L'històric dirigent d'ETA Josu Ternera, absolt a França de pertinença a banda armada

No se'l podrà extradir a Espanya fins que no es resolgui una segona causa pendent amb la justícia francesa que es jutjarà el 13 de setembre

RedaccióActualitzat

L'exdirigent d'ETA Josu Urrutikoetxea, àlies Josu Ternera, ha quedat absolt per un tribunal de París d'una de les dues causes que té pendents amb la justícia francesa. En aquest cas, pel seu suposat paper actiu a la banda terrorista, fins a la seva dissolució el maig del 2018.

En la seva decisió, les tres jutges han considerat que no hi ha elements materials ni intencionals que demostrin que en aquest període Urrutikoetxea pertanyia a la banda terrorista.

La Fiscalia li demanava cinc anys de presó, mentre que la seva defensa mantenia que va deixar ETA l'any 2006. L'altra causa pendent amb la justícia francesa es jutjarà el 13 de setembre i fins que no hagi saldat aquests comptes no se'l podrà extradir a Espanya.

El 13 d'agost un jutge francès va acordar beneficis penitenciaris per a Urrutikoetxea, de 70 anys. Ja no porta la polsera telemàtica amb la qual va sortir de la presó per motius de salut i viu amb la seva família a Anglet, al País Basc francès.

Amb només 20 anys, Josu Ternera va ingressar el 1970 a les files de la banda armada i, una dècada després, va ascendir a la direcció. El 1984 es va convertir en número dos de l'organització després de la detenció a França d'Eugenio Etxebeste, Antxon.

Després de ser arrestat el 1989 a Baiona (França), va ser condemnat a deu anys de presó per pertinença a banda armada. El 1996 va ser lliurat a Espanya i va estar en presó preventiva fins al 2000, quan va sortir en llibertat sense càrrecs. Prèviament, el 1998 havia estat designat parlamentari basc per Euskal Herritarrok, càrrec per al qual va ser reelegit el 2001.

El 2010, el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón el va processar com a responsable de l'associació Ekin i el 2002, any en què va fugir de nou de la justícia, va ser imputat com a presumpte inductor de l'atemptat contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Saragossa, en què van morir onze persones, entre elles cinc nens.

ARXIVAT A:
ETAFrança
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut