L'extrema dreta europea es vol convertir en la tercera força del Parlament

El grup serà difícil de formar i de mantenir però és l'objectiu declarat de Salvini i Le Pen
L'extrema dreta europea es vol convertir en la tercera força del Parlament

L'extrema dreta europea es vol convertir en la tercera força del Parlament

El grup serà difícil de formar i de mantenir però és l'objectiu declarat de Salvini i Le Pen
Redacció Actualitzat
TEMA:
Eleccions europees 26M

El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen -abans conegut com el Front Nacional-, la Lliga de l'italià Salvini i el Partit de la Llibertat dels Països Baixos són algunes de les forces que formaran el grup Europa de les Nacions i les Llibertats, un grup molt heterogeni que podria tenir representació de més de vuit països i convertir-se en el segon o tercer grup amb més representació del Parlament Europeu.

Malgrat el ball de sigles d'aquest grup, els uneix un fort sentiment antieuropeista i una política contrària a la immigració. Fins ara, alguns d'aquests partits estaven dispersos en tres grups diferents: Europa de les Nacions i les Llibertats, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa i el Grup dels Conservadors i Reformistes.

Però si fructifica el projecte liderat per Salvini, escenificat el 19 de maig a Milà, molts d'aquests partits s'unirien sota un mateix paraigua. Vox, que podria entrar per primera vegada al Parlament Europeu, també s'hi podria unir.

 

Amb tot, la política ultranacionalista de cadascun d'aquests partits fa difícil preveure que l'entesa pugui ser forta. A més, hi ha moltes divergències programàtiques en cada una de les formacions. Per exemple, Kotleba, d'Eslovàquia, és un partit que dona suport a la religió ortodoxa i és prorús, mentre que els seus possibles aliats de Dinamarca i Estònia són marcadament antirussos.

Els polonesos Llei i Justícia ja han dit que no abandonaran el seu grup actual, el dels Conservadors i Reformistes, per culpa de la posició de Salvini i Le Pen respecte a Putin.

Per fer un grup propi es necessiten un mínim de 25 diputats que vinguin d'una quarta part dels estats membres. El partit del primer ministre d'Hongria, Fidesz, era al grup Popular, però va ser suspès per la seva actitud cada cop més reaccionària i encara no ha dit on situarà els seus diputats.

 

Fins a aquestes eleccions, el Parlament Europeu havia estat liderat per les forces socialdemòcrates i les conservadores, totes dues europeistes. Les terceres opcions, sempre presents, havien estat minoritàries. Malgrat que no hi ha unanimitat sobre què es pot considerar extrema dreta, és clar que el grup de diputats europeus que volen que la Unió perdi cotes de poder augmentarà de manera molt significativa.

 

 

ARXIVAT A:
Eleccions europees 26M Unió Europea Xenofòbia Extrema dreta