Li Bing, l'enginyer d'una obra mestra mil·lenària que explica el caràcter xinès

Amb l'excusa del coronavirus de la Xina, l'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, ens acosten a una història poc coneguda del país, però que explica el caràcter de la seva administració i els seus ciutadans.

Roger Escapa: Toni, parlem molt del coronavirus. Dius que la magnitud de l'epidèmia t'impressiona.

Toni Cruanyes: Sí, realment tot pren una dimensió estratosfèrica quan ho posem a escala xinesa. Ara perquè parlem d'una cosa negativa, com és l'expansió d'un virus i, esclar, comptem per milers els infectats. Tot plegat, fa una mica de por…

Ara mateix el coronavirus ja no és només un problema de la Xina. Però és veritat que la reacció de les autoritats xineses també ha estat impressionant.

Crec que la imatge de com han aconseguit construir un hospital, del no-res, en tan pocs dies, té un punt de fascinació. Ensenyàvem les imatges en els telenotícies. Diu molt del model de societat i d'economia que és la Xina del segle XXI. Capacitat de treball, organització estatal centralitzada, eficiència provada… és una barreja d'admiració i de por, quan veiem això.

Ara que parles de por: per què tenim por de la Xina?

Tens raó, potser no ho he dit bé perquè es pot interpretar com un prejudici. Però és comprensible que els occidentals tinguem por del poder de la Xina. Perquè és el país més poblat del planeta, amb 1.300 milions d'habitants. I, clarament, amenaça la primacia d'Occident, no només com a poder econòmic o militar, sinó també tecnològic.

Ho dius per aquest hospital gegant que han construït en molt pocs dies.

I també per altres coses: per exemple, aquesta setmana també el Regne Unit ha decidit que Huawei gestioni la seva tecnologia 5G. És a dir, els britànics s'han vist obligats a contractar la Xina per a un servei d'infraestructures tan delicat i punter com el de la telefonia i la xarxa 5G. Ni els americans han pogut fer una oferta més competitiva. Això vol dir que els xinesos es van consolidant com la gran potència que serà al segle XXI.

Antigament, la Xina ja havia estat una gran potència mundial. Ara bé, els historiadors occidentals l'han menystinguda.

Totalment, només hi ha un imperi al món que hagi durat 4.000 anys, i és l'Imperi Xinès. És que la història de la Xina està carregada de proeses d'enginyeria com la Gran Muralla Xinesa o com la tomba dels Guerrers de Xian. És una civilització  molt avançada al seu temps, si ho comparem amb Egipte o l'Imperi Romà, per exemple. Mentre a Europa fèiem els aqüeductes, per abastir d'aigua els seus ciutadans per si tenien set, els xinesos ja estaven canalitzant un riu sencer, fins i tot destruint una muntanya sencera per poder-ho fer.

Què vols dir, Toni?

Doncs que la capacitat tecnològica dels xinesos ha anat davant nostra en molts moments de la història. I que, per la història xinesa, el paper del coneixement, l'enginyeria i els treballadors de grans estructures empresarials -o funcionarials- són molt importants. Per exemple, són la societat en què es coneix que abans es va generalitzar el paper dels funcionaris reials, contractats a través d'un sistema d'oposicions. Des de fa mil·lennis que l'estat xinès, és a dir, la Cort o l'Imperi, té els seus grans buròcrates que organitzen de manera eficient i amb autoritat el sector públic.

Són els que s'ha anomenat "els mandarins"?

Eren gent de gran formació, que havien de passar uns exàmens duríssims, com unes oposicions. Una base importantíssima sobre la qual es fonamenta l'imperi xinès, abans, i després, fins als nostres dies, en el Partit Comunista, des de la revolució de 1949.

Vols dir que el caràcter xinès inclou la disciplina i la burocràcia?

Exacte. La classe dirigent, o els mandarins. I ho són des de temps remots. I també ho és una admiració per l'enginyeria i la tecnologia. De fet, és curiós que així com als nostres països els mites fundacionals estan vinculats a guerrers medievals, com el Mío Cid en el cas d'Espanya, o Jaume I el Conqueridor, per als catalans, a la Xina, el que es considera com a primer pare de la pàtria o unificador és un enginyer civil. Un tècnic. Un funcionari.

De quina època parles?

Del segle III abans de Crist. Mira, abans d'aquella època -i durant segles- el territori a l'entorn del riu Min, afluent del Yangtzé -que és el tercer més gran del món- i que neix a Sixuan. El riu Min, que s'allarga uns 750 quilòmetres, és on vivien els Qin. Un grup ètnic -en podríem dir "un poble, un país"- en el que avui en diríem el cor de la Xina. Llavors, aquella zona estava dividida en 7 regnes que lluitaven entre ells per l'hegemonia.

7 regnes, com a "Joc de trons", perquè ens entenguem. I estaven guerrejant entre ells.

Sí, seria un escenari semblant a aquest, tots amb voluntat de guanyar territoris i aconseguir el poder. El Tron de Ferro, seguint amb el paral·lelisme amb la sèrie de Joc de Trons. Els Qin, que eren el poble que havia guerrejat més i havia aconseguit la victòria sobre els altres, es va trobar amb una dificultat enorme. L'abastiment de la seva pròpia població, i dels pobles nous conquerits. Molts dels pobles derrotats eren nòmades, molt primitius, i ara, els Qin, pretenien que milloressin la seva situació, que fessin com ells, com els Xin, i abracessin l'agricultura com a font d'alimentació, que s'assentessin. Però també havien de fer front a uns desastres naturals provocats pels desbordaments violents del riu Min, que multiplicava el seu cabal molt ràpidament. Mira, en un moment de descàrrega màxima, podria portar fins a 6.000 metres cúbics per segons. I, en canvi, a l'hivern, els provocava sequeres.

I què van fer?

Doncs van designar un funcionari, un enginyer civil, Li Bing, perquè hi trobés una solució. De fet, perquè canviés el curs del riu. I allò, ara fa 2.300 anys, va ser una tasca ingent. Van trigar dues dècades i hi van dedicar molts funcionaris i soldats. I, sobretot, Li Bing va demostrar que era un dels enginyers hidràulics més importants de la història. La seva idea va ser construir un dic de contenció que provoqués una via fluvial completament nova. Un canal per controlar el flux del riu, però també per distribuir l'aigua que facilités la producció d'aliments per als regnes recentment conquerits.

Un projecte molt ambiciós.

I amb un enorme problema afegit, una muntanya, Txian, que estava directament al mig del seu pla de canalitzacions. No podia moure la muntanya, però va decidir que faria passar el riu a través d'aquesta muntanya. Ara pensem en túnels o, fins i tot, abans, podien planejar la destrucció de la muntanya amb pólvora, però és que estem parlant d'un moment en què no s'havia inventat res d'això. Així que Li Bing va crear una nova tecnologia molt astuta. Va deixar que la feina de més pes la fes la mateixa naturalesa: va escalfar amb focs controlats les grans roques de la muntanya. I després les va mullar amb aigua freda, de manera que les roques es van esquerdar i esmicolar. I així, els seus treballadors van poder treure'n els trossos més petits per obrir el canal d'irrigació a través de la muntanya Txian.

Tot plegat, és una heroïcitat de l'enginyeria xinesa.

I poca broma, perquè, gràcies al control del flux del riu Min, tota la regió va experimentar un creixement brutal. També demogràfic. Els Qin, que primer s'havien expandit guanyant guerres, van assentar-se en tot el territori gràcies a la seguretat que els va donar aquesta obra d'enginyeria civil. Que va demostrar als altres regnes, que la tecnologia i el coneixement dels Qin era superior, i així van sumar-se tots a la cultura i la nacionalitat Qin.

D'aquell petit regne dels Qin de fa més de dos milers d'anys, ve el nom ara de tota la Xina.

Crec que és molt bonic que el mite fundacional d'un país sigui la creació d'una infraestructura que aporta benestar i cohesió a la gent, no?

Realment, és una història poc coneguda.

De vegades, quan ens preguntem sobre l'esperit emprenedor dels xinesos, que tenen fama de treballadors infatigables, doncs bé, en part, és això. La història de la humanitat ens explica moltes coses de com som els humans ara.