L'insòlit cas d'una dona que es torna a quedar embarassada quan ja ho estava

Un fenomen rar anomenat "superfetació", que passa quan la dona ovula mentre està embarassada i l'òvul fertilitzat prospera a l'úter entre 2 i 4 setmanes després d'haver-ho fet el primer

Judith Casaprima SaguésActualitzat

Al principi, Noah era un fetus que creixia sol a l'úter de la seva mare. Els seus pares, Rebecca Roberts --de 39 anys-- i Rhys Weave --de 43 anys--, veien il·lusionats com es desenvolupava en les ecografies que li van fer a Rebecca a les 7 i 10 setmanes. Però als tres mesos de l'embaràs, l'ecografia de la setmana 12 va deixar veure que Noah tenia companyia. Al seu costat maldava per fer-se un lloc la seva germana Rosalie.

"Em vaig quedar embarassada mentre estava embarassada, cosa que era absolutament una bogeria... perquè no se suposa que pugui passar", va dir la Rebecca.

És un fenomen molt rar, però passa, i se'n diu "superfertació". La dona produeix un segon òvul --després d'una primera concepció-- que també és fecundat entre dues i quatre setmanes de diferència. El primer cas de superfetació es va registrar el 1932, i un estudi fet el 2008 va trobar que se n'havien documentat una desena al món.

Els metges van dir a la parella que els nadons havien estat concebuts amb tres setmanes de diferència.

"Es van adonar que el nadó creixia a un ritme constant de tres setmanes per darrere del primer, i va ser llavors quan em van dir que pensaven que es tractava d'un embaràs de superfetació."


Per a la Rebecca i en Rhys, que havien intentat concebre durant més d'un any, va ser una gran notícia: "No em podia creure que m'hagués passat. Però sí, és preciós. És com guanyar la loteria", diu Rebecca. I en Rhys afegeix: "Estava encantat de tenir un fill, però encara més amb els bessons. La feina es fa d'una sola vegada!".

 

 

Un mecanisme poc freqüent

Si bé la superfetació es pot trobar en la natura en algunes especies de mamífers, en el cas dels humans s'han de donar circumstàncies que són més extraordinàries.

En primer lloc, les dones solen ovular només una vegada per cicle, alliberant un o més òvuls simultàniament. Si la fecundació per l'esperma de l'home té èxit, l'òvul o els òvuls s'implanten a l'úter, comença l'embaràs i no es produeix cap altra ovulació.

En el cas de bessons, o de tres bessons més excepcionalment, els òvuls s'alliberen a l'hora, d'una sola ovulació, i són fecundats a la vegada. En el cas de bessons idèntics és un sol òvul el qual, un cop fecundat, es divideix.

Segons la ginecòloga Lilian Schapiro, en el cas de Rebecca un òvul es va fecundar i implantar a l'úter durant la primera ovulació i "d'alguna manera ella va tornar a ovular durant aquest mateix cicle".

"Es va fecundar un altre òvul -que es va convertir en un altre embrió- i, en moments diferents, es van implantar tots dos embrions a l'úter."


Una altra raó per la qual les superfetacions són excepcionals, és que, un cop comença l'embaràs, l'úter no sol permetre una altra implantació, cosa que --segons la doctora-- fa més insòlit que prosperés el segon embaràs. "Gairebé mai hem vist on comencen a desenvolupar-se dos embrions en moments diferents. Això, no és gens menys que increïble", va afegir Schapiro.

 

 

Afavorit pels tractaments de fertilitat

Rebecca s'havia sotmès a un tractament de fertilitat per estimular l'ovulació abans de concebre Noah. Sembla que aquesta és una de les raons per les quals casos com aquest s'hagin documentat més en els últims anys.

La dificultat d'aquests embarassos és la diferència en el desenvolupament dels nadons. En el cas de la Rosalie i el Noah es va fer un seguiment molt estret de l'embaràs. La Rosalie, tot i ser més petita que el seu germà, creixia de manera constant.

En aquests casos els nadons han de néixer al mateix temps, de manera que cal que el més petit hagi madurat prou per sobreviure.

Finalment, el 17 de setembre del 2020 van néixer la Rosalie i el Noah, per cesària, a l'Hospital St Michael de Bristol, al Regne Unit, i tots dos van haver de passar un temps a les unitats de cures intensives neonatals. Mentre que el Noah va pesar 2,1 quilos, la Rosalie només va pesar 1,1 quilos, la meitat que el seu germà.

"Ella era petita, petita, que ens cabia a les mans, i ell, tot i que era petit, es veia molt més gran."


En Noah va poder anar cap a casa al cap de tres setmanes, però la petita Rosalie va estar 95 dies a cures intensives i no va poder tornar a casa fins per Nadal.

Ara, amb gairebé 7 mesos, en Noah continua anant per davant de la Rosalie; ella és molt més petita, però el seu desenvolupament és completament normal. "És una lluitadora", diu la mare, "té la seva pròpia personalitat i no em preocupa".

"Tots dos parlen, és molt dolç, perquè parlen entre ells. És preciós. Interaccionen molt i molt bé. És bonic veure-ho."

Els dos bessons tenen una germana més gran de 14 anys, filla de la Rebecca, que està molt pendent dels dos petits. La família els ha obert un compte d'Instagram perquè tothom pugui seguir com creixen, que ja té més de 66.000 seguidors a tot el món

En Noah sembla que ja vol començar a gatejar. "Pot ser que camini aviat, això serà divertit", diu en Rhys.

ARXIVAT A:
SalutCiència
Anar al contingut