L'Ibex-35 perd un 10% en la pitjor setmana des del rescat de Grècia
La borsa espanyola ha tancat la setmana amb una sessió volàtil que ha acabat en negatiu (-0,18%). Després del descens pronunciat de l'obertura, de més d'un 2%, ha passat als guanys moderats, que s'han mantingut amb algunes variacions fins al tancament, quan ha tornat a cedir. Malgrat tot, el retrocés ha estat inferior al d'altres places europees, com per exemple París, on el CAC s'ha situat al nivell més baix des del juliol del 2009. A Wall Street, la sessió també registra oscil·lacions, malgrat que ha obert a l'alça impulsada per les xifres positives de creació de llocs de treball.
Un 10% menys en cinc dies
L'Ibex-35 ha acabat el divendres amb una davallada del 0,18% que l'ha situat a la costa dels 8.671 punts, un altre mínim des del juny de l'any passat. En l'última setmana ha perdut un 10%, el descens més gran des del maig de 2010, quan va baixar gairebé un 14%, després del rescat de Grècia.
El selectiu espanyol ha registrat números vermells tot i el bon comportament dels bancs, amb avanços liderats per Bankinter, amb un 4,2%. Abertis és el valor que ha baixat més, un 3,3%.
Volatilitat
La sessió ha estat volàtil. El principal indicador de la borsa espanyola ha perdut un 2,5% en l'obertura, amb la prima de risc espanyola novament en màxims històrics, en superar els 420 punts. Tot i això, abans de les 10 ja havia baixat dels 400 punts. Aquest comportament s'ha explicat també pel tancament nefast de dijous a Nova York, del 4,3%.
La tendència, però, s'ha capgirat i, a mitja sessió, el selectiu espanyol guanyava un 2%. La tendència s'ha mantingut fins abans del tancament.
La recuperació d'una part de la jornada s'explica perquè els inversors s'han aferrat a les insinuacions que el Banc Central Europeu (BCE) compra deute d'Espanya i Itàlia.
Números vermells arreu i l'amenaçada triple A dels EUA
Madrid no ha estat l'única plaça en negatiu. París, Londres i Milà també s'hi han afegit. En el cas del CAC, ja encadena deu sessions en negatiu, cosa que no s'havia vist mai des de la seva creació, el 1987. A Itàlia, que ha patit també el setge del deute, ha tancat amb un retrocés del 0,6%. A Londres ha estat del 2,7%.
De fet, les borses europees han tancat amb pèrdues generals pressionades pels rumors que diuen que, després del tancament de la Borsa de Nova York, l'agència qualificadora Standard and Poor's retallarà la solvència creditícia d'uns Estats Units que perdrien la triple A.
Precisament, Wall Street ha viscut una jornada d'oscil·lacions, tot i que ha tancat a l'alça per les bones xifres d'ocupació. Al juliol, s'han creat 117.000 nous llocs de treball, cosa que ha fet baixar una dècima la taxa d'atur. Ara és del 9,1%, segons el Departament de Treball nord-americà. Els analistes preveien que només s'haguessin creat uns 80.000 llocs de treball i, per això, s'han impulsat les vendes, però ràpidament s'ha canviat de tendència.
La situació de volatilitat als mercats fa que s'avanci la cimera de ministres de Finances del G.7 prevista inicialment pel setembre. Ho ha anunciat el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que ha fet cas de les advertències de la Unió Europea i aquest divendres ha anunciat que accelerarà les reformes.
L'Ibex-35 ha acabat el divendres amb una davallada del 0,18% que l'ha situat a la costa dels 8.671 punts, un altre mínim des del juny de l'any passat. En l'última setmana ha perdut un 10%, el descens més gran des del maig de 2010, quan va baixar gairebé un 14%, després del rescat de Grècia.
El selectiu espanyol ha registrat números vermells tot i el bon comportament dels bancs, amb avanços liderats per Bankinter, amb un 4,2%. Abertis és el valor que ha baixat més, un 3,3%.
Volatilitat
La sessió ha estat volàtil. El principal indicador de la borsa espanyola ha perdut un 2,5% en l'obertura, amb la prima de risc espanyola novament en màxims històrics, en superar els 420 punts. Tot i això, abans de les 10 ja havia baixat dels 400 punts. Aquest comportament s'ha explicat també pel tancament nefast de dijous a Nova York, del 4,3%.
La tendència, però, s'ha capgirat i, a mitja sessió, el selectiu espanyol guanyava un 2%. La tendència s'ha mantingut fins abans del tancament.
La recuperació d'una part de la jornada s'explica perquè els inversors s'han aferrat a les insinuacions que el Banc Central Europeu (BCE) compra deute d'Espanya i Itàlia.
Números vermells arreu i l'amenaçada triple A dels EUA
Madrid no ha estat l'única plaça en negatiu. París, Londres i Milà també s'hi han afegit. En el cas del CAC, ja encadena deu sessions en negatiu, cosa que no s'havia vist mai des de la seva creació, el 1987. A Itàlia, que ha patit també el setge del deute, ha tancat amb un retrocés del 0,6%. A Londres ha estat del 2,7%.
De fet, les borses europees han tancat amb pèrdues generals pressionades pels rumors que diuen que, després del tancament de la Borsa de Nova York, l'agència qualificadora Standard and Poor's retallarà la solvència creditícia d'uns Estats Units que perdrien la triple A.
Precisament, Wall Street ha viscut una jornada d'oscil·lacions, tot i que ha tancat a l'alça per les bones xifres d'ocupació. Al juliol, s'han creat 117.000 nous llocs de treball, cosa que ha fet baixar una dècima la taxa d'atur. Ara és del 9,1%, segons el Departament de Treball nord-americà. Els analistes preveien que només s'haguessin creat uns 80.000 llocs de treball i, per això, s'han impulsat les vendes, però ràpidament s'ha canviat de tendència.
La situació de volatilitat als mercats fa que s'avanci la cimera de ministres de Finances del G.7 prevista inicialment pel setembre. Ho ha anunciat el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que ha fet cas de les advertències de la Unió Europea i aquest divendres ha anunciat que accelerarà les reformes.
