Una persona fotografia el "Retrat de Michele Marullo Tarcaniota", de Sandro Botticelli (Europa Press / Rober Solsona)
Una persona fotografia el "Retrat de Michele Marullo Tarcaniota", de Sandro Botticelli (Europa Press / Rober Solsona)

L'ingredient secret de Da Vinci, Botticelli o Rembrandt contra la humitat als quadres

L'ús de proteïnes com el rovell d'ou en pintures a l'oli ajuda a evitar problemes d'humitat, arrugues i esgrogueïment, segons un estudi

Redacció / Agències

Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli, Rembrandt van Rijn o Albrecht Dürer són alguns dels artistes que afegien proteïnes, com ara rovell d'ou, als quadres.

Un equip d'investigadors alemanys i italians ha descobert que les proteïnes s'utilitzaven per evitar problemes d'humitat, arrugues superficials i esgrogueïment a les pintures, segons un estudi publicat a Nature Communications.

L'ús de proteïnes per part d'alguns pintors ja era conegut, però ara l'estudi avança en els motius.

Els autors de l'estudi, de l'Institut de Tecnologia de Karlsruhe, l'Institut Doerner i la Universitat de Pisa, creuen que la investigació pot ajudar a la conservació i preservació d'algunes obres d'art antigues.

"La pintura a l'oli sembla que va més enllà: afegir-hi proteïnes podria haver servit per modificar les propietats de les pintures a l'oli de manera beneficiosa, perquè permetia manejar de manera més sofisticada la pintura", assegura el treball.

Un quadre de Rembrandt al Queen's Gallery de Londres
Un quadre de Rembrandt a la Galeria de la Reina de Londres (Europa Press / Steve Parsons)

Els efectes del rovell d'ou en una pintura a l'oli

Per dur a terme l'estudi, els autors van utilitzar rovell d'ou combinat amb dos pigments per avaluar com es poden fer servir reparticions diferents de l'aglutinant proteic per controlar la cinètica de l'assecat i la química de la pintura a l'oli.

Van investigar pintures elaborades amb pigments recoberts de proteïnes i pintures a l'oli amb una petita quantitat de rovell d'ou afegida. D'aquesta manera, van intentar comprendre millor les tècniques i l'evolució històrica de l'art.

Entre els efectes del rovell d'ou, van observar que l'absorció d'aigua dels ambients humits es podia suprimir perquè les proteïnes formaven una capa fina al voltant de les partícules de pigment.

'El Sant Sopar', de Leonardo da Vinci
"El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci (Wikimedia Commons)

Amb el rovell d'ou es poden aconseguir pintures rígides que permetin un fort acordillament, però també es pot eliminar l'enduriment de la pintura a causa de l'absorció no desitjada d'humitat de l'ambient.

També afecta l'assecament de la pintura, és a dir, el procés complex d'oxidació i reticulació química. D'aquesta manera, pot millorar l'estabilitat química i física de les pintures més velles, i reduir la formació d'arrugues i esquerdes.

Els antioxidants del rovell d'ou també van ajudar a evitar l'esgrogueïment de la pintura durant el procés d'assecat perquè alenteixen la reacció entre l'oxigen i els components de l'oli.

 

ARXIVAT A:
CiènciaArt
Anar al contingut