L'habilitat dels cadells de gos per interactuar amb les persones és innata
Experiments amb cadells de vuit setmanes que no han tingut relació amb persones demostren que aquestes habilitats per interaccionar amb els humans són innates i no apreses
L'habilitat dels cadells de gos per interactuar amb les persones és innata
L'habilitat dels cadells de gos per interactuar amb les persones és innata
De ben petits, els gossos estan inclinats a interactuar amb els humans (Pixabay)

L'habilitat dels cadells de gos per interactuar amb les persones és innata

Experiments amb cadells de vuit setmanes que no han tingut relació amb persones demostren que aquestes habilitats per interaccionar amb els humans són innates i no apreses

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Recerca científica

Als dos mesos d'edat els gossos ja mostren interès i habilitats socials per relacionar-se amb humans, fins i tot si no han tingut contacte amb persones.

Així ho assenyala un estudi encapçalat per Emily Bray, del Col·legi de Ciències Socials i del Comportament de la Universitat d'Arizona, que s'ha publicat a la revista Current Biology.

Les proves fetes pels autors pretenien comprovar si aquesta relació primerenca dels gossos amb els humans era d'origen genètic o adquirit i per això van recórrer a 375 cadells molt joves, de vuit setmanes. La seva conclusió és que més del 40% de l'atenció expressada cap als humans s'ha d'atribuir a factors genètics.

Tal com expliquen els autors, durant molt de temps s'ha pensat que els humans tenien un sistema cognitiu ben diferent al d'altres espècies degut que de ben petits ja tenen capacitat per establir comunicació amb altres individus.

Això també es dona en molts primats no humans, però a mesura que l'individu creix, els humans mostren més habilitat per establir actes de comunicació i cooperació.

Però com els autors expliquen, els gossos mostren semblances amb els infants en aquest comportament. El que no s'havia establert és si això es devia a la influència de l'ambient i a l'aprenentatge o bé era instintiu i genètic.

I la resposta ha estat que els cadells ja demostren aquest comportament de ben petits, com explica la doctora Bray:

"Hi havia proves que aquest tipus d'habilitats socials estaven presents en els adults, però hem trobat prou evidències que els cadells de gossos, com els nadons humans, estan biològicament preparats per interactuar socialment."

Els gossos pertanyen a la societat californiana Canine Companions, que els proporciona a persones amb discapacitats físiques. Els 375 escollits encara vivien amb la seva mare i altres cries i havien tingut poca interacció amb humans.


Atents al rostre humà

Els gossets van passar per quatre proves. Per exemple, se'ls amagava un objecte darrere d'un recipient i els investigadors estudiaven si el gos seguia el gest de l'experimentador que l'assenyalava.

Altres tasques estaven destinades a comprovar si els gossos miraven les persones a la cara. En una prova, l'experimentador parlava directament al cadell per observar si, com fan els nens, al cap de poc aquest mirava fixament el seu rostre.

Una altra prova consistia a amagar un objecte en un recipient segellat, impossible de treure, i comprovar si el gos mirava cap a l'humà com demanant-li ajuda.

Això darrer ho van fer molt pocs dels participants, cosa que sembla indicar que aquest comportament arriba quan l'animal és més gran, com explica Bray:

"En estudis amb gossos adults trobem una tendència a mirar els humans per demanar-los ajut. I això els diferencia dels llops, que insisteixen a intentar resoldre tot sols el problema. Els gossos estan més inclinats a buscar ajut en el seu acompanyant, però en els cadells això sembla que encara no forma part del seu repertori."

Bray explica que el procés en els cadells s'assembla al que es produeix en els nadons, que comprenen què se'ls diu abans que els mateixos siguin capaços d'enraonar. En el cas dels gossos, creu que comprenen què s'espera d'ells però encara no són capaços de prendre certes iniciatives.


Identificar els gens

L'estudi també ajudarà a explicar per què alguns gossos tenen més habilitat en certes tasques socials, com ara respondre a gestos de les persones.

El pròxim pas, segons Evan MacLean, director del Centre de Cognició canina de la Universitat d'Arizona i un dels autors de l'estudi, hauria de ser identificar els gens implicats en aquest comportament innat:

"Hem fet altres estudis on demostrem que els gossos útils com a acompanyants responen a la gent de manera diferent que els gossos que no podrien estar al servei de les persones. Si poguéssim identificar la base genètica d'aquestes característiques, seríem capaços de predir, fins i tot abans que el gos neixi, si seria un bon candidat a prestar aquests serveis."

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut