L'independentisme passa del 51% al 43% dels vots amb Puigdemont liderant el bloc

Junts+ queda en segona posició i millora en escons, ERC cau a la tercera posició perdent un terç dels diputats i la CUP en perd més de la meitat

Actualitzat

L'independentisme perd la majoria absoluta al Parlament i no sumaria prou per poder formar govern. 

Aquesta és la principal novetat en un flanc en què Junts+ no aconsegueix superar el PSC però recupera el lideratge independentista i aconsegueix millorar resultats respecte a les últimes eleccions, de 32 a 35 diputats.

Així, s'imposa clarament a una ERC que s'enfonsa i perd més d'un terç dels diputats, de 33 a 20. La patacada dels republicans se suma a la forta caiguda, també, de la CUP, que perd més de la meitat dels diputats i passa de 9 a 4 en un moment en què la formació té en marxa una refundació interna.

L'any 2021, l'independentisme va superar el 50% dels vots, mentre que ara tot just n'aconsegueix el 43%, comptant-hi també els vots de l'extraparlamentari Alhora i els d'Aliança Catalana, que entra per primera vegada al Parlament amb 2 diputats.

La formació de Sílvia Orriols irromp, així, en un Parlament en què no tindrà la clau per formar govern, una porta que la resta de partits independentistes ja havien tancat subscrivint un acord antifeixista en què es comprometien a no pactar-hi.


Junts+ es reforça, ERC s'enfonsa

L'independentisme havia liderat el Parlament en escons durant les últimes legislatures, des de l'inici del procés, i en les eleccions del 2021 va aconseguir per primera vegada superar, també, el 50% dels vots a les urnes.

Un rècord que s'esvaeix ara amb un resultat que deixa l'independentisme molt lluny de la majoria tant en escons com en vots. La suma independentista es queda amb un 43%, comptant-hi les forces parlamentàries i també les extraparlamentàries.

L'independentisme es queda, així, amb 1,3 milions de vots, mentre que l'any 2017 va superar els 2 milions.

El cop més dur de la nit se l'emporta Esquerra Republicana, que suspèn l'examen després de tres anys de presidència de Pere Aragonès i un any i mig després que Junts decidís abandonar l'executiu.

La formació de Carles Puigdemont va prendre la decisió en una consulta interna molt ajustada i a l'expectativa de com rebria la notícia l'electorat.

Els últims mesos, a més, el mateix expresident ha agafat personalment el lideratge d'una nova etapa arriscada per a la formació, que ha entrat en la governabilitat espanyola brindant els seus vots per a la investidura de Pedro Sánchez.

Un gir cap a posicions pactistes que no ha rebut un càstig per part de l'electorat, que ha situat l'expresident com a clar referent del bloc independentista, a l'espera que s'aclareixi l'escenari en les files republicanes, després que Pere Aragonès hagi admès el mal resultat.

Durant la nit electoral, Puigdemont ha instat els republicans ERC a "una reflexió massa temps ajornada" sobre els efectes de la manca d'estratègia compartida en el bloc independentista.

En el mapa, els colors mostren com ERC només passa davant de Junts+ en alguns municipis comptats, sobretot a les Terres de l'Ebre:

El blau de Junts també s'imposa en el mapa global de guanyadors per municipi, especialment a l'interior del país:

La forta davallada d'ERC i CUP ja es va veure clarament en les eleccions generals del juliol, quan l'independentisme va tocar fons amb tot just el 28% dels vots: els republicans van passar de la primera a la tercera posició i els anticapitalistes van quedar fora del parlament espanyol.

També a les eleccions municipals, el PSC va desbancar ERC, que va perdre alcaldies de pes com les de Lleida o Tarragona i es va desplomar a Barcelona, on havia guanyat el 2019.
 


 

 

ARXIVAT A:
JuntsERCCUPEleccions Parlament Catalunya 2024
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut