L'FMI dóna suport al pla contra la crisi impulsat pel G7
Més mesures per fer front a la crisi. Després que els diversos plans de rescat nacionals no han tingut efecte sobre els mercats, el G7 ha llançat una crida a la unitat. Els set països més industrialitzats del món s'han reunit per trobar un pla d'acció contra la crisi financera. El nou full de ruta inclou "l'ús de totes les eines disponibles" per evitar la fallida de bancs importants. Als Estats Units això es tradueix en el primer cop que el govern invertirà diners públics en el sector privat des del crac del 1929.
Un dia després de la jornada negra a les borses de tot el món, els ministres de Finances del G7 han volgut donar un missatge d'unitat davant la crisi, i durant una trobada a Washington han proposat actuar de forma coordinada per procurar la liquididat del mercat. L'escenificació de la trobada denota el caràcter excepcional del moment, tot i que, a la pràctica, els acords que s'han pres no signifiquen grans canvis en la línia que s'ha seguit en les últimes setmanes.
Els ministres d'Economia dels set països més industrialitzats del món han acordat dur a terme accions "urgents i excepcionals" per estabilitzar els mercats financers internacionals. El pla d'acció inclou cinc punts, pactats pels Estats Units, Alemanya, França, el Canadà, el Regne Unit, el Japó i Itàlia. El primer suposa prendre totes les mesures necessàries per donar suport als bancs i evitar la seva fallida. En segon lloc, el G7 s'ha compromès a fer que flueixi novament el crèdit i funcionin els mercats monetaris.
La tercera decisió va encaminada a garantir que els bancs puguin obtenir suficient capital de fonts públiques i privades per recuperar la confiança. El quart punt del pla consisteix a reforçar les garanties dels dipòsits i, finalment, també s'ha decidit impulsar accions per reactivar les hipoteques i altres actius. El G7 ha confirmat que reforçarà la seva cooperació conjunta i amb altres països per fer front a la situació econòmica.
Com es pot veure, el pla no s'estén en l'aplicació concreta de les mesures, que queda a mans de cada estat, però suposa un missatge d'unitat, tot i que alguns membres del G7 arribaven a Washington amb posicions contraposades.
Aquest dissabte al vespre, els ministres d'economia de tot el món, reunits en el Fons Monetari Internacional (FMI) han donat suport al pla del G7 per lluitar contra la crisi. Els 185 membres entenen que aquestes mesures són essencials per restablir la confiança en els mercats. I el director gerent, Dominique Strauss-Kahn, ha dit que espera que les borses entenguin la importància de les mesures anunciades pels governs.
Els Estats Units invertiran en el sector privat
Amb aquest marc de treball, els Estats Units es veuen reforçats per impulsar el pla de rescat proposat per l'administració Bush. Entre d'altres coses, la Casa Blanca ha reconegut que, per primera vegada des del crac del 29, invertiran diners públics en bancs i institucions financeres privades. El secretari del Tresor, Henry Paulson, ha admès que, per fer-ho, faran servir una part dels 700.000 milions de dòlars aprovats pel Congrés.
Tot i aquesta iniciativa, al país del lliure mercat la mesura no es vol presentar com una nacionalització encoberta dels bancs en crisi. És per això que Paulson ha puntualitzat que no pensen assistir als consells d'administració o a les juntes d'accionistes per exercir-hi el dret de vot. Segons alguns analistes, diumenge, abans de l'obertura dels mercats asiàtics, ja es podria anunciar una llista de 10 o 15 bancs on hi entraria capital públic.
