L'històric gimnàs social del Raval de Barcelona se salva "in extremis"
Després de molts anys de lluita i patiment veïnal, el gimnàs, convertit en cooperativa, podrà fer front als deutes per seguir existint
Està a punt de complir 80 anys d'història. Va començar fent de banys públics al cor del Raval de Barcelona, va ser la primera piscina amb clor de la ciutat i era un lloc on els veïns podien dutxar-se per una pesseta quan gairebé ningú del barri tenia dutxa a casa. Una funció social que ha resistit fins avui en forma de gimnàs i que ha estat a punt de desaparèixer quan el barri més el necessitava.
Després de molts anys de lluita i patiment veïnal, sembla que el futur de l'històric gimnàs Sant Pau de Barcelona al barri del Raval està a punt d'assegurar-se. El gimnàs va veure com el mes de gener rebia una ajuda de 135.000 euros del Fons de Caixes de la Generalitat. Amb aquests diners van pagar el deute que tenien amb la Seguretat Social, amb Hisenda, amb petits proveïdors i amb extreballadors del gimnàs.
Va ser el moment en què es van reactivar les converses amb l'Ajuntament de Barcelona per arribar a signar un acord de futur. Segons els responsables del gimnàs, l'acord ja ha arribat en forma de subvenció extraordinària. La quantitat, al voltant dels 100.000 euros anuals, com explica Jordi Bordas, portaveu gimnàs social Sant Pau
"L'acord que teníem amb tots els caps de llista, inclosa l'alcaldessa, eren 100.000 euros. Al ser una subvenció extraordinària, el que fas és que ells financin part del projecte. Hem de veure quant és, pot ser que siguin 100.000, pot ser que siguin 105.000 o pot ser que siguin 90.000, però serà una xifra al voltant dels 100.000."
Aquests diners servirien per fer viable un projecte que, a més d'esportiu, és social.
"Hem de canviar aquest estil de pensar, estigmatitzar la gent per la seva realitat social. El Sant Pau és un espai que quan entres, tothom és igual a tothom."
La funció social del Sant Pau
Al Sant Pau li agrada dir que té 1.200 socis, tot i que només 270 paguen alguna quantitat al mes. La resta són derivats de 52 entitats de la ciutat, entre elles Arrels o el SAIER, el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de l'Ajuntament de Barcelona. També ofereix gratuïtament 18.000 dutxes l'any: una tercera part venen derivats de la Fundació Arrels, una altra són persones que viuen al carrer, que costeja la Fundació Agbar, i la resta també derivats del SAIER municipal.
Segons l'Ajuntament, l'acord s'està encaminant però no està tancat del tot. Desconfien de les xifres de persones ateses derivades de serveis socials que donen els responsables de la cooperativa que porta el gimnàs.
També hi ha divergència en com s'estableix que un usuari del gimnàs l'enviïn els serveis socials municipals o no. Pel gimnàs, les persones que venen del SAIER venen de l'Ajuntament.
Amb tot, des del consistori asseguren que volen fer viable l'activitat del gimnàs i que, per aquest motiu, s'estan fent tots els treballs tècnics i reunions necessàries per fer-ho possible. L'última reunió va ser aquest dimecres. No es va signar res, però sí que es van començar a concretar els detalls de la subvenció extraordinària, és a dir, quina part de les despeses de personal o de subministraments estarien coberts amb aquests diners.
I és que l'ajut municipal és per al projecte i per a la tasca social del gimnàs, no per als usuaris que els serveis municipals deriven a les instal·lacions del Sant Pau.
Com es pot aconseguir la continuïtat definitiva?
Amb tot, només podran assegurar un futur a llarg termini si en els pròxims mesos es concreta la compra dels terrenys als actuals propietaris per alguna de les dues propostes que hi ha sobre la taula. Jordi Bordas, portaveu del gimnàs social Sant Pau:
"Entenem que la família Samarach, Encesa, Viñas, que s'ha mostrat sempre sensible a les qüestions socials del país, entendran que això és un projecte social i de país. I per tant acordaran un preu coherent i raonable per a la venda de l'espai i això ens permetrà continuar amb la nostra funció social els propers 25 o 50 anys."
La primera proposta implicaria salvar la casa fàbrica existent als terrenys, cosa que faria baixar el preu de compra. El gimnàs assegura tenir el compromís dels promotors de fer una trentena de pisos socials.
Si aquesta no funciona, n'hi hauria una altra amb el suport de la Fundació La Caixa i altres entitats de la ciutat. Es comprarien els terrenys on es construirien pisos: la seva venda serviria per a pisos per a una fundació d'atenció a persones en risc d'exclusió i per a un nou Sant Pau.
El gimnàs Sant Pau, a punt de complir els 80 anys
Aquest 2020, el gimnàs Sant Pau farà 80 anys. Està previst que comencin a celebrar-ho el 22 de febrer.
El dissabte 22 de febrer celebrem #santpau80 festa vuitantera al @SIDECARbcn des de les 21:00 amb Azucarillos King + (dj latimer + dj Ivo). #GimnàsSocialSantPau pic.twitter.com/bGFZXVrQaE
Gimnàs Social Sant Pau (@salvemelsantpau) February 11, 2020
En l'origen, el Sant Pau no era un gimnàs. Eren uns banys populars construïts per Aigües de Barcelona. Eren temps en què la majora de les cases del Raval no tenien dutxa i per una pesseta es podien dutxar i, per una pesseta i mitja, entrar a la piscina.
Després de passar per diversos propietaris, el 1992, un grup de professors d'INEF va començar la vida de l'espai com a gimnàs, vida que va acabar el 2012 en bancarrota, amb pèrdues mensuals de milers d'euros. Va ser aleshores quan els propietaris van "vendre" el gimnàs als treballadors per 1 , i van evitar així el pagament de les indemnitzacions per acomiadament. Alguns feia més de 25 anys que hi treballaven.
La situació es va fer insostenible a partir del 2016, amb impagaments de lloguer i a altres institucions. El gimnàs, sobretot amb l'ajuda popular, la mediació municipal i el suport mediàtic, va aconseguir un nou contracte que acaba aquest mes de juny.
Tot i així, el maig de 2019 el tancament era l'opció més evident. Però 15 entitats es van comprometre a fer front a un primer pagament de 30.000 euros i evitar l'embargament que afectava el gimnàs per no haver pagat la Seguretat Social.
Els promotors tenien el compromís d'algunes administracions per acabar amb el deute que arrosseguen des de fa anys alhora que s'estava estudiant la viabilitat del projecte social. Fins ara.
L'acord definitiu amb l'Ajuntament de Barcelona ha de tenir el vistiplau total a la reunió del consell rector de Serveis Socials del proper mes de març.
