L'informe de la Guàrdia Civil sobre els CDRs que Llarena ha demanat pel cas de rebel·lió

L'obertura de les barreres d'autopistes perquè els conductors se saltessin el peatge no és l'única acció en el punt de mira de la fiscalia contra els organitzadors dels Comitès de Defensa de la República. Ara s'ha fet públic un informe de la Guàrdia Civil adreçat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena on s'explica com s'organitzen i posen l'accent en les accions de desobediència i les de resistència. 

La unitat tecnològica de la Guàrdia Civil  ha extret la informació de notícies de premsa publicades a internet i piulades fetes pels comptes oficials dels CDRs sobre accions fetes entre l'octubre i el novembre de l'any passat.

En aquest volum, al qual ha tingut accés TV3, la Guàrdia Civil conclou que l'estratègia que han fet els CDRs s'ha basat en la desobediència civil i la resistència, tant activa com passiva. En l'informe, que va demanar Llarena, no es parla d'actes de violència.

Després acaba amb la identificació -amb noms i cognoms- de persones organitzadores de tallers de resistència passiva de l'entitat En Peu de Pau, entre les quals hi ha un diputat d'Esquerra, periodistes, activistes i el vicepresident d'Òmnium Cultural.

També s'indentifica persones que han fet de portaveus dels CDRs i promotors de les seves accions que han sortit als mitjans de comunicació.

Una portaveu del CDR de Sabadell ha denunciat la situació a què estan sotmesos:

" Últimament estem veient que s'està focalitzant molt les mirades en nosaltres i ens hem de protegir. Vull dir que no és que tinguem por de l'acció que fem. Si tinguéssim un govern i un estat que fos demòcrata, no passa res a visualitzar-nos i explicar. Però sí que és veritat que ara es diu que ens investigaran i a ningú ens agrada que et culpabilitzin de coses que capgiren (...) Ho posen de tal manera que sembla una batalla campal, i això no pot ser."

La Guàrdia Civil també es fixa en les accions durant la vaga del 8 de novembre. Per la fiscalia, darrere d'aquestes mobilitzacions hi ha voluntat de subvertir l'ordre constitucional, i en canvi, per alguns juristes, és una acció de protesta per cridar l'atenció, unes discrepàncies jurídiques que ja arriben a nivell polític.

Mentre que l'alcaldessa de Barcelona no considera que hi hagi violència, sinó algun incident aïllat, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ho veu així:

"Tots estem preocupats -no es refereix als Mossos- per l'activitat violenta i intimidatòria d'aquests grups."

Els CDRs, que es reivindiquen com a moviment no violent, han anunciat que seguiran al carrer malgrat les amenaces de querella per rebel·lió.

Notícia relacionada: Els CDRs: dels talls de carretera a l'acusació de rebel·lió