L'extrema dreta i els mitjans: obviar-la, qüestionar-la o comprar la seva agenda

Divendres a la nit. Pablo Casado obre la porta de la casa de Bertín Osborne. És el programa "Mi casa es la tuya". Minuts més tard, Albert Rivera també entra al jardí i, en tercer lloc, repeteix l'acció el líder de Vox, Santiago Abascal. S'endinsen al jardí de la mateixa manera, amb el mateix muntatge televisiu, una actitud semblant, i tots tres amb un plat preparat de casa.

El paral·lelisme entre tots tres és molt eloqüent i és difícil no obrir un debat: una formació d'extrema dreta sense representació parlamentària al Congrés ha de tenir el mateix tracte i cobertura televisiva que dues forces polítiques que acrediten vots i diputats suficients? És un programa d'entreteniment d'una cadena privada. Els paràmetres i obligacions són uns altres en relació amb una televisió pública, però l'escena no queda exempta del debat.

Helena Castellà és politòloga, assessora del Parlament Europeu i especialista en drets humans. Apunta diversos perills en el cas del programa "Mi casa es la tuya":

"Si un líder d'extrema dreta participa en un programa de l'estil del cor, se'l pot tractar de cool, de modern i desenfadat; se'l normalitza i se l'humanitza, com si fos un veí, i queda igualat a les altres formacions."

L'escena va tenir una rèplica en forma de sàtira al programa Polònia de TV3:

El debat és difícil. Quin tracte s'ha de donar des dels mitjans de comunicació a les formacions d'extrema dreta? S'han d'aïllar, se'ls ha de silenciar, s'ha d'aplicar el famós "cordó sanitari"? O s'han de convidar als programes per poder discutir els seus arguments? Han de participar als debats electorals?

Castellà assenyala:

"L'extrema dreta és molt hàbil amb el màrqueting. Teatralitzen molt les seves accions, plantegen solucions simples, introdueixen missatges senzills i molt emocionals, entren de ple en els debats incòmodes, i saben alterar l'agenda política."

Una altra escena pocs dies abans. Els informatius de diverses televisions privades obren amb un debat que planteja Vox. S'ha de legalitzar la venda lliure d'armes? L'obertura de l'informatiu és molt vistosa, i al plató, darrere la presentadora, es reprodueix la imatge de diverses armes que omplen la pantalla i impacten l'espectador.

Víctor Lapuente és professor de Ciència Política de la Universitat de Göteborg. També ha estudiat el fenomen:

"L'extrema dreta dona audiència, però els informatius haurien de ser molt cautelosos de no caure en el seu joc només per aconseguir audiència."

"La batalla per l'audiència ara és molt dura, hi ha molts canals i molta competència. Abans quan hi havia poca oferta televisiva es tendia a centrar el discurs i a oblidar els extrems. Ara es busquen els extrems i els nínxols més segmentats d'audiència. La política tampoc hi ajuda, perquè s'ha convertit en un espectacle. S'ha d'evitar cobrir les animalades de l'extrema dreta i els seus líders."

L'exemple francès

En resum, dos perills: el primer, la lluita ferotge per l'audiència ha obert les portes a l'extrema dreta. El segon: els programes d'entreteniment poden humanitzar els líders d'extrema dreta. A França, aquest debat fa vint-i-cinc anys que dura.

El periodista David Pujadas, presentador estrella durant dècades de la televisió pública francesa, ha entrevistat sovint Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. Avui respon les preguntes del corresponsal de TV3, Josep Capella:

"A França hem passat per tres fases. Al principi, els periodistes vam plantejar una lluita oberta contra el Front Nacional. Érem agressius i bel·ligerants en les entrevistes. Després, es va començar a prendre una certa distància, un aïllament informatiu. Al final, el millor és fer la nostra feina, de periodistes, i fer entrar en contradicció l'extrema dreta: analitzar el seu programa econòmic, la política internacional, i descobrir els punts dèbils dels seus plantejaments. És el que més aprecia l'audiència."

Fer de periodistes. A TV3, Vox no participarà en el debat electoral del 28A perquè no té representació parlamentària, igual que el PACMA. Pedro Sánchez ha anunciat aquest dijous que assistirà a un sol debat en tota la campanya, i serà el d'una cadena privada en què també participarà Vox. El professor Víctor Lapuente fa un advertiment:

"Comença a haver-hi estudis que es qüestionen què és primer, si l'ou o la gallina. És a dir, què passa primer: que les formacions d'extrema dreta viuen un ascens i els mitjans n'informen, o que els mitjans els dediquen una cobertura generosa i és llavors quan experimenten un ascens electoral gràcies precisament a aquesta cobertura? Alguns estudis ja apunten com a bona aquesta segona possibilitat."