que expliquen la història de la família Amatller", ha expressat Vallès.