ANÀLISI

L'hora del vot tàctic

Actualitzat
Després d'emocionar-se, il·lusionar-se i enrabiar-se durant la campanya electoral, ara els britànics estan disposats a votar de forma tàctica. Campanya carregada de sentimens; jornada electoral sota el signe de la raó. El sistema de circumscripcions uninominals i d'elecció majoritària ha condicionat sempre el comportament dels votants britànics. El bipartidisme afavoreix que els mateixos electors siguin els que decideixin votar no tant el partit que més els il·lusioni, sinó aquell que defensarà millor els seus interessos.

L'única diferència aquest cop és que s'ha mantingut fins a l'últim moment el fenomen liberaldemòcrata: la "Cleggmania" propulsada per un líder telegènic que ha lluït la seva capacitat oratòria en els debats televisats a tres bandes. Que els diaris progressistes hagin demanat el vot per als liberaldemòcrates és un cop difícil per digerir per al primer ministre, Gordon Brown. Però el cert és que a poques hores d'acabar la campanya, el diari "The Independent" publica que 4 de cada 10 britànics està indecís i encara no sap qui votarà.

Els arguments finals de campanya són claríssims: si no vols que tornin els "tories", vota laborista; si vols que Gordon Brown deixi Downing Street, vota conservador. Per construir un front anti-"tory", els laboristes fins i tot han demanat que els seus votants en circumscripcions de majora liberaldemòcrata prioritzin el vot tàctic. L'objectiu soterrat dels laboristes és deslegitimar el vot popular i que l'endemà de les eleccions qualsevol pacte es faci tenint en compte exclusivament el nombre d'escons. Tàctica en estat pur.
Anar al contingut