L'Hospital d'Olot preveu tenir una UCI de semicrítics en els pròxims anys

ACN Olot.-L'Hospital d'Olot Comarcal de la Garrotxa preveu tenir en els pròxims anys una Unitat de Cures Intensives (UCI) per a pacients semicrítics. Aquest nou equipament permetria que el centre pogués assumir operacions més complexes que ara no es poden fer. Ho ha explicat el director-gerent del centre, Josep Maria Padrosa, durant el balanç d'activitat del 2017. Entre les dades, destaca l'augment d'usuaris atesos a l'hospital de dia oncològic, amb un 23% més de sessions respecte el 2016, o l'activitat a urgències, que continua la tendència a l'alça dels últims anys. Durant el 2017 es van atendre 35.321 persones d'urgència, un 5% més que l'any anterior que van ser 33.527. Reforçar les urgències amb dos metges més és una de les prioritats per aquest any. La falta de personal format, però, ha fet que encara no els hagin pogut contractar. El centre també busca cinc especialistes d'àrees com cardiologia, oftalmologia o ginecologia, unes places que han quedat vacants i que tenen dificultats per cobrir per la falta de metges.

L'obertura d'una UCI de semicrítics a l'Hospital d'Olot podria ser realitat en els pròxims anys. El responsable del centre, Josep Maria Padrosa, ha explicat que ja s'està treballant amb el Servei Català de la Salut i calcula que podria implantar-se abans de cinc anys, tot i que no hi ha cap data establerta. El director-gerent recorda que les instal·lacions actuals ja tenen un espai reservat per a una UCI. El fet d'incorporar aquest equipament, explica Padrosa, permetria al centre assumir operacions que actualment no es poden fer per la seva complexitat i al mateix temps atendre aquells pacients que, a causa de l'envelliment, tenen una major complexitat mèdica. "No podrem oferir mai totes les especialitats però sí que podem incorporar alguns serveis", ha afegit Padrosa. I ha posat l'exemple del tractament de la incontinència anal, una patologia que creuen que el centre podria assumir en un futur amb la nova UCI i amb la compra d'aparells específics. Ho ha explicat durant el balanç d'activitat del 2017. Si es compara amb l'any anterior, es veu un increment d'usuaris atesos en els diferents serveis. Al capdavant, hi ha l'hospital de dia oncològic que ha augmentat un 23% el nombre de sessions (passant de 417 sessions a 541) així com els TAC. L'any passat se'n van fer un 10% més (un total de 2.473 proves mentre que l'any anterior se'n van fer 2.238). Per altra banda, les urgències continuen la tendència a l'alça dels últims anys. Durant el 2017 es van atendre 35.321 persones, un 5% més que l'any anterior que van ser 33.527. Per contra, el nombre de parts es manté força similar, arribant als 400 naixements, quatre més que el 2016. Padrosa ha destacat també les dades de cirurgia major ambulatòria que no requereixen l'ingrés del pacient. Aquest servei ha atès un 7% més d'usuaris respecte el 2016, passant de 1.418 a 1.522.Noves proves mèdiquesDurant el 2017, l'hospital ha adquirit un aparell per fer tomografies de coherència òptica (OCT), una tècnica per fotografiar la retina i el segment anterior de l'ull. S'usa per al diagnòstic i seguiment de patologies com glaucoma o diabetis. Fins ara els pacients s'havien de desplaçar al Consorci Sanitari de Vic però que el centre olotí ja ofereix des de fa un any. Cada mes se'n fan unes 120 i es preveu mantenir la xifra. Amb aquest nou aparell, s'ha evitat el desplaçament dels pacients per fer-se una prova que només dura un minut. Per altra banda, també ha adquirit un ECO ginecològic\/obstètric tridimensional d'última generació per fer ecografies obstètriques i ginecològiques d'alta resolució. A més, l'aparell també permet realitzar ecografies uroginecològiques 3D de sòl pèlvic. A finals d'any també s'ha posat en marxa el servei únic de digestologia que ha permès ampliar el que es coneix com a Triangle Sanitari (Olot-Campdevànol i Vic) i incorporar l'Hospital Josep Trueta. El centre gironí aporta dos digestòlegs per fer consultes externes i endoscòpies. Padrosa explica que aquesta fórmula els ha permès "reforçar" aquesta especialitat davant la manca de digestòlegs que tenien per cobrir els tres centres. La falta de metges impedeix cobrir les vacantsPer contra, s'ha hagut de fer marxa enrere amb el servei únic d'oftalmologia en no haver pogut cobrir encara la vacant que ha deixat el cap de servei. "Anem una mica justos", admet Padrosa però també afegeix que la llista d'espera per intervencions com ara cataractes és molt inferior respecte la mitjana catalana. Actualment tenen un oftalmòleg en plantilla i dos metges més com a col·laboradors. Fa mig any que busquen contractar un especialista per aquesta àrea sense èxit. Padrosa explica que un dels reptes que tenen és trobar metges qualificats. Aquest és un problema a nivell català. Actualment no hi ha prou metges novells que cobreixin les places que deixen els que es jubilen. En el cas de l'hospital d'Olot, per exemple, des de fa mesos que busquen especialistes de cardiologia, rehabilitació, cardiologia i ginecologia sense èxit. També voldrien reforçar les urgències amb un parell de metges. Padrosa explica que els hauria agradat reforçar aquesta àrea durant la campanya de la grip però que no ha estat possible. El pressupost de l'hospital, que està gestionat des d'una fundació, és d'uns 29 milions d'euros. Gairebé la totalitat d'aquests diners provenen de la Generalitat. La situació política del país "preocupa" i es temen que aquest any no hi hagin uns nous pressupostos. "Si es prorroguen els comptes, voldrà dir que tindrem els mateixos diners que fa un any". A la pràctica, però, representa tenir menys recursos perquè els preus s'han apujat i hi ha més despeses. El 64% del pressupost del centre es destina a personal. Actualment té més de 400 treballadors en plantilla. Ampliar l'activitat privada, que actualment és d'un 1%, seria una possible via per incrementar els recursos, segons Padrosa. Aquest és un tema, però, que depèn de la conselleria de Salut i que de moment està aturat.