Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Limitar el sou dels càrrecs electes, una mesura higiènica amb conseqüències

Alguns partits, com la CUP i Catalunya en Comú, incorporen en els seus codis ètics una limitació de sou; un topall que busca evitar corrupció i estancament però que comporta també que certa gent no es plantegi entrar en política

Sònia Calvó CarrióActualitzat

Quina és la retribució econòmica que hauria de tenir un càrrec electe? La resposta varia segons el partit.

Alguns, sobretot de l'àmbit de les esquerres, incorporen una limitació de sou que es defineix en el codi ètic del partit. Pel professor associat de Ciència Política de la UdG Ricard Vilaregut, aquesta limitació "surt, sobretot, com a instrument per evitar males pràctiques o corrupció en relació amb els partits polítics, és una mesura higiènica de la política".

Però també comporta que gent amb determinades circumstàncies personals, o que abans cobrava més, es qüestioni fer el salt a la política. Així ho explica Vilaregut:

"Els problemes principalment són vinculats als biaixos de gènere i classe en relació amb la limitació de sous, perquè s'han fet normatives molt estrictes pel que fa a limitació de sous que no s'han adaptat a diferents casuístiques de persones que accedeixen a càrrecs públics."

En el cas de Catalunya en Comú, per exemple, s'estableix una limitació de sou màxim de 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, uns 2.900 euros bruts. Així ho expliquen al seu Codi Ètic, on s'afegeix que "en casos excepcionals es podrà arribar a un màxim de 4,5 vegades el SMI, en funció de les responsabilitats que s'assumeixin, població, etc.".

A la CUP, la forquilla està entre els 2.100 i els 2.500 euros, en funció de les càrregues familiars. I a EH Bildu, el sou no pot ser més d'un 10% inferior a la feina d'abans.

Altres partits fan que els seus diputats donin una part del sou a la formació o bé a fundacions, com, per exemple, Junts, amb un 4% del sou brut, o el PP, amb un 5%.

Per la CUP, la idea és "no distanciar-se massa de la teva situació econòmica anterior, ni de la mitjana de la gent que vols representar". Per això, diuen, es busquen uns sous que estan "sobre la mitjana de les classes treballadores". El diputat de la CUP al Congrés Albert Botran assegura: "Un representant polític ha de tenir un sou més semblant a les classes treballadores que no a les elits econòmiques."

"La idea quan entres en política no és que accedeixes a cap privilegi sinó que estàs prestant un servei al poble, i el que has anat a fer no és ni enriquir-te ni guanyar posició de poder ni influències, sinó un servei temporal."

Un altre dels problemes és a què dedicar-te quan deixes la política. És el cas de l'exregidora a l'Ajuntament de Barcelona Gala Pin, que assegura: "Quan surts, evidentment, estàs marcat políticament, i això provoca que la gent pugui tenir més reticències a l'hora de contractar-te, i mentrestant, la teva capacitat d'estalvi amb el sou limitat no ha sigut la mateixa que si no l'haguessis tingut limitat."

"Però sí que crec que és important adaptar els codis ètics a les realitats laborals que ens anem trobant. Cada cop tenim un mercat laboral més precaritzat, de gent que no pot demanar excedència per anar a la política i tornar a la feina. Hem de tenir mecanismes que permetin aquesta reinserció laboral", afegeix.

Un dels objectius que busca aquest topall és, precisament, que les persones no s'estanquin en els càrrecs. Davant d'aquesta situació, el professor associat de Ciència Política Ricard Vilaregut es fa una pregunta:

"Volem que els parlaments representin al màxim possible la diversitat de gènere, classe i societat? Si és que sí, que no volem només funcionaris o que tinguin la vida solucionada, si volem que hi hagi altres professions més precàries, hem de fer mecanismes possibles perquè tothom pugui accedir a representació política sense que el penalitzi. Si la resposta és que sí hem de fer que tothom pugui accedir a la política, i no es vegi perjudicat el seu retorn després del seu pas per la política."

Per això, Vilaregut recomana que els sous es puguin adaptar "a la casuística de cada diputat", en referència a les càrregues familiars. "Tots els codis ètics s'estan revisant en funció de les casuístiques que hi ha, perquè quan implementes un codi ètic veus com funciona, però segur que serà millor en el següent mandat", conclou.

Les dietes dels diputats, un debat pendent de resoldre

I després de la polèmica de les llicències d'edat del Parlament, de retruc, s'ha reobert un altre debat: les dietes dels diputats. Actualment, l'assignació fixa per a un diputat és de 2.921 euros bruts mensuals, en 14 pagues. Però la xifra augmenta si té algun altre càrrec i, també, s'hi afegeix un plus en funció del lloc de residència.

Així, si viu dins de l'àrea metropolitana, un diputat rep gairebé 17.000 euros més, i si viu a més de 191 km de Barcelona, la xifra puja fins a gairebé els 24.000. Uns diners que estan exempts de tributació i que es cobren, fins i tot, quan es té cotxe oficial, com és el cas, entre d'altres, de la presidenta del Parlament.

Si bé tots els grups estan a favor d'incorporar les dietes al sou fix perquè comencin a tributar, el punt en què no hi ha acord és com fer-ho, ja que la majoria no vol perdre poder adquisitiu. Per tant, alguns volen un augment del salari brut anual a càrrec del Parlament.

Una altra opció seria que només una part de les dietes vagi al sou i l'altra sigui per fer els desplaçaments. Tampoc hi ha acord sobre el fet de justificar aquests desplaçaments, debat que es complica més en pandèmia perquè moltes reunions són telemàtiques.

Els partits negocien un acord que sembla que no arribarà a temps per al primer ple de l'any, aquest dimarts.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut