L'impacte ambiental dels crematoris: taüts de cartró i roba natural per reduir emissions?

La incineració de cadàvers produeix emissions contaminants que són perilloses per a la salut.

La legislació vigent obliga els crematoris a tenir filtres per reduir els tòxics que emeten i fer controls periòdics, una normativa que el PSOE troba insuficient i vol revisar. Considera, a més, "que no sempre s'apliquen les millors tècniques disponibles de descontaminació, especialment en les instal·lacions antigues".

Per això ha registrat una proposició no de llei al Congrés que insta el govern espanyol a coordinar-se amb les comunitats autònomes per impulsar una ordenació de l'activitat de la cremació de cadàvers que protegeixi millor tant la salut com el medi ambient.

Entre les propostes del PSOE per reduir les emissions d'aquests forns crematoris hi ha fer servir taüts de cartró ondulat o d'altres materials vegetals diferents de la fusta, vestir els difunts amb roba de fibra tèxtil natural, evitar el tractament de tanatopràxia o ubicar els nous crematoris en sòl industrial, lluny dels nuclis urbans.

La proposta presentada s'ha de debatre ara a la Comissió de Transició Ecològica del Congrés.

Un buit legal

Les competències en l'àmbit de "sanitat mortuòria" són de les comunitats autònomes.

L'any 2018, el Consell Interterritorial de Salut va aprovar una "Guia de consens sobre l'activitat mortuòria" que reconeixia la necessitat d'unificar procediments davant "l'heterogeneïtat de normatives" existents en aquest àmbit, per millorar-ne la gestió davant la falta d'una norma estatal única.

La guia aborda tots els aspectes sanitaris des de la mort d'una persona fins al seu destí final de forma "integral", i pretén adaptar procediments i instal·lacions tant a l'evolució de la societat com a la del sector funerari.

Inclou tant aspectes sanitaris com econòmics, de competitivitat i lliure elecció del consumidor o qüestions de protecció del medi ambient i l'urbanisme. Però tots orientatius, no obligatoris.

Sobre els forns crematoris, estableix que han de complir les normes en matèria de medi ambient pròpies de la comunitat autònoma on estiguin instal·lats.

Pel que fa als nous, els que s'hagin de construir a partir d'aquell moment, s'han d'ubicar "preferentment" en sòls de classificació industrial i lluny de nuclis urbans.

En concret, les xemeneies dels forns no poden estar a menys de 200 metres de radi d'un nucli habitat o amb activitat permanent que es puguin veure afectats per les emissions que desprengui (zones residencials, parcs infantils, instal·lacions esportives, centres sanitaris o educatius o residències de gent gran, entre d'altres).

Que es respecti o no aquesta distància és només una recomanació, que ha de controlar l'Ajuntament corresponent i, en cas de no complir-se, les instal·lacions hauran de presentar un estudi de dispersió de contaminants, amb models matemàtics reconeguts per algun organisme internacional.

La guia recull el que considera "població d'especial vulnerabilitat" i els contaminants i partícules que cal controlar, però no és vinculant ni prohibeix, de fet, que aquestes instal·lacions s'aixequin en nuclis urbans. A més, algunes comunitats encara no l'han incorporat a la seva legislació.

El projecte que ara ha presentat el PSOE proposa augmentar els controls en els crematoris ja existents, per garantir l'adequada qualitat de l'aire, d'acord amb els estàndards de protecció exigits per la Unió Europea i les recomanacions d'organismes internacionals.

I pel que fa als nous forns, demana que s'instal·lin en sòl industrial i a una distància mínima de nuclis poblats o espais vulnerables que es calculi "tenint en compte totes les circumstàncies que intervenen en la dispersió d'emissions, com la força i direcció del vent". També, que s'utilitzin "les millors pràctiques i tecnologies existents" per reduir al màxim les emissions dels forns.

Pel que fa al tractament dels difunts, a més de vestir-los amb tèxtils naturals, el PSOE proposa evitar la tanatopràxia, una tècnica de conservació dels cadàvers que utilitza productes tòxics, i posar-los en taüts de cartró o d'altres materials vegetals que no siguin fusta.

Amb aquestes actuacions, expliquen els promotors del projecte, "es podrien eliminar components sintètics volàtils que habitualment componen els fèretres convencionals i la roba sintètica, així com el formaldehid i altres líquids de conversació tòxics."