L'illa de Samos, un paradís convertit en presó oberta per a milers de migrants

Samos és una illa grega a tocar de Turquia coneguda per les seves platges d'aigües cristal·lines. Aquí va néixer, fa 2.500 anys, el filòsof i matemàtic Pitàgores. Els últims anys, però, s'ha convertit en un tap d'ampolla per a milers de persones que somnien a instal·lar-se a la Unió Europea.

Fa tres anys la UE va arribar a un polèmic acord amb Turquia pel qual se li paga 6.000 milions d'euros a canvi que retingui el flux de migrants. Des de llavors només els casos vulnerables que arriben a les costes gregues són autoritzats a entrar a la Grècia continental. La resta queden bloquejats a 5 illes de l'Egeu -Lesbos, Samos, Quios, Leros i Kos-, on s'han instal·lat els centres de recepció i identificació de migrants.

Condicions degradants per als demandants d'asil

El centre que hi ha a Samos està desbordat. Té una capacitat per a 650 persones però n'acull gairebé sis vegades més. Els residents han de fer hores de cua per menjar, per dutxar-se o per rentar la roba. La superpoblació fa que les condicions higièniques siguin indignes. Les rates campen a la seva i les dutxes i els lavabos es troben en un estat deplorable, com es pot veure en les imatges.

En aquest centre és on els migrants han d'iniciar el procés de petició d'asil, però l'acumulació de demandants i la manca de personal fa que a alguns se'ls estigui donant cita per fer l'entrevista per d'aquí tres anys. La frustració i la desesperació minen la moral dels migrants.

Viure a la "jungla" entre rates i serps

Al centre oficial ja no hi cap ningú més. Això fa que 1.500 persones es vegin obligades a viure a l'exterior, als terrenys anomenats "la jungla". Un campament improvisat on els migrants malviuen en tendes, sota plàstics, sense llum, aigua ni lavabos. Enmig de la vegetació, entre serps i rates. Aquí trobem històries dramàtiques de supervivència.

Migrants i autòctons comparteixen ràbia i desesperació

Samos es dedica principalment al turisme. L'any 2015 els habitants de l'illa es van abocar a ajudar les desenes de milers de sirians que hi arribaven fugint de la guerra. Ara, però, la situació s'ha girat com un mitjó. Les prop de 4.000 persones a l'espera d'asil malviuen a pocs metres de la capital de l'illa, Vathy, que té 6.000 habitants. La situació està enquistada i això provoca tensions. Tant els autòctons com els demandants d'asil se senten abandonats per la Unió Europea.

El projecte d'un nou camp augmenta les hostilitats

Per intentar millorar la situació dels demandants d'asil el govern grec d'Alexis Tsipras va projectar la construcció d'un nou camp al centre de l'illa. Però això va desencadenar un fort moviment de protesta entre els habitants de poble més proper, Mytilinii. No volen els migrants a prop. El nou govern conservador de Mitsotakis ha dit que tirarà endavant el projecte però també ha promès accelerar el procés de demanda d'asil per treure més de 2.000 migrants de l'illa. Comencen a aparèixer actituds xenòfobes.