L'FMI rebaixa el dèficit espanyol al 6,9% pel 2011
El Fons Monetari Internacional (FMI) calcula que el dèficit fiscal d'Espanya es reduirà l'any que ve fins al 6,9% gràcies als ajustos empresos, encara que la xifra supera nou dècimes la previsió oficial del govern. En un informe sobre la situació fiscal al món, l'FMI reconeix que, tot i els esforços que s'han fet, Espanya és, al costat dels Estats Units, Irlanda, Grècia i el Japó, un dels països que registrarà un "creixement pronunciat" del pes del deute sobre el producte interior brut (PIB) entre el 2009 i el 2011. La previsió del govern espanyol és que el deute públic suposarà aquest any el 62,8% del PIB, i el que ve creixerà fins al 68,7%.
L'FMI ha distribuït el seu informe fiscal semestral, en el qual es reflecteix la situació fiscal en el món després de dos anys en què els dèficits de molts països van créixer a causa dels plans d'estímul llançats per sortir de la crisi. L'informe projecta, en termes generals, que el dèficit fiscal mundial caurà del 6,8% el 2009 al 6% el 2010. Pel 2011, la previsió és que se situï en el 4,9%.
Per a Espanya, l'FMI calcula per aquest any un dèficit del 9,3%, el mateix que preveu el govern, respecte de l'11,2% de l'any passat. Pel 2011 apareixen diferències, ja que estima que se situarà en el 6,9%, respecte del 6% que calcula el govern. Això no obstant, el Fons ha millorat la previsió d'Espanya en 2,7 punts respecte al que preveia al maig passat, després que el govern anunciés un pla d'ajust pressupostari.
L'FMI estima que, en el conjunt de les economies avançades, el pes del deute el 2011 se situarà 29 punts percentuals per sobre del nivell que tenia abans de la crisi. Però el detall per països dibuixa un panorama poc homogeni. Algunes de les grans economies aconseguiran el 2011 reduir el pes del deute respecte a abans de la crisi, com passa amb el Canadà, Islàndia, Israel, Suïssa o Suècia.
D'altres, com Espanya, Irlanda, Grècia, el Japó i els Estats Units, registraran un "creixement pronunciat" del pes del deute, encara que menys del que es preveia al maig. La previsió del govern espanyol és que el deute públic suposarà aquest any el 62,8% del PIB, i el proper creixerà fins al 68,7%.
L'FMI pensa que aquest any s'aconseguirà el 63,5% del PIB, i considera que Espanya ha d'ajustar el seu dèficit en 8,4 punts percentuals en la pròxima dècada. En el seu informe, l'FMI valora els esforços que ha fet Espanya per reduir el seu dèficit, i esmenta especialment el control de la despesa farmacèutica en la sanitat pública i la pujada en l'impost de l'IVA, que li permetrà augmentar els seus ingressos.
L'FMI preveu un creixement de l'economia mundial inferior al previst
D'altra banda, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional, Olivier Blanchard, ha considerat que l'economia mundial tindrà aquest any un creixement entre el 3% i el 4%, inferior al previst. Blanchard, en una entrevista a l'emissora de ràdio francesa Europe 1, ha explicat que el creixement del 2010 al conjunt del món tradueix una asimetria entre l'1% i el 2% "als països avançats", i entre el 6% i el 8%, als emergents.
L'economista en cap de l'FMI ha dit que no creu que hi hagi "una nova recaiguda", encara que ha insistit que "els països rics tindran un creixement lent" i les taxes d'atur "seguiran sent elevades" en l'horitzó del 2011 i el 2012.
Preguntat sobre les polítiques de reducció del dèficit que s'han fixat com a prioritat a Europa, Blanchard ha comentat que "la millor manera és fer-ho suaument, tenir plans a cinc anys", perquè si es porta a terme de forma molt ràpida hi ha "risc que afecti el creixement" i que es caigui "en una segona recessió a Europa".
Per a Espanya, l'FMI calcula per aquest any un dèficit del 9,3%, el mateix que preveu el govern, respecte de l'11,2% de l'any passat. Pel 2011 apareixen diferències, ja que estima que se situarà en el 6,9%, respecte del 6% que calcula el govern. Això no obstant, el Fons ha millorat la previsió d'Espanya en 2,7 punts respecte al que preveia al maig passat, després que el govern anunciés un pla d'ajust pressupostari.
L'FMI estima que, en el conjunt de les economies avançades, el pes del deute el 2011 se situarà 29 punts percentuals per sobre del nivell que tenia abans de la crisi. Però el detall per països dibuixa un panorama poc homogeni. Algunes de les grans economies aconseguiran el 2011 reduir el pes del deute respecte a abans de la crisi, com passa amb el Canadà, Islàndia, Israel, Suïssa o Suècia.
D'altres, com Espanya, Irlanda, Grècia, el Japó i els Estats Units, registraran un "creixement pronunciat" del pes del deute, encara que menys del que es preveia al maig. La previsió del govern espanyol és que el deute públic suposarà aquest any el 62,8% del PIB, i el proper creixerà fins al 68,7%.
L'FMI pensa que aquest any s'aconseguirà el 63,5% del PIB, i considera que Espanya ha d'ajustar el seu dèficit en 8,4 punts percentuals en la pròxima dècada. En el seu informe, l'FMI valora els esforços que ha fet Espanya per reduir el seu dèficit, i esmenta especialment el control de la despesa farmacèutica en la sanitat pública i la pujada en l'impost de l'IVA, que li permetrà augmentar els seus ingressos.
L'FMI preveu un creixement de l'economia mundial inferior al previst
D'altra banda, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional, Olivier Blanchard, ha considerat que l'economia mundial tindrà aquest any un creixement entre el 3% i el 4%, inferior al previst. Blanchard, en una entrevista a l'emissora de ràdio francesa Europe 1, ha explicat que el creixement del 2010 al conjunt del món tradueix una asimetria entre l'1% i el 2% "als països avançats", i entre el 6% i el 8%, als emergents.
L'economista en cap de l'FMI ha dit que no creu que hi hagi "una nova recaiguda", encara que ha insistit que "els països rics tindran un creixement lent" i les taxes d'atur "seguiran sent elevades" en l'horitzó del 2011 i el 2012.
Preguntat sobre les polítiques de reducció del dèficit que s'han fixat com a prioritat a Europa, Blanchard ha comentat que "la millor manera és fer-ho suaument, tenir plans a cinc anys", perquè si es porta a terme de forma molt ràpida hi ha "risc que afecti el creixement" i que es caigui "en una segona recessió a Europa".
